Nereu

Nereu
	;
Tipus	Déus de la mar e la mitologia grega
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	masculí
Família
Cònjuge	Doris
Mare	Gea i Tetis
Pare	Pontos
Fills	Galatea, Actea, Aretusa, Àgave, Amatea, Amfítoe, Apseudes, Asia, Autònoe, Beroe, Cal·lianassa, Clio, Climene, Cydippe, Cimatolege, Cymo, Cymodoce, Cimòtoe, Dexamene, Doris, Doto, Drymo, Dinàmena, Eíone, Ephyra, Erato, Euagore, Eucrante, Eudora, Eulímene, Eunice, Glauce, Glauconome, Hàlia, Halimede, Hipònoe, Hipòtoe, Iera, Ianassa, Ianeira, Ligea, Limnorea, Lycorias, Lisianassa, Mera, Mèlite, Proto, Nemertes, Nesea, Opis, Oritia, Phyllodoce, Polínome, Pontomedusa, Sao, Espeo, Talia, Tetis, Thoe, Xantho, Amfitrite, Pànope, Ferusa, Eurydice, Amfínome, Gal·lene, Prònoe, Halice (en) , Nèrites, Psàmate, Calipso, Cranto, Creneis, Deianira (en) , Deiopea, Dero, Dione, Evarne, Eumolpe, Eupompe, Glaucothoe, Ploto, Menipe, Laomedea, Neso, Protomedea, Plexaura, Ione, Neomeris, Nausítoe, Pasítea, Pontoporea, Poulunoe, Cal·lianira, Ceto, Leucothoe, Neera i Aretusa
Altres
Equivalent	Old Man of the Sea (en)

Nereu^[1] (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia. És un dels «vells del mar».^[2]

Casat amb l'Oceànida Doris, fou pare de les Nereides. A més, la tradició coneix un fill seu, Nèrites.

Més antic que Posidó, que és de la generació dels déus olímpics, Nereu és una de les divinitats elementals del món. Com quasi totes les divinitats marines, Nereu té la facultat de canviar de forma, i convertir-se en qualsevol mena d'animal o d'ésser. Va fer servir aquest poder per intentar evadir les preguntes d'Hèracles sobre com arribar al país de les Hespèrides.

Generalment es considera benefactor i benèvol pels mariners. Se'l representava barbut, amb barba blanca, cavalcant un tritó i amb un trident a la mà. Habitava en un palau al fons de l'Egeu i tenia el do de la profecia, que emprava en diversos mites heroics.^[3]

Referències

↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 13
↑ Zufferli, Carla. Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega, 2017, p. 15.
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972.

Bibliografia

Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62,1997, p. 156. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereu

Àmplia informació sobre Nereu. (anglès)

[Ovidi-1] Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. p. 13

[2] Zufferli, Carla. Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega, 2017, p. 15.

[3] Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972.

[1]

[2]

[3]