Ona amortida
Una ona amortida, ona esmorteïda o també oscil·lació esmorteïda, és una ona l'amplitud de la qual decreix amb el temps eventualment arribant a zero. El terme també fa referència a un mètode primitiu de transmissió de ràdio produït per transmissors d'espurna. Les ones esmorteïdes van ser característiques en els primers anys de la comunicació per ràdio en la coneguda telegrafia sense fil.
En enginyeria de transmissió de senyals, les ones esmorteïdes es coneixen com a emissions "Classe B". Aquest tipus d'emissions tenen una gran amplada de banda el que augmenta les possibilitats d'interferir sobre altres transmissions, per aquesta raó - i perquè suposa un desaprofitament de recursos espectrals-, la Unió Internacional de Telecomunicacions va restringir el seu ús el 1938.[1][2]
En aquesta regulació la definició d'una "ona esmorteïda" no és conseqüent amb l'avanç de la tecnologia. Per aquesta raó, des de 1998 s'exclouen de les prohibicions alguns altres tipus d'emissions - per exemple els sistemes de banda ultra-ampla-.[3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ [1]. John Wiley and Sons. ISBN 0-470-85931-8.
- ↑ «Code of Federal Regulations, Title 47, Chapter 1, Subchapter A, Part 2, Subpart C - Emissions». United States government, 14 diciembre 1984. [Consulta: 14 febrer 2018]. note at bottom of page
- ↑ «Notice of Inquiry: Revision of Part 15 of the Commission's Rules Regarding Ultra-Wideband Transmission Systems». US Federal Communications Commission, 20-08-1998. [Consulta: 4 març 2010].
Enllaços externs
[modifica]- Sparks Telegraph Key Review Un llistat de telègrafs d'espurna que generen ones esmorteïdes.
- 47cfr2.201 Reglament de la FCC sobre "emissions d'ones esmorteïdes Classe B".