Oceà Iapetus
L'oceà Iapetus'[1] o oceà Jàpet va ser un paleooceà que va existir entre 600 i 400 milions d'anys enrere, entre els períodes neoproterozoic i paleozoic, aquest oceà es formà arran de la separació de Proto-lauràsia. En l'hemisferi sud de la Terra, aquest oceà estava ubicat entre Laurentia (Escòcia, Amèrica del Nord i Groenlàndia) a l'oest, Bàltica format per (Escandinàvia i Europa oriental) a l'est i Avalonia (Illes Britàniques, Europa nord-occidental) al sud, a més d'altres territoris menors emergits i situats al nord d'Avalonia (que actualment són part de Nova Anglaterra, Nova Escòcia i Acadia).
L'oceà Iapetus es considera el precursor de l'oceà Atlàntic, per això va rebre el nom del tità de la mitologia grega Iapetus,[2] pare d'Atlas el qual origina el nom d'"Atlàntic".
Forma part d'aquest oceà el mar de Tornquist situat entre Avalonia i Bàltica
Aquest oceà va desaparèixer quan, després de les orogènesi caledoniana, Acàdica i Tacònica, es va formar el supercontinent Euramèrica entre els períodes cambrià i ordovicià fa 400 milions d'anys.