Escutigeromorfs
Scutigeromorpha  | |
|---|---|
 Scutigera coleoptrata | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Myriapoda |
| Classe | Chilopoda |
| Ordre | Scutigeromorpha Pocock, 1895 |
.svg){kind=icon}
Els escutigeromorfs (Scutigeromorpha) són un ordre de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.[1] Tenen les potes i les antenes molt llargues i primes. Algunes espècies, com Scutigera coleoptrata, tenen tendència a viure en habitatges humans i són inofensives.
Característiques
[modifica]Tenen un parell de forcípules verinosos a prop de la boca. Les antenes són molt llargues i primes, i estan formades per nombrosos artells petits. Els ulls compostos estan formats per l'aglomeració de nombrosos ulls simples. El tronc posseeix 15 segments proveïts de llargues potes, però a la part dorsal només s'aprecien set tergites, cadascunes de les quals posseeix un estigma (porus respiratori de sistema traqueal) mitjà, imparell i dorsal.[2]
Història natural
[modifica]Els escutigeromorfs són depredadors nocturns que cacen i s'alimenten de petits animals, sobretot altres artròpodes. És notable la seva habilitat per caçar mosques i mosquits, gràcies a la seva gran agilitat i rapidesa de moviments. Són lucífugs (defugen la llum) i higròfils (necessiten humitat). Si se senten amenaçats poden deixar anar alguna pota per fugir.[2]
Taxonomia
[modifica]Els escutigeromorfs inclouen 56 espècies en tres families:[3]
- Família Scutigeridae - Distribuïda por tot el mon, excepte les regions polars. Als Països Catalans hi viu una única espècie, Scutigera coleoptrata.[4]
- Família Scutigerinidae - Sud-àfrica i Madagascar.
- Família Pselliodidae - Centre i Sud-amèrica, Àfrica tropical.
Referències
[modifica]- ↑ «Escutigeromorfs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 García- Ruís, A.; Melic, A. «Clase Chilopoda. Orden Scutigeromorpha» (en castellà). Revista IDE@ - SEA, 29, 2015, pàg. 1-6. ISSN: 2386-7183.
- ↑ Minelli, A. «Class Chilopoda, Class Symphyla and Class Pauropoda». A: Zhang, Z.-Q. (ed.). Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness (en anglès), 2011, p. 157-158 (Zootaxa n°3148).
- ↑ Armengol, J.; et al.. «Artròpodes I». A: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 9. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.