Abellera catalana
Ophrys bertolonii subsp. catalaunica  | |
|---|---|
 Flor d'Ophrys catalaunica | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Orchidaceae |
| Gènere | Ophrys |
| Espècie | Ophrys bertolonii |
| Subespècie | Ophrys bertolonii subsp. catalaunica O.Danesch i E.Danesch (1972) |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Ophrys catalaunica |
.svg){kind=icon}
L'abellera catalana (Ophrys catalaunica) és una orquídia terrestre de la família Ophrys endèmica de Catalunya, on va ser descoberta l'any 1968 pels botànics alemanys Othmar i Edeltraud Danesch. Aquest tàxon només està admès com a subespècie de l'abellera (Ophrys bertolonii).[1] Es considera que prové d'una hibridació entre les espècies Ophrys bertolonii i Ophrys arachnitiformis.
Descripció
[modifica]La flor té sèpals rosats amb un nervi verdós molt marcat. Els pètals també són rosats, més petits i amb els marges ondulats. El label és allargat o arrodonit, vellutat i de color marró fosc. El mirallet gairebé sempre té forma d'H, de ferradura o d'escut, i és de color morat bru, brillant i sense pèls. Es tracta d'una planta petita, de 20 cm com a molt, amb dos tubercles ovoides i una tija prima. Té de 4 a 6 fulles basals estretes i lanceolades, un parell de fulles que envolten la tija i diverses bràctees entremig de les flors. La inflorescència és laxa i té un nombre de flors que generalment varia entre dues i sis.[2]
L'època de floració va de primers de maig a primers de juny. És pol·linitzada per les abelles.
Hàbitat
[modifica]Creix sobre sòls calcaris fins a 1.150 m, majoritàriament en ambients erms, prats i landes. En menor mesura també es troba en brolles i pinedes. És, però, una espècie comuna al Montseny, on és una de les abelleres més abundants.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «24. Ophrys» (en castellà) p. 192-193. Flora Ibérica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Maymó i Reverter, Meritxell. Orquídies del Montseny. Granollers: Museu de Granollers, 2004, pàg. 90. ISBN 84-87790-49-6 [Consulta: 23 maig 2015].