Nikolai Zinin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 agost 1812 (Julià) Xuixa (Azerbaidjan) |
| Mort | 6 febrer 1880 (Julià) (67 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Smolensk |
| President Societat Russa de Física i Química | |
| 5 desembre 1868 (Julià) – desembre 1878 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Kazan (1830–1833 (Julià)) Universitat Imperial de Kazan |
| Director de tesi | Justus von Liebig |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química orgànica i química |
| Lloc de treball | Sant Petersburg |
| Ocupació | químic orgànic, inventor |
| Ocupador | Universitat Imperial de Kazan Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Imperial |
| Membre de | |
| Professors | Nikolai Ivànovitx Lobatxevski i Ivan Mikhailovich Simonov |
| Alumnes | Aleksandr Bútlerov, Pyotr Alekseyev (en)  , Nikolai Bekètov i Aleksandr Borodin |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Aleksandr Bútlerov |
| Família | |
| Fills | Nikolay Zinin |
Signatura  | |
Nikolai Nikolàievitx Zinin (en rus Николай Николаевич Зинин), nascut el 25 d'agost de 1812 a Şuşa, Imperi rus, i traspassat el 18 de febrer de 1880 a Sant Petersburg fou un químic orgànic rus conegut per la reducció de Zinin.
Biografia
[modifica]Zinin estudià a la Universitat de Kazan graduant-se en matemàtiques, i passà a ser professor de química el 1835. Amplià coneixements a diferents centres universitaris d'Europa entre 1833 i 1841. Estudià amb Justus von Liebig a Gießen on completà una recerca sobre la condensació de la benzoïna que havia descobert Liebig uns anys enrere.[1][2] Posteriorment presentà els seus resultats com a tesi doctoral a la Universitat de Sant Petersburg on rebé el doctorat. Obtingué una plaça de professor de química a la Universitat de Kazan i el 1847 passà a la Universitat de Sant Petersburg, entrant també a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. Fou el primer president de l'Acadèmia Russa de Física i Química (1868-1877)[3]
A la Universitat de Sant Petersburg fou professor privat del jove Alfred Nobel. També foren alumnes seus els destacats químics russos Alexander Borodin i Aleksandr Butlerov.
Obra
[modifica]Quant a la seva obra destaca la reacció de Zinin o reducció de Zinin, en la qual els nitroderivats d'anells aromàtics, com ara el nitrobenzè, es transformen en amines per reducció amb sulfur de sodi.[4][5]
Referències
[modifica]- ↑ Zinin, N «Beiträge zur Kenntniss einiger Verbindungen aus der Benzoylreihe». Annalen der Pharmacie, 31, 3, 1839, pàg. 329–332. doi: 10.1002/jlac.18390310312.
- ↑ Zinin, N «Ueber einige Zersetzungsprodukte des Bittermandelöls». Annalen der Pharmacie, 34, 2, 1840, pàg. 186–192. doi: 10.1002/jlac.18400340205.
- ↑ Vinogradov, S.N «[http://links.jstor.org/sici?sici=0021-1753%28196522%2956%3A2%3C168%3ACAKUIT%3E2.0.CO%3B2-2 Chemistry at Kazan University in the Nineteenth Century: A Case History of Intellectual Lineage]». Isise, 56, 2, 1965, pàg. 168–173. doi: 10.1086/349954.
- ↑ Zinin, N «Beschreibung einiger neuer organischer Basen, dargestellt durch die Einwirkung des Schwefelwasserstoffes auf Verbindungen der Kohlenwasserstoffe mit Untersalpetersäure». Journal für Praktische Chemie, 27, 1, 1842, pàg. 140–153. doi: 10.1002/prac.18420270125.
- ↑ Willstätter, R. «Über die Reduktion von Nitroverbindungen nach der Methode von Zinin». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 41, 2, 1908, pàg. 1936–1940. doi: 10.1002/cber.19080410273.