Numeració astronòmica dels anys
La Numeració astronòmica es basa en la clàssica del calendari Gregorià, però adaptada al sistema de numeració d'enters. Té un any zero, i els anys anteriors a aquest es designen com a nombres negatius[1]
Els astrònoms usen normalment el calendari Julià per a anys anteriors a 1582 i el calendari gregorià després d'aquesta data.[2][3]
Els prefixos aC i dC (BCE i CE) que expressen "abans de Crist i després de Crist", no s'utilitzen en aquest conveni.[1] L'any 1 aC (BCE) se li assigna el número 0, l'any 2 aC se li assigna el -1, i en general a un any qualsevol n aC (BCE) se li assigna el "- ( n - 1) "[1] (és a dir el valor negatiu resultat d'1 - n ).
Els nombres per a dates dC (CE) es conserven igual, sense signe o amb signe positiu, és a dir l'any 1 dC (CE) se li assigna l'1, l'any 2 dC se li assigna el 2, i en general a un any n dC (CE) se li assigna el n [1]
El sistema es denomina Numeració astronòmica pel seu ús en astronomia. Molt poques de la resta de disciplines, a part de la història o l'arqueologia, tracten amb anys anteriors a l'any 1 AC.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Espenak, Fred. «Year Dating Conventions». [Consulta: 19 febrer 2009].
- ↑ Simon Newcomb, "Tables of the motion of the Earth on its axis and around the Sun" in Astronomical papers Prepared for the use of the American ephemeris and Nautical Almanac, Volume VI: Tables of the four inner planets , (United States Naval Observatory, 1898), pp. 27 (PT36), 34-35 (PT43-PT44).
- ↑ Fred Espenak, Phases of the Moon: -99 to 0 (100 to 1 BCE) Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine. NASA ecl·lipses web