Avellaner
Corylus avellana  | |
|---|---|
 Avellanes i fulles de l'avellaner | |
| Dades | |
| Font de | avellana i oli d'avellana |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 63521 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Betulaceae |
| Gènere | Corylus |
| Espècie | Corylus avellana L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'avellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana)[1] és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes. L'avellana sembla haver estat domesticada de manera independent a la Mediterrània, Turquia i l'Iran. Es va difondre d'est a oest, i el cultiu d'avellaner va ser introduït per part dels romans des de la conca mediterrània oriental[2]. D'aleshores ençà, el Piemont, el Laci, La Campània i el Camp de Tarragona han estat les regions de la Mediterrània Occidental on aquest conreu ha estat tradicionalment més extès[3].
Descripció
[modifica]Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes 14-18 espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a final d'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir moc, ja que la flor té una forma similar a la mucositat nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.[4] Els fruits d'1-2 cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).
Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.[5] Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.
Es conrea tant en secà com en regadiu.[6] Necessita que hi faci vent durant la pol·linització que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu al Camp de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Duesde les principals varietats autòctones són la "Negreta" i el "Pauetet", originària d'Alcover.
Els bosc d'avellaners són els avellanars, avellanets, les avellanedes, avellaneredes o avellanoses.
Distribució
[modifica]És una planta de climes temperats, tot i que té una gran àrea de distribució. Prefereix localitzacions airejades amb una temperatura elevada, juntament a un cert grau d'humitat, ja que afavoreix la fructificació i el desenvolupament de les avellanes.
Sense ser gaire exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb pH entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, i pot contribuir a mantenir-la.
La seva àrea de distribució consisteix en una gran part de la regió eurosiberiana.[6] Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.[7]
A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.
Als Països Catalans es fa sobretot en àrees humides de la muntanya mitjana.[6] Solen aparèixer com a sotabosc, tot i que també viuen en clarianes. És abundant als Pirineus, rar al País Valencià i manca a les Illes Balears.[6]
Cultiu
[modifica]Existeixen documents de fins al segle IV a.C on ja s'esmenta el seu cultiu. És una espècie molt tolerant pel que fa al clima, ja que pot resistir els hiverns de freds extrems i la sequera. Tot i així, per a una bona producció li calen en terrenys humits, permeables i profunds amb exposicions assolellades.
Aquesta espècie es cultiva directament pels seus fruits, principalment a Europa, Xina, Austràlia i Turquia. Es cultiva tant en secà com en regadiu, en varietats més productives que les silvestres [6]. A les comarques Tarragonines el cultiu es remunta com a mínim al segle XIII, i avui és on es conrea el 80% de les avellanes de l'Estat[8]. L'avellana és tradicionalment conreada en una àmplia zona de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta[9][10]. El Baix Camp en concentra el 50% de la producció de Catalunya. També ha tingut força presència en costers del Vallès Oriental com a conreu substitut de la vinya arran de la plaga de la fil·loxera, però actualment s'hi troba en clar declivi. [6]
La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus[9] va ser reconeguda el 1997[11] i inscrita al Registre Comunitari des de febrer del 1999[12]. Les varietats que s'hi cultiven son l'avellaner negret (la principal, que ocupa 75% del territori de la DOP), el pauetet (originari d'Alcover i que s'estén per la major part de Tarragona), el gironell (originari de Constantí i que s’estén per la conca del Francolí), el morell (originari d’Alforja, Vandellòs, Tivissa i Priorat), i el culplà (originari de Marçà i que s'estén pel Priorat, Vandellós, Tivissa i La Fatarella),[13]. Aquests cultius produeixen les avellanes negreta, paueteta, gironella, morella i culplana.[9]
Existeixen moltes varietats de cultiu al món. A banda de les varietats catalanes ja esmentades -el negret , el pauetet, el gironell (o gironenc[6] o Constantí), el morell, i el culplà,[13]- també hi ha el negret capellut, el grifoll, el garrofí, l’artell, el rosset, el pinyolenc, el flocal, l’ametllenc,[6] el Barcelona, etc. Aquesta darrera varietat és molt valorada als EUA i font d'altres varietars millorades. Internacionalment, hi ha varietats com ara "Butler", "Casina", "Daviana", "England", "Ennis", "Halls Giant", "Tonda Gentile", "Delle Langhe", "Tokolyi", "Cosford", "Tonda di Giffoni", "Tonda Romana", "Wanliss Pride", "Willamette", "Lewis", "Clark" i "Jemtegaard", entre d'altres.
Algunes d'elles es cultiven per les qualitats específiques del fruit i per la seva producció precoç i tardana, mentre que altres s'utilitzen com a polinitzadores. La falta de sincronia en el moment de maduració de les flors masculines i femenines és una de les principals raons per utilitzar varietats polinizadores.
