Vés al contingut

Dard ros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ochlodes sylvanus)
Infotaula d'ésser viuDard ros
Ochlodes sylvanus Modifica el valor a Wikidata

Imago a l'illa de Corfú, Grècia
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174445 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SubordreGlossata
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaHesperiidae
TribuHesperiini
GènereOchlodes
EspècieOchlodes sylvanus Modifica el valor a Wikidata
(Esper, 1777)
Nomenclatura
ProtònimPapilio sylvanus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El dard ros (Ochlodes sylvanus)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.

Taxonomia

[modifica]

Durant molt de temps aquesta espècie es va conèixer com a Ochlodes venatus, però actualment aquesta darrera es considera un tàxon germà d'Ochlodes sylvanus i la seva distribució està limitada a l'extrem est d'Àsia.[3] Segons la normativa del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica, el nom original del dard ros, Papilio sylvanus, no és vàlid per ser un homònim de la papallona actualment coneguda com a Anthene sylvanus (Drury, 1773). Tot i això, una decisió de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica (ICZN) l'any 2000 va optar per conservar-ne el nom.[4]

Distribució

[modifica]

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 64°N a Escandinàvia i Finlàndia. També present a l'Àsia temperada des de Turquia fins a Mongòlia, Corea i l'Extrem Orient Rus (Sakhalín). Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i Corfú, mentre que a les illes Britàniques és absent d'Irlanda i Escòcia.[5][6] A la península Ibèrica és comuna a la meitat nord, mentre que a la meitat sud és més rara i local, limitada a algunes localitats de muntanya. A Catalunya és comuna a la meitat nord, mentre que és rara o absent a la Depressió Central i a la meitat sud, on està restringida a zones muntanyoses.[7]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 27 i 32 mm.[8] Lleuger dimorfisme sexual, en presentar el mascle un androconi a l'anvers de l'ala anterior. Anvers amb el fons ataronjat, una banda fosca prop del marge i les venes negres. Revers de l'ala anterior ataronjada, amb la base negra i diverses taques clares properes a la punta verd grisosa. Revers de l'ala posterior verdosa amb diverses taques grogoses o ataronjades.[7]

Hàbitat

[modifica]

Llocs oberts i semioberts diversos, com ara prats, vores de pistes i carreteres, clarianes, erms, riberes, parcs i jardins, etc. Sovint en llocs humits amb abundància de falgueres.[8][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1800 m.[6] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, com ara Dactylis glomerata, Molinia caerulea, Brachypodium, Poa, Festuca, Bromus, Lolium perenne, Holcus lanatus, entre d'altres.[6][8]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Generalment vola en una generació entre juny i agost,[6] tot i que també s'ha registrat dues generacions a la península Ibèrica, la primera entre finals d'abril i finals de juny i la segona entre agost i octubre.[7] Hiverna com a eruga.[8]

Comportament i particularitats biològiques

[modifica]

Els mascles són molt territorials i vigilen el seu territori des de gramínies altes en marges de camins i prats o clarianes de bosc. Les femelles ponen els ous individualment al revers de les fulles de les seves plantes nutrícies.[7]

Espècies ibèriques similars

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Dard ros». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 13 agost 2024].
  3. Chiba, Hideyuki; Tsukiyama, Hiroshi «A review of the genus Ochlodes Scudder, 1872, with special reference to the Eurasian species (Lepidoptera: Hesperiidae)» (en japonès). Butterflies, 14, 1996, pàg. 3–16.
  4. «Opinion 1944: Papilio sylvanus Esper, 1777: currently known as Ochlodes sylvanus or O. venatus faunus; Insecta, Lepidotpera): specific name conserved» (en anglès). Bulletin of Zoological Nomenclature, 57(1), 3-2000, pàg. 56–57. ISSN: 007-5167.
  5. «Ochlodes sylvanus» (en anglès). UICN, 28-02-2013. [Consulta: 13 agost 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)