Tres Cruces
|
Pel barri de Montevideo, vegeu Tres Cruces (Montevideo) |
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Amèrica | |||
| Entitat territorial administrativa | departament de Tinogasta (Argentina) | |||
| Localització | Xile-Argentina | |||
| ||||
| Serralada | Andes | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 6.748 | |||
| Prominència | 1.422 m | |||
Tres Cruces , també conegut com a Nevado Tres Cruces, és un massís d'origen volcànic situat a la Serralada de los Andes, al límit de Xile amb la província de Catamarca (Argentina). La major part del massís es troba en territori xilè.[1]
Presenta entre 8 i 12 kilòmetres d'extensió nord-sud i quatre cims principals, dos d'ells molt per sobre dels 6.000 metres:
Té dos cims principals, Tres Cruces Sur a 6.748 metres[2] i Tres Cruces Centro a 6.629 m, i un tercer cim menor, Tres Cruces Norte de 6.030 m. Tres Cruces Sur és la sisena muntanya més alta dels Andes.
Una collada d'aproximadament 6.000 m separa aquests dos cims, fent possible la doble ascensió per part dels alpinistes. El cim sud, conegut amb el nom de Cerro Tres Cruces Sur, a tocar de la frontera entre Xile i l'Argentina, és el segon cim més alt de Xile i el sisè del continent americà.[3]
Les morenes es troben per sobre dels 4.400 metres d'altitud[4] i una morena terminal ben desenvolupada als peus del Nevado Tres Cruces, a 4.200 metres d'altitud, ha estat trencada pel riu Lamas.[5] Hi ha circs a 5.500 metres als costats orientals del Nevado Tres Cruces [6] i hi ha rastres periglacials. Actualment, l'altitud de la línia d'equilibri es troba a uns 5.800 metres; durant l'últim màxim glacial, l'altitud de la línia d'equilibri va baixar fins als 5.500 metres.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Melcher, Gerardo. El norte de Chile: su gente, desiertos y volcanes (en castellà). Editorial Universitaria, 2004, p. 13. ISBN 978-956-11-1708-2.
- ↑ Biggar, John. The Andes: A Guide for Climbers (en anglès). Andes, 2005, p. 183. ISBN 978-0-9536087-2-0.
- ↑ La linea de frontera en la puna de Actacama (en castellà). Impr. Universitaria, 1906, p. 80.
- ↑ Gardeweg, MC (et al). EL MACIZO TRES CRUCES: UN COMPLEJO VOLCANICO LONGEVO Y POTENCIALMENTE ACTIVO EN LA ALTA CORDILLERA DE COPIAPO,. IX CONGRESO GEOLOGICO CHILENO, 2000, p. 291.
- ↑ Brüggen, J. «Zur Glazialgeologie der chilenischen Anden» (en alemany). Geologische Rundschau, 20, 1, 01-04-1929, pàg. 1–35. DOI: 10.1007/BF01805072. ISSN: 1432-1149.
- ↑ Haselton, Kirk; Hilley, George; Strecker, Manfred R. «Average Pleistocene Climatic Patterns in the Southern Central Andes: Controls on Mountain Glaciation and Paleoclimate Implications». The Journal of Geology, 110, 2, 3-2002, pàg. 211–226. DOI: 10.1086/338414. ISSN: 0022-1376.
- ↑ Mark, B. G.; Harrison, S. P.; Spessa, A.; New, M.; Evans, D. J. A. «Tropical snowline changes at the last glacial maximum: A global assessment». Quaternary International, 138-139, 01-09-2005, pàg. 168–201. DOI: 10.1016/j.quaint.2005.02.012. ISSN: 1040-6182.
Enllaços externs
[modifica]- Serralada dels Andes: Tres Cruces Arxivat 2007-08-09 a Wayback Machine. (castellà)
- Tres Cruces Sur al portal Andes.org.uk Arxivat 2007-02-19 a Wayback Machine. (anglès)