Vés al contingut

Olivier Assayas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOlivier Assayas
Imatge
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
President La Fémis
2002 –
← Cédric Kahn – Benoît Jacquot → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaParís Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Universitat de la Sorbona Nova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor, crític de cinema, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCahiers du cinéma Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMia Hansen-Løve (2009–)
Maggie Cheung (1998–2001) Modifica el valor a Wikidata
ParellaIsabelle Weingarten Modifica el valor a Wikidata
ParesJacques Rémy Modifica el valor a Wikidata  i Catherine de Károlyi Modifica el valor a Wikidata
GermansMichka Assayas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000801 Allocine: 5790 Rottentomatoes: celebrity/oliver_assayas Allmovie: p80105 Metacritic: person/olivier-assayas TMDB.org: 21678 Modifica el valor a Wikidata

Olivier Assayas (París, 25 de gener de 1955) és un guionista, director i crític de cinema francès.

Biografia

[modifica]

Era fill del guionista i director de cinema francès Raymond Assayas, àlies Jacques Rémy (1911 –1981), i de la seva esposa. El seu pare era jueu d'origen italià i la seva mare era d'origen hongarès i religió protestant.[1][2][3][4] Assayas va començar la seva carrera en la indústria del cinema ajudant al seu pare. Escrivia guions per a programes de televisió en els quals el seu pare participava quan la seva salut es va ressentir. En una entrevista de 2010, Assayas va afirmar que les seves principals influències polítiques quan creixia eren Guy Debord i George Orwell.[5] Parlant de l'aixecament de maig de 1968 per a enderrocar al general de Gaulle, Assayas en la mateixa entrevista va declarar: «Jo estava marcat per la política de maig del 68, però per a mi maig del 68 va ser un aixecament antitotalitari. El teatre Odéon ocupat, havien creuat banderes, negres i vermelles, i jo estava del costat de l'element negre.»[6]

Es va casar amb l'actriu de cinema d'Hong Kong Maggie Cheung en 1998 i es van divorciar en 2001, encara que la seva relació li va permetre rodar noves pel·lícules. Més tard es va casar amb l'actriu i directora Mia Hansen-Løve. Es van conèixer quan Hansen-Løve, de disset anys, va protagonitzar el llargmetratge de Assayas a l'agost de 1998.

Trajectòria

[modifica]

Va fer el seu debut en 1986, després de dirigir alguns curtmetratges i escriure per a la revista de cinema més influent, Cahiers du Cinéma. La seva pel·lícula Cold Water va ser projectada en la secció Un certain regard del 47è Festival Internacional de Cinema de Canes.

El seu major èxit fins avui ha estat Irma Vep, protagonitzada per l'estrella d'Hong Kong Maggie Cheung, en la qual el director fa un homenatge al director de cinema francès Louis Feuillade i, en general, al minoritari cinema d'Hong Kong. Mentre treballava en la revista Cahiers du Cinéma, Assayas va escriure amb admiració sobre els directors de cinema europeus que admira, però també sobre els directors de cinema asiàtics, una mica menys coneguts. Una de les seves pel·lícules, HHH: Un retrat de Hou Hsiao-Hsien, és un documental sobre el cineasta taiwanès Hou Hsiao-Hsien.

Va dirigir i va col·laborar en el guió de la minisèrie televisiva francesa de 2010, Carlos, sobre la vida del terrorista Ilich Ramírez Sánchez. L'actor veneçolà Édgar Ramírez va guanyar el César al millor actor revelació en 2011 per la seva actuació com Carlos.

En 2011, va ser membre del jurat de la competició principal a 64è Festival Internacional de Cinema de Canes.

La seva pel·lícula de 2012, Something in the air, va ser seleccionada per a competir pel Lleó d'Or a la 69a Mostra Internacional de Cinema de Venècia. Assayas va guanyar el premi Osella al millor guió a Venècia.

La seva pel·lícula de 2014, Clouds of Sils Maria, va ser seleccionada per a competir per la Palma d'Or en la secció oficial del 67è Festival Internacional de Cinema de Canes. Sils Maria va guanyar el Premi Louis Delluc i va obtenir sis nominacions als premis César, incloent-hi Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió Original. La pel·lícula va guanyar un César a la millor actriu secundària per a l'actriu estatunidenca Kristen Stewart. En 2022 Assayas va dirigir una adaptació de la seva pel·lícula "Irma Vep" en una sèrie d'igual nom, que consta de vuit capítols, protagonitzada per Alicia Vikander.

