Vés al contingut

Cylindropuntia imbricata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Opuntia imbricata)
Infotaula d'ésser viuCylindropuntia imbricata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN152144 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
TribuCylindropuntieae
GènereCylindropuntia
EspècieCylindropuntia imbricata Modifica el valor a Wikidata
DC.
Nomenclatura
BasiònimCereus imbricatus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Cylindropuntia imbricata (Haw.) F.M.Knuth
  • Cereus imbricatus Haw.
  • Cylindropuntia imbricata var. argentea (M.S.Anthony) Backeb.
  • Cylindropuntia imbricata var. imbricata
  • Cylindropuntia imbricata subsp. imbricata
  • Grusonia imbricata (Haw.) G.D.Rowley
  • Opuntia arborescens Engelm.[1]

[2]

Opuntia imbricata és una espècie fanerògama de la família de les Cactàcies, nativa de Mèxic. Cactus de forma arborescent, molt ramificat, que pot arribar a mesurar fins a 5 m d'alçada. Els seus noms comuns són: Cardón, cardenche, entraña, tasajo, velas de coyote. Distrito Federal: xoconochtli (náhuatl), coyonostli, joconostli, joconostli, tuna joconostli; Estado de México: yanaxoconostle.

Descripció

[modifica]

És carnós i sembla com si estigués inflat, no té fulles i està proveït d'espines. Les flors són de color rosa fort i els fruits són carnosos. Originària de Mèxic. Present en climes semisecs i temperats i es pot trobar entre els 2000 i els 2750m d'altitud. Associat a les zones de pastura, matollar xeròfil, alzinars, pinedes i sabines (Juniperus).

Taxonomia

[modifica]

Opuntia imbricata va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicada a Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 3: 471. 1828. (Prodr.).[3]

  • Opuntia: nom genèric que prové del grec usat per Plini el Vell per a una planta que va créixer al voltant de la ciutat d'Opunte a Grècia.[4]
  • imbricata: epítet llatí que significa imbricada, apinyada o superposada.[5]

Etnobotànica i antropologia

[modifica]

Aquesta espècie de nopal es fa servir com a remei de diverses malalties com la tos, diabetes, ossos trencats, a més a més d'utilitzar-se com a diürètic. Per combatre la tos, primer s'eliminen les espines del fruit, després s'obre i se n'extreu tota la polpa amb les llavors deixant només la closca a la qual se li afegeix sucre, després es fa al forn i en acabat s'ajunta amb el suc i es beu. La closca es pot aplicar sobre el pit fins que es refredi durant dues o tres tardes abans d'anar a dormir fins a trobar-se millor. Per tractar la diabetes, al fruit madur se li elimina la closca o coberta i se li fan uns forats al voltant; després es col·loca en un got ple d'aigua, el qual es deixa exposat fora durant la nit. L'endemà es retira el fruit i es pot beure el líquid en dejú. És utilitzat de la mateixa manera com a diürètic. Per sanar els ossos trencats (prèviament immobilitzats) es barreja la part interna (parènquima) amb farina i clara d'ou i s'aplica sobre les parts afectades. Es pot utilitzar en lloc del guix, tant per animals com humans. La Opuntia imbricata és una planta originària de Mèxic, d'ús molt antic. Malauradament, manca d'estudis farmacològics que corroborin la seva efectivitat.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Opuntia imbricata a EOL» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2015].
  2. «Opuntia imbricata a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 15 abril 2015].
  3. «Opuntia imbricata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 abril 2015].
  4. Opuntia a Nombres Botánicos.
  5. [enllaç sense format] http://floradechile.cl/glossary/imbricat.htm Arxivat 2015-04-16 a Wayback Machine.
  6. [enllaç sense format] http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=&id=7073 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Allorge-Boiteau, L. 2002. Les cactées introduites à Madagascar. Succulentes (France) 25(1): 9–16.
  • Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
  • Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
  • Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.