Musaranya aquàtica mediterrània
Neomys anomalus | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 20 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 29657 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Eulipotyphla |
Família | Soricidae |
Tribu | Nectogalini |
Gènere | Neomys |
Espècie | Neomys anomalus A.Cabrera, 1907 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
La musaranya aquàtica mediterrània (Neomys anomalus) és una espècie present a Europa i Turquia.
Descripció
[modifica]S'assembla molt a la musaranya aquàtica pirinenca, però és de mida una mica més petita i té les extremitats posteriors i la cua relativament més curtes. També té una quilla de pèls sota la cua, que no la ressegueix de dalt a baix, sinó solament la punta, i una altra al marge extern dels peus, però poc patent. La seua saliva és neurotòxica pels petits vertebrats.
La coloració és grisa fosca o negra pel dors i blanca tenyida de gris per la part ventral, amb una línia de demarcació molt nítida entre totes dues.
Dimensions corporals: cap + cos (7 - 8,8 cm) i cua (4,7 - 6,4 cm).
Pes: 8,7 - 16 g.
Hàbitat
[modifica]Vores de rius i rierols. Pot freqüentar indrets més allunyats de l'aigua que la musaranya aquàtica pirinenca, com, per exemple, els boscos mixtos.
Costums
[modifica]De costums semiaquàtics, però menys dependent de l'aigua que la seva congènere, com aquesta s'unta el pèl amb greix per impermeabilitzar-lo.
És una espècie nocturna que presenta dos màxims d'activitat, un al vespre i l'altre a l'alba.
Espècies semblants
[modifica]En la musaranya aquàtica pirinenca, la quilla de pèls de sota la cua la ressegueix de dalt a baix i la del marge extern dels peus és més patent.
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 42-43.
Referències
[modifica]- Fordham et al. (2006). Musaranya aquàtica mediterrània. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 14-12-2007 (en anglès).