Compromisos

[modifica]

El setembre de 2018, arran de la renúncia de Nicolas Hulot, va signar amb Juliette Binoche la plataforma contra l'escalfament global titulada "Le plus grand défi de l'histoire de l'humanité", que va aparèixer a la portada del diari Le Monde, amb el títol La convocatòria de 200 personalitats per salvar el planeta.[7]

Filmografia

[modifica]

Assagista, antic redactor de Cahiers du Cinéma, és autor d'obres dedicades al cinema d'Hong Kong, Ingmar Bergman, Kenneth Anger i Guy Debord (Une adolescence dans l'après-Mai, 2005).[8]

Any Títol Direcció Notes
Director Guionista
1978 Nuit féline Sí Curtmetratge
1979 Copyright Sí Curtmetratge
1980 Rectangle - Deux chansons de Jacno Sí Curtmetratge
1980 Scopitone Sí Sí Curtmetratge
1982 Étoiles et toiles Sí TV serie documental
1982 Laissé inachevé à Tokyo Sí Sí Curtmetratge
1984 Winston Tong en studio Sí Curtmetratge documental
1985 Rendez-vous Sí
1985 Passage secret Sí
1986 L'Unique Sí
1986 Scene of the Crime Sí
1986 Désordre Sí Sí
1987 Avril brisé Sí
1989 L'Enfant de l'hiver Sí Sí
1990 Filha da Mãe Sí
1991 Paris s'éveille Sí Sí Premio Jean Vigo
1993 Une nouvelle vie Sí Sí
1994 L'Eau froide Sí Sí Telefilm
1994 Tous les garçons et les filles de leur âge... Sí Sí Sèrie de televisió
1996 Irma Vep Sí Sí
1997 Cinéma, de notre temps Sí Sí TV, sèrie documental (Episodi: HHH - Un portrait de Hou Hsiao-hsien)
1998 Man Yuk: A Portrait of Maggie Cheung Sí Curt documental
1998 Fin août, début septembre Sí Sí
1998 Alice et Martin Sí
2000 Els destins sentimentals Sí Sí Nominada Festival de Canes- Palma d'Or
2002 Demonlover Sí Sí Nominada Festival de Canes- Palma d'Or
2004 Clean Sí Sí Nominada Festival de Canes- Palma d'Or
2006 Paris, je t'aime Sí Sí Festival de Canes. Secció: "Quartier des Enfants Rouges"
2006 Metric Sí Vídeo documental
2006 Noise Sí Documental
2007 Boarding Gate Sí Sí
2007 Chacun son cinéma Sí Sí Festival de Canes. Secció: "Recrudescence"
2007 Stockhausen / Preljocaj Dialogue Sí TV documental
2008 Eldorado Sí TV documental
2008 L'hora d'estiu Sí Sí Premi Boston Society of Film Critics a la millor pel·lícula en llengua estrangera

Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera
National Society of Film Critics Award for Best Foreign Language Film
Nova York Film Critics Circle Award for Best Foreign Language Film
Premi del Cercle de Crítics de Cinema de Nova York a la millor pel·lícula estrangera
Toronto Film Critics Association Award for Best Foreign Language Film

2010 Carlos (miniserie) Sí Sí Globes de Cristal Award for Best Television Film or Television Series

Los Angeles Film Critics Association Award for Best Director
Satellite Award for Best Miniseries
Nominada —César al millor director
Nominada —Premi del Cinema Europeu al millor director
Nominada —Lumières Award for Best Film
Nominada —Lumières Award for Best Director
Nominada —Primetime Emmy Award for Outstanding Directing for a Miniseries, Movie or a Dramatic Special

2012 Després del maig Sí Sí Festival de Cinema de Venècia -Golden Osella al millor guió original

Festival de Cinema de Venècia - Premi Fondazione Mimmo Rotella
Nominada —Festival de Venècia- Lleó d'Or

2014 Els núvols de Sils Maria Sí Sí Premi Louis Delluc

Nominada — Cannes Film Festival - Palma d'Or
Nominada — César Award for Best Film
Nominada — César Award for Best Director
Nominada — César Award for Best Original Screenplay

2016 Personal Shopper Sí Sí 69è Festival Internacional de Cinema de Canes - Premi al millor director
2017 Basada en fets reals Sí
2018 Doubles Vies Sí Sí
2019 Wasp Network Sí Sí
2022 Irma Vep Sí Sí

Referències

[modifica]
  1. ↑ [1]
  2. ↑ Chouaki, Yasmine. «2. Michka Assayas (rediffusion)». RFI, 01-06-2012. [Consulta: 1r octubre 2012].
  3. ↑ «Michka Assayas Ecrivain et journaliste français». Evene. [Consulta: 1r octubre 2012].
  4. ↑ Franck Le Gac, "Olivier Assayas", Senses of Cinema, Issue 39, Great Directors.
  5. ↑ White, Rob "Interview with Olivier Assayas" pages 74-77 from Film Quarterly, Volume 64, Issue # 2, Winter 2010 page 75.
  6. ↑ White, Rob "Interview with Olivier Assayas" pages 74-77 from Film Quarterly, Volume 64, Issue # 2, Winter 2010 page 77.
  7. ↑ «Le plus grand défi de l’histoire de l’humanité : l’appel de 200 personnalités pour sauver la planète». Le Monde, 03-09-2018.
  8. ↑ «Olivier Assayas». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olivier Assayas
  • Olivier Assayas, Un Correo-Adolescencia de mayo. Letra a Alice Debord, FilmmuseumSynemaPublikationen Vol. 17, Viena: SYNEMA - Gesellschaft für Película und Medien, 2012, ISBN 978-3-901644-44-3
  • Kent Jones (Ed.), Olivier Assayas, FilmmuseumSynemaPublikationen Vol. 16, Viena: SYNEMA - Gesellschaft für Película und Medien, 2012, ISBN 978-3-901644-43-6
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olivier_Assayas&oldid=34023362»