Nicolò Amati
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1596  Cremona (Imperi Espanyol) | ||
| Mort | 12 abril 1684 (87 anys) Cremona (Imperi Espanyol) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | lutier, fabricant d'instruments musicals | ||
| Professors | Girolamo Amati | ||
| Instrument | Violí | ||
| Família | |||
| Fills | Hieronymus Amati | ||
| Pare | Girolamo Amati | ||
Nicolò Amati (Cremona, 3 de desembre de 1596 - 12 d'abril de 1684) va ser un constructor de violins italià,[1] membre de l'escola de Cremona de fabricants de violí. El seu pare era Girolamo Amati, també fabricant de violins. Nicolò Amati va ser el millor artesà de la família Amati.[2]
Va fabricar un model molt elegant, amb tapa i fons corbats i fet amb fusta de veta molt fina. Les obertures de ressonància són gràcils amb audàcia, la talla de la voluta és exquisida, el vernís és transparent i el fons té un to viu. El so és dolç i suau. Com a norma, va utilitzar un patró petit, encara que va construir diversos violins grans que s'anomenen avui "Grand Amatis" i són molt valorats. A més va construir diversos violoncels i violes de considerable bellesa.
Amb la seva esposa, Lucrècia Pagliari, va tenir dos fills. Entre els seus alumnes trobem els grans artesans Antonio Stradivari i Andrea Guarneri, amb els quals va perfeccionar l'arc del violí. El lutier alemany M. Klotz fou amic seu i en el seu taller de Mittenwald li copià algun model de violí (això si sempre amb l'etiqueta corresponent).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Beare, Charles «Amati». The New Grove Dictionary of Musical Instruments, 1984, pàg. 55.
- ↑ José M. Cortés Muñoz. Relieves de un mundo plano. Editorial Visión Libros, p. 343–. ISBN 9788499839059 [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 665. (ISBN 84-7291-255-8)