Vés al contingut

Nil Maria Fabra i Deas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNil Maria Fabra i Deas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Nilo María Fabra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1843 Modifica el valor a Wikidata
Blanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1903 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O / 40.401406°N,3.729203°O / 40.401406; -3.729203 Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
1891 – 1892
Circumscripció electoral: Alacant
Diputat a Corts
10 març 1876 – 30 desembre 1878 – Antoni de Barnola i Verdaguer →
Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsNilo Fabra Herrero Modifica el valor a Wikidata

Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843Madrid, 24 d'abril de 1903)[1] fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.

Biografia

[modifica]

Era fill de Gil Fabra i Illas, jutge de primera instància de Figueres, i cosí de Camil Fabra i Fontanills. De ben jove es va instal·lar a Madrid, on treballà com a periodista als diaris El Amigo del Comercio, La Bolsa, i La Verdad. El 1860 treballà com a corresponsal de guerra per al Diario de Barcelona a la guerra austro-prussiana, i el 1865 fou corresponsal al País Basc del Diario de Barcelona i La Época. El 1866 fou novament corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid. El mateix diari l'envià novament com a corresponsal de guerra a la guerra francoprussiana (1870) i col·laborà a La América de Víctor Balaguer.

El 1865 Nil Fabra va fundar l'Agència Fabra, associada a l'Agència Havas de París, i que des del 1867 operaria a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals (de fet, va ser l'embrió de l'actual Agència EFE).

A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Castellterçol del Partit Liberal Conservador. Un cop acabà el seu mandat tornà al periodisme i a la literatura. Col·laborà a La Ilustración Española y Americana (1884-1887) i dirigí El Correo de Ultramar (886-1887), alhora que fundà la societat Sucesora de Fabra y Portabella (1888). El 1891-1892 fou nomenat senador per la província d'Alacant.

Obres

[modifica]
  • Poesias (1860)
  • Amor y astucia (1860)
  • Las máscaras (sarsuela, 1860)
  • La batalla de Pavía (poema èpic, 1861)
  • Compendio de geografía universal (1867)
  • Balls Park (novel·la, 1870)
  • Por los espacios imaginarios (articles, 1885)
  • La cuestión social (1891)
  • Cuentos ilustrados (1895)[2]

Notes

[modifica]
  1. El Heraldo de Madrid de 24/4/1903 (pàgina 4).
  2. Imp. Henrich y Cía. Amb il·lustracions de Josep, Francesc i Lluís Masriera; J. Lluís Pellicer; Eugenio Lucas Villaamil; Agustí Querol i Josep Maria Marquès; Pedro Eriz Mendizábal, Josep Cabrinety, Marià Fuster, Rafael Álvarez Masó i Jordi Fabra.

Referències

[modifica]