Vés al contingut

Nènets

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nenets (idioma))
Infotaula de llenguaNènets
ненэцяʼ вада
Tipusgrup de llengües, llengua viva i llengua natural Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius21.926 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aNenètsia, Iamàlia, districte dolgano-nenets de Taimíria, República de Komi i óblast de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
Oficial aNenètsia i Iamàlia
Autòcton deóblast d'Arkhànguelsk, República de Komi, krai de Krasnoiarsk, Nenètsia, Ossètia del Nord - Alània i Iamàlia Modifica el valor a Wikidata
EstatNenètsia, Iamàlia, Krai de Krasnoiarsk, república de Komi
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües samoiedes
Enets-Nenets (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i alfabet iurac Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yrk Modifica el valor a Wikidata
Glottolognene1251 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-CAA-aa Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyrk Modifica el valor a Wikidata
IETFyrk Modifica el valor a Wikidata

El nènets (autònim: ненэцяʼ вада), antigament també anomenat iurac és una llengua parlada pel poble nènets del nord de Rússia.[1] Pertany al grup de les llengües samoiedes que forma part de la família de les llengües uràliques amb les llengües ugrofineses.[2] Consta de dos grans dialectes: el iurac de la tundra, el que té més nombre de parlants, i el iurac del bosc, amb poca intel·ligibilitat mútua.[3] Actualment alguns lingüistes consideren que aquests dos dialectes són llengües independents i que, per tant, el nènets o iurac és una família lingüística.[4]

La llengua és especialment rica en maneres de descriure la natura (especialment el caràcter i les propietats de la neu) i les condicions meteorològiques. També abunda en termes relacionats amb la cria de rens, la caça i la pesca.[3] Sobretot a l'oest de l'Ural, la llengua va perdre parlants, sota la pressió del rus i una campanya de russificació als anys 1970 del segle xx. Les generacions més joves tendeixen a abandonar la llengua dels seus pares a favor del rus.[3]

Distribució geogràfica

[modifica]

El nènets és parlat per uns trenta mil persones.[1] És parlat a la zona més septentrional de Rússia inclosa Nenètsia i Iamàlia, el krai de Krasnoiarsk, la República de Komi, i les zones més orientals de l'óblast de Múrmansk a la península de Kola.

Fonologia

[modifica]

El nènets té una estructura sil·làbica CV(C). En altres paraules, una síl·laba pot contenir una consonant inicial, una vocal mitjana i una consonant final opcional. Com a exemple, ya ("terra"), wada ("paraula"), i ηarka ("gran"). Les schwa o vocals reduïdes poden aparèixer sovint com a lligams al final de les consonants. Encara que la llengua no permet tècnicament començar les síl·labes amb vocals, en la pràctica passa en els dialectes occidentals, e.g. occidental arka ("gran") contra el central ηarka.

L'estructura sil·làbica és força consistent en tots els dialectes. No hi ha vocals llargues o diftongs, no hi ha grups de consonants inicials o finals, ni mitjans que continguen més de dues consonants.

Vocals

[modifica]
Schwa ə        
Reduïdes ø
Planes a e i o u
Estirades æ

Alguns dialectes occidentals confonen æ, substituint e.

Consonants

[modifica]
Sordes k kʲ / c p t tʲ / ƫ
Sonores ɡ ɡʲ / ɟ b d
Fricatives s sʲ / ɕ ʒ ʒʲ / ʑ ʦ ʦʲ / ʨ
Nasals m n nʲ / ɲ ŋ
Líquides l lʲ / ʎ r
Semi-vocals h hʲ / ç w j ʔ

La marca 〈ʲ〉indica palatalització, o un moviment vers l'articulació palatal principal o bé secundària.

Ortografia

[modifica]

El nènets s'escriu en una forma adaptada de l'alfabet ciríl·lic, amb les lletres suplementàries Ӈ, ', i ".

А а

а

Б б

бе

В в

ве

Г г

ге

Д д

де

Е е

е

Ё ё

ё

Ж ж

же

З з

зе

И и

и

Й й

й

й й К к

ка

Л л

ел

М м

ем

Н н

ен

Ӈ ӈ

еӈ

О о

о

П п

пе

Р р

ер

С с

ес

Т т

те

У у

у

Ф ф

еф

Х х

ха

Ц ц

це

Ч ч

че

Ш ш

ша

Щ щ

ща

Ъ ъ

ъ

Ы ы

ы

Ь ь

ь

Э э

э

Ю ю

ю

Я я

я

' "

Literatura

[modifica]

Els primers estudis sobre la seva llengua foren el diccionari comparatiu de P. S. Pallas (Linguarum totius orbis vocabularia comparativa, 1787-89). Matthias Castrén va publicar la primera gramàtica nenets com a part de l'obra Grammatik der samojedischen Sprachen[5] el 1854 i el primer diccionari Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen el 1855.[6] A.J. Joki publicà un petit diccionari sobre les parles samoiedes del nord el 1956 (Kleinere Wörterverzeichnisse aus dem Jurak-, Jenissei- und Tawgi-Samojedischen).

Del nenets s'ha publicat darrerament un llibre de pronunciació Jadei vada (Nou Món), un abecedari, un llibre d'aritmètica i glossaris escolars, així com escrits polítics i traduccions del rus. Fins fa poc s'han publicat només alguns llibres de text i petites obres de ficció. Els autors nenets més coneguts són Tyko Vylka (1886-1960), A. A. Pyrerko (1905-1941), Ivan Istomin (1917) Leonid Lepstui (1932), poeta i narrador de Iamal, i Vassili Ledkov (1933). L'únic diari en nenets, Nyaryana Ngyrm (El Nord Roig), es publica a Salekhard, capital de Iamàlia. Malauradament, la quantitat de literatura publicada en nenets és mínima al costat de la gran publicació de treballs en rus.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «iurac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Nenets» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 9 març 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 «The Nenets» (en anglès). Samoyed. [Consulta: 9 març 2024].
  4. Bakró-Nagy, Marianne; Laakso, Johanna; Skribnik, Elena. The oxford guide to the uralic languages (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2022, p. 1184. ISBN 978-0-19-876766-4. 
  5. Castrén, Matthias Alexander. Grammatik der samojedischen Sprachen ... (en alemany). Sant Petersburg: Kaiserliche Akad. der Wissenschaften, 1854. 
  6. Castrén, Matthias Alexander. Anton Schiefner. M. Alexander Castrén's Wörterverzeichnisse aus den samojedischen Sprachen ... (en german). Sant Petersburg: Buchdruckerei der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften, 1855. 

Enllaços externs

[modifica]