Nemertins

Nemertins

Nemertea
Il·lustració de diversos nemertins, de Louis Joubin
Període
Triàsic mitjà - recent
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Nemertea Schultze, 1851
Nomenclatura
Sinònims	Nemertinea Nemertini Rhynchocoela
Significat	Nemertes
Classes
Anopla Enopla

Els nemertins (Nemertea) són un embrancament d'animals triblàstics no segmentats i vermiformes. La majoria de les espècies són marines, però n'hi ha que viuen en aigua dolça i algunes són terrestres. Se n'han comptabilitzat 1.354 espècies.

Anatomia

Sistema tegumentari

Tota la superfície del cos està coberta per cilis. La paret del cos està més organitzada que en els platihelmints, amb menys teixit parenquimàtic i amb musculatura superior.

La pell consta d'una epidermis externa formada per un epiteli columnar ciliat que secreta moc, i una derma laxa i densa interna del teixit connectiu.

Sistema nerviós

Consisteix en un cervell de quatre ganglis que rodegen el rincocel i dos parells de cadenes nervioses principals que discorren ventralment; poden presentar cordons nerviosos longitudinals addicionals. L'epidermis posseeix receptors ciliats individuals, en grups i invaginats en solcs cefàlics; es pensa que funcionen en la recepció tàctil i química. Posseeixen ulls semblants a les planàries i en nombre de dos a cents d'ells. Són fototàcticament negatius.

Sistema circulatori

Sistema circulatori tancat. Dos vasos longitudinals corren a cada banda del tub digestiu interconnectats anterior i posteriorment per espais expandits. Els vasos majors són contràctils, encara que de manera irregular; i el flux sanguini sovint és invertit. La sang conté amebòcits i pigments de funció incerta.

Aparell digestiu

Aparell digestiu complet, tubular, i consisteix en boca, cavitat bucal, esòfag, estómac glandular, intestí amb diverticles laterals i anus.

Probòscide

L'òrgan més característic i peculiar dels nemertins és la probòscide o trompa; presenta les següents característiques:

• Es troba a dins d'una cavitat tubular (rincocel), una cavitat plena de líquid que alguns autors interpreten com un autèntic celoma; el rincocel s'obre dorsalment respecte a la boca i s'estén a quasi tota la longitud del cos.
• No està connectada al tub digestiu.
• Algunes espècies posseeixen estilets verinosos a la punta.
• Es dispara per pressió hidroestàtica, evaginant-se en el procés, i després un múscul retractor torna la probòscide a la seva beina.

Alimentació

Són exclusivament carnívors i capturen altres invertebrats per la nit amb les seves probòscides. Les espècies amb estilets verinosos punxen la presa i alliberen una neurotoxina que les paralitza; les espècies sense estilet enrotllen la seva trompa al voltant de la presa. En tots dos casos s'empassen sencera la presa.

Excreció

L'excreció es realitza a través de protonefridis similars als trobats en els platihelmints.

Reproducció

Són unisexuals i la reproducció és bàsicament sexual. Es formen gònades al llarg de cada costat del cos a partir de grups de cèl·lules parenquimàtiques que es desenvolupa un conducte curt i un gonoporus, els gàmetes són expulsats per contraccions musculars. A vegades els nemertins s'agreguen abans que els gàmetes siguin posts o puguin formar parelles, ja que no posseeixen d'òrgans copuladors. Els ous fecundats poden ser deixats en galeries, en cordons d'un gel adhesiu o a la deriva en el plàncton. Algunes espècies poden reproduir-se per fragmentació, literalment esclatant i escampant els fragments.

Desenvolupament

El patró de desenvolupament varia, algunes espècies marines produeixen una larva lliure nedadora planctònica (pilidum). Aquesta larva està mancada d'anus i presenta algunes semblances amb la larva planctònica de certs políclads (Turbellaria), així com amb les larves dels trocòfors.

Ecologia

Viuen en aigües poc profundes i a la costa. Qualcunes espècies són d'aigua dolça o terrestres en sòl humit. Quan se'ls molesta els nemertins esclaten com a mitjà de defensa; es fragmenten en nombroses parts que per regeneració i en condicions favorables produeixen nous individus.

Filogènesi

Les relacions dels nemertins amb altres invertebrats són encara dubtoses. En el cladograma A es considera que els nemertins comparteixen un ancestre acelomat amb els platihelmints, de manera que l'anus i l'aparell circulatori serien fites evolutives pròpies dels nemertins en la línia acelomada. En el cladograma B, els platihelmints i els nemertins no formen un clade monofilètic; els nemertins compartirien amb els protòstoms celomats la possessió d'anus i el desenvolupament de l'aparell circulatori.

Bilateria     Acoelomata   Platyhelminthes   Nemertea Protostomia :::A

Bilateria      Platyhelminthes Nemertea Protostomia ::::B

Bibliografia

• Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2. 
• Knaust, D. «Remarkably preserved benthic organisms and their traces from a Middle Triassic (Muschelkalk) mud flat» (en anglès). Lethaia, 43, 3, 2010, pàg. 344-356. DOI: 10.1111/j.1502-3931.2009.00196.x.

Enllaços externs

• Smithsonian Institution nemertean site Arxivat 2006-07-09 a Wayback Machine. (anglès)