Oma
Ulmus glabra | |
---|---|
Planta | |
Tipus de fruit | sàmara |
Estat de conservació | |
Dades insuficients | |
UICN | 61966807 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Ulmaceae |
Gènere | Ulmus |
Espècie | Ulmus glabra Huds., 1762 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
L'oma[1] (Ulmus glabra)[2] és un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies que habita gran part de l'Europa del Nord i central, oest d'Àsia[3][4] així com zones muntanyoses del sud d'Europa (Pirineus, Apenins…).[5]
Descripció
[modifica]És un arbre gros, de fins a 35[6] o 40 metres d'alçada,[3] de fulla caduca, tronc curt, molt ramificat i de capçada poc densa, formada per branques llargues ascendents i branquillons horitzontals. L'escorça és gris i llisa però fisurada i els branquillons són densament pubescents, amb pèls de color vermellós.[4] Les fulles medeixen entre els 8-15 centímetres de llargada i els 8-10 d'amplada, són obovades o amplament el·líiptiques, molt asímetrques a la base, de marge doblement dentat i llargament acuminades. L'anvers és irregularment i laxament pubescent i aspre al tacte mentre que el revers es glabre.[3] La fulla presenta una aurícula basal que cobreix el pecíol.[5] Les seves flors són gairebé sèssils, amb 4-6 estams[5] i 2 estils divergents i d'un to verdós, mentre que les anteres són de color rogenc. Apareixen en densos raïms axil·lars.[3] El seu fruit és una sàmara arrodonida amb una llavor al bell mig. La sàmara medeix de 2[5] a 5 cm. és de color verd clar i al madurar esdevé marró.[7]
Algunes espècies relacionades, com Ulmus bergmanniana i Ulmus laciniata, presents al nord-est d'Àsia, van estar incloses a Ulmus glabra.[8] Un altre arbre proper és l'om de l'Himalaia, Ulmus wallichiana.
Ecologia i distribució
[modifica]És originari de l'Europa temperada, habita des de la península Ibèrica fins al sud de Noruega, i des del cercle polar àrtic fins a les muntanyes del Peloponès a Grècia. A Catalunya[9] habita en boscos caducifolis frescals i ombrívols de la muntanya mitjana humida, en l'estatge que va dels 1.000 als 1.500 metres (Pirineus, Prepirineus, Massís del Montseny, Les Guilleries…) sobre sòls humits i en zones amb humitat ambiental. L'oma pot formar boscos densos a Escandinàvia i arriba fins a latituds de 67°N a Noruega.
L'oma s'hibrida amb relativa facilitat, per contacte natural, amb Ulmus minor. Els espècimens hibridats s'han classificat com a Ulmus x hollandica, tenen caràcters intermedis de les dues espècies. A Catalunya en podem trobar als Pirineus i a certs punts de les serralades Transversal i Prelitoral.[5]
Usos
[modifica]La seva fusta, de gran flexibilitat i resistència, s'ha utilitzat per a la fabricació d'abeuradors, bressols, taüts, rodes, així i en la construcció en general,[3] així com per a la fabricació de vaixells i vagons. També s'ha utilitzat en diverses ciutats com a arbrat urbà o en jardineria per la seva tolerància a la contaminació.[7]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Fulles i fruits immadurs
-
Tronc
-
Flors
-
Aspecte durant la tardor
Referències
[modifica]- ↑ «Oma». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 106-107. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Víctor Álvarez. Árboles. Pozuelo de Alarcón: Espasa, 2007. ISBN 978-84-670-2526-2.
- ↑ 4,0 4,1 Schulz, Bernd. Identification of trees and shrubs in winter using buds and twigs. Richmond: Royal Botanic Gardens, 2018. ISBN 978-1-84246-650-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Barcino. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Barcino, 1990. ISBN 84-7226-591-9 [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 25 març 2016].
- ↑ 7,0 7,1 Chinery, Michael. Guía de campo de las plantas silvestres. [1a..]. Barcelona: Blume, 1988. ISBN 84-7031-608-7.
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20160303174627/http://fax.libs.uga.edu/QK488xE4/1f/trees_of_britain_and_ireland_vol_7.pdf Elwes, H. J. & Henry, A. (1913). The Trees of Great Britain & Ireland. Vol. VII. 1848–1929. Republished 2014 Cambridge University Press, ISBN 9781108069380 Jump up ^]» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 setembre 2015].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 25 març 2016].
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans Barcelona: editorial Pòrtic, 1985. ISBN 84-7306-542-5