Nil Cardoner i Gratacós

Nil Cardoner i Gratacós
	; (2012)
Biografia
Naixement	16 setembre 1998 (26 anys); Girona (Catalunya)
Activitat
Ocupació	actor
Família
Germans	Nonna Cardoner Gratacós
	Veu: Nil Cardoner i Gratacós

Nil Cardoner i Gratacós (Girona, 16 de setembre de 1998) és un actor català. Ha actuat a sèries de televisió com Polseres vermelles, on feia de Roc,^[1]^[2] i Infidels, totes dues emeses a TV3.

La seva primera aparició en televisió va ser el seu debut en la sèrie Zoo. Posteriorment, la sèrie Polseres vermelles seria la que li donaria la fama. El 2012 va participar en l'obra de teatre Dinou. El 2014 es va emetre la pel·lícula Seve, on participa al costat de José Luis Gutiérrez. També va participar en la pel·lícula Fènix 11·23 com a protagonista, acompanyat de Mireia Vilapuig, companya de rodatge de Polseres vermelles. Gràcies a aquesta pel·lícula va ser nominat el 2013 al Gaudí al millor actor al costat de l'Àlex Monner, protagonista de Polseres vermelles.^[3]

Germà de la també actriu de TV3 Nonna Cardoner.^[4]

Filmografia

Teatre

Dinou com a Cesc (2012)
Col·laboració amb El món màgic de Júlia de Maribel Bover (2013)
Be my baby, com a Pepe (2018-2019)
Una història real (2019), escrita i dirigida per Pau Miró^[5]
Tot el que passarà a partir d’ara (2023), escrita per Joan Yago i dirigida per Glòria Balañà^[6]

Sèries de televisió

Zoo, com a Jan Hervera (2008)
Infidels, com a Oriol Barbal Moliner (2009-2011)
Polseres vermelles, com a Roc (2011-2013)
Polònia, en diversos papers (actualitat)
Les de l'hoquei, com a Òscar (2019)
Com si fos ahir, com a Marcel (actualitat)

Cinema

Llargmetratges

Negro Buenos Aires (2009)
Mil cretins (2011)
Fènix 11·23 (2012)
Seve (2014)
Tocats pel foc, de Santiago Lapeira (2019)^[7]

Curtmetratges

Mami me quiere más a mí (2010)
En la azotea (2014)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nil Cardoner i Gratacós

↑ Martí, Marc «Albert Espinosa i Nil Cardoner a Girona». Diari de Girona [Consulta: 17 juliol 2011]. Arxivat 2011-04-19 a Wayback Machine.
↑ Bonaventura, Daniel ««L'accent gironí d'en Nil em va emocionar en el càsting»». Diari de Girona, 14-04-2011 [Consulta: 17 juliol 2011].
↑ «‘Blancanieves' i ‘El Bosc' acaparen les nominacions dels V Premis Gaudí de cinema». El Punt Avui, 07-01-2013 [Consulta: 16 febrer 2020].
↑ Nonna i Nil Cardoner: "Els pares són crítics, però ho fan per ajudar-nos a millorar" a Al cotxe!, TV3, 27/12/2018
↑ «'Una història real', la incapacitat de posar-nos al lloc de l'altre a La Villarroel». Elnacional.cat, 30-10-2019 [Consulta: 16 febrer 2020].
↑ Fondevila, Santi. «La consagració de Nil Cardoner». Diari Ara, 30-03-2023. [Consulta: 10 maig 2023].
↑ «Tocats pel foc». AcademiadelCinema.cat. [Consulta: 18 març 2022].^{[Enllaç no actiu]}

[1] Martí, Marc «Albert Espinosa i Nil Cardoner a Girona». Diari de Girona [Consulta: 17 juliol 2011]. Arxivat 2011-04-19 a Wayback Machine.

[2] Bonaventura, Daniel ««L'accent gironí d'en Nil em va emocionar en el càsting»». Diari de Girona, 14-04-2011 [Consulta: 17 juliol 2011].

[3] «‘Blancanieves' i ‘El Bosc' acaparen les nominacions dels V Premis Gaudí de cinema». El Punt Avui, 07-01-2013 [Consulta: 16 febrer 2020].

[4] Nonna i Nil Cardoner: "Els pares són crítics, però ho fan per ajudar-nos a millorar" a Al cotxe!, TV3, 27/12/2018

[5] «'Una història real', la incapacitat de posar-nos al lloc de l'altre a La Villarroel». Elnacional.cat, 30-10-2019 [Consulta: 16 febrer 2020].

[6] Fondevila, Santi. «La consagració de Nil Cardoner». Diari Ara, 30-03-2023. [Consulta: 10 maig 2023].

[ACC-7] «Tocats pel foc». AcademiadelCinema.cat. [Consulta: 18 març 2022].^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]