Vés al contingut

Ricard Fernàndez Villanueva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Noceà)
Plantilla:Infotaula personaRicard Fernàndez Villanueva
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódibuixant Modifica el valor a Wikidata
Bluesky: ricardefa.bsky.social


Ricard Fernàndez Villanueva (Sabadell, 6 de desembre de 1976), més conegut en el món artístic com a Ricard Efa o simplement EFA,[1][2] és un dibuixant, colorista i escriptor català que publica la seva obra –fonamentalment còmics– per al mercat francès.[3]

Va abandonar els estudis reglats a 16 anys i va fundar el seu primer fanzine, Realitat virtual.[2] Va començar a treballar per a un estudi i va provar de dedicar-se al dibuix com a treballador independent. Va publicar la seva primera sèrie, Les Icáriades, amb Toni Térmens, i després, en solitari, Rodríguez, totes amb el segell Paquet, amb qui també va publicar L'âme du vin.[4] En aquell moment va començar a signar les obres com a EFA. El 2007 va passar a treballar per a altres editorials.[3] A l'abril del 2018 el van nominar al Premi Eisner –els més importants de la indústria nord-americana del còmic–[5] al millor pintor o artista multimèdia pel còmic Monet, nomade de la lumière.[6][7]

Forma part del Col·lectiu Bafarada, que aplega dibuixants sabadellencs.[8]

El 2021 va publicar una novel·la de ciència-ficció: Les màquines del caos,[9] amb la qual es va estrenar com a escriptor. El 2024 va dir que preparava una space opera de sis volums, titulada Stella Signata, el primer dels quals ja és al mercat.[10]

Obra publicada

[modifica]

Còmics (destacats)

[modifica]
  • Realitat virtual
  • Les Icáriades, amb Toni Termens (Paquet)
  • Kia Ora (Vents d'Ouest)
  • Project Bermuda (Librairie Expérience)
  • Alter ego (Dupuis)
  • Yerzhan (Delcourt)
  • Le soldat (Le Lombard)
  • Monet, nomade de la lumière,[11] amb guió de Salva Rubio
  • Seule (2018)
  • Django, main de feu,[12] amb guió de Salva Rubio (Éditions Dupuis),[13] que narra la vida del guitarrista gitano Django Reinhardt[14]
  • Degas, la danse de la solitude, amb guió de Salva Rubio (2021)[15] ISBN 978-84-679-4854-7
  • Nocéan (2023),[16][17] a la venda en francès, anglès, castellà i català[18] ISBN 979-10-347-5873-9
  • Adieu Birkenau : Une survivante d'Auschwitz raconte (2023), Ginette Kolinka, Jean-David Morvan, Victor Matet, Efa, Cesc, Roger Sole, EAN : 9782226465269, Albin Michel

Novel·la

[modifica]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2018 - Nominat al Premi Eisner[2]
  • 2021 - Prix Atomium 2020 al millor còmic històric de l'any, per Django, main du feu[20]
  • 2021 - Elephant d'Or del Festival de la BD de Chambéry, per Django, main du feu

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Efa» (en francès). Depuis. [Consulta: 28 juny 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Prat Fernàndez, Cesc «Ricard Efa. Autor de còmics per al mercat francès, de Sabadell estant». Vallesos, Hivern-primavera 2022/2023, pàg. 34-35.
  3. ↑ 3,0 3,1 «EFA. Ricard Fernández». Tebeoesfera.com. [Consulta: 4 maig 2017].
  4. ↑ «EFA. Déssinateur, coloriste». Lelombard.com. [Consulta: 4 maig 2017].
  5. ↑ «Vinyetari: periodisme en còmic a l'ARA». Ara.cat.
  6. ↑ «RICARD EFA, NOMINAT ALS EISNER». Diari Ara, 28-04-2018. [Consulta: 2 maig 2018].
  7. ↑ «GALERIA: Ricard Efa, finalista al premi Eisner de còmic, en 9 vinyetes - Diari de Sabadell». [Consulta: 29 juliol 2018].
  8. ↑ Sébastien Bauer i Bernat Lladó Mas. «La generació del còmic: entrevista a EFA». Quadern de les idees, les arts i les lletres. Arxivat de l'original el 3 de maig 2018. [Consulta: 4 maig 2017].
  9. ↑ Ander Zurimendi. «Ricard Efa debuta com a novel·lista», 23-06-2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  10. ↑ Martín, Ricard. «Stella Signata: Òpera espacial catalana», 16-10-2024. [Consulta: 16 octubre 2024].
  11. ↑ MAGNERON, Philippe. «Efa - Bibliographie, BD, photo, biographie» (en francès). [Consulta: 28 juny 2021].
  12. ↑ «Django, main de feu sous les doigts d’or d’Efa: « La BD, une sorte de musique: plus elle s’impose, moins on l'entend »» (en francès), 18-09-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  13. ↑ «“Django Main de Feu” publicada en Francia por Dupuis “Django Main de Feu” published in France by Dupuis» (en anglès americà), 16-05-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  14. ↑ Ander Zurimendi. «El 'Django' de Ricard Efa, premiat a Bèlgica», 18-09-2020. [Consulta: 28 juny 2021].
  15. ↑ «Ricard Efa presenta "Degas. La danza de la soledad"» (en espanyol europeu), 21-12-2021. [Consulta: 10 novembre 2022].
  16. ↑ Plans, Guillem. «El darrer còmic de Ricard Efa dibuixa el món que no volem», 11-01-2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  17. ↑ «NOCEAN - TOME 1 - ATARI ET TIKA - JEUNESSE BD - BANDE DESSINEE» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2023-01-12. [Consulta: 12 gener 2023].
  18. ↑ Redacció. «El darrer còmic de Ricard Efa, 'Noceà', ja està disponible en català», 07-03-2023. [Consulta: 8 març 2023].
  19. ↑ «Els confins i la tenebra - Signat+Arxius II - Gigamesh» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2024].
  20. ↑ «El sabadellenc Ricard Efa, guardonat amb el premi Prix Atomium 2020 al millor còmic històric de l'any». [Consulta: 28 juny 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ricard_Fernàndez_Villanueva&oldid=34231709»