Algunes de les varietats polinitzadores que s'empren al DOP Reus son el vermellet, grifoll, trenet, martorella, segorbe, tonda di giffoni, i san giovanni.[13]
Altres usos
[modifica]Fusta i branques
[modifica]A part del seu conreu per produir els fruits comestibles, les avellanes, també s'ha emprat la fusta, elàstica i flexible, per fer cistells, bastons, pals de tanques i arcs o cèrcols de botes, entre altres coses. La vara d'avellaner s'usa en alguns pobles de Pirineu per la festa de les falles o haros. Els saurins també sovint empren varetes d'avellaner per cercar vetes d'aigua.[6][11]
Clofolla (combustible i joguina)
[modifica]La clofolla de l’avellana també s'aprofita tradicionalment, com a combustible per a les estufes de llenya, per a processos industrials o per a les cuines. Avui li diriem biocombustible.[11]
Els infants tradicionalment utilitzaven les closques d'avellanes per fer xiulets.[11]
Oli d'avellana (alimentació i cosmètica)
[modifica]L'oli d'avellana s'obté generalment dels grans de l'avellaner comú (Corylus avellana) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà (Corylus americana) i de l'avellaner xilè (Gevuina avellana).[14]
L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'oli d'oliva. L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.[14]
És un oli comestible que es pot usar per fer mantegues, xocolates i gelats,[11] però s'utilitza més sovint com a cosmètic, com ara per a la cura dels cabells (com l'oli d'ametlla) i de la pell.
Fires
[modifica]S'en fan diverses fires anuals centrades en l'avellana, com ara la de Fira de l'Avellana de Riudoms (Baix Camp) a l'agost,[15][16][17] o la Fira de l’Avellana de la Selva, a Brunyola (la Selva, província de Girona), a l'octubre.[18][19]
També hi ha la iniciativa del «Temps de l'Avellana», a l'octubre-novembre en els diferents municipis del DOP Avellana de Reus, per promoure l'ús de l'avellana de Km. 0 en la restauració.[20][21][22]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Avellaners al sotabosc a Guixers (al Solsonès, Catalunya), a 950 m d'alçada. -
Avellaner en una clariana -
Aspecte general de l'avellaner -
Avellanes, fruits de l'avellaner -
Flor femella de l'avellaner
Plagues
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 88-89. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ Paolo Boccacci, Roberto Botta «Investigating the origin of hazelnut (Corylus avellana L.) cultivars using chloroplast microsatellites» (en anglès). Genetic Resources and Crop Evolution, 56, 6, 9-2009, pàg. 851-859. DOI: 10.1007/s10722-009-9406-6.
- ↑ Allegrini, Agnese; Salvaneschi, Pietro; Schirone, Bartolomeo; Cianfaglione, Kevin; Di Michele, Alessandro «Multipurpose plant species and circular economy: Corylus avellana L. as a study case» (en anglès). Frontiers in Bioscience-Landmark, 27, 1, 11-01-2022. DOI: 10.31083/j.fbl2701011. ISSN: 2768-6701.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 19 febrer 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «Avellaner», Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta:24-09-2024]
- ↑ Bedri. «Avellano» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑ «Avellaner- Jardi Botanic Gombren». [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Sobre la DOP». DOP Avellana de Reus, 13-06-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «DOP Avellana de Reus». Federació Catalana DOP IGP. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Avellanes de Reus». Ajuntament de Reus. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Avellana de Reus». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Les varietats». DOP Avellana de Reus, 30-09-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ 14,0 14,1 «Propiedades del Aceite de Avellana» (en castellà). Propiedades y Beneficios del Aceite Natural. [Consulta: 23 desembre 2017].
- ↑ «Riudoms celebrarà la 42a Fira de l'Avellana amb més de 40 activitats per a tots els públics». Tarragona Digital, 02-08-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Fira de l’Avellana i fira de Sant Llorenç de Riudoms». Viu la Festa. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Programa de la Fira de l'Avellana 2024». Ajuntament de Riudoms. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Fira de l’Avellana de la Selva a Brunyola». Fires Catalanes, 07-09-2017. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Fires i festes. Festa de l'Avellana de la Selva». Ajuntament de Brunyola. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «El Temps d'Avellana promou l'ús de l'avellana al sector de la restauració en la seva sisena edició». [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «L’avellana de Reus, la més dolça i autòctona». VadeGust, 08-10-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
- ↑ «Temps d'avellana». Gastroteca.cat. [Consulta: 24 setembre 2024].
Vegeu també
[modifica]- Avellana de Reus
- Fira de l'Avellana (Riudoms)
- Saurí
