Or natiu
 Or natiu | |
|---|---|
 Or natiu de la Mina Zapata; veneçuela | |
| Fórmula química | Au |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.05  |
| Dana | 1.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | Normalment en octahedres arrodonits, cubs o dodecahedres de fins a 2 cm. També en creixements esquelètics i dendrítics i fragments arrodonits. També freqüent en petites partícules esfèriques o allargades en placers. També en formes arborescents. |
| Estructura cristal·lina | a = 4,0786Å |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - Hexoctahèdric |
| Grup espacial | Grup espacial 225 |
| Color | groc intens; com més contingut de plata presenta, el groc es torna més pàlid |
| Macles | Freqüentment en (111) com a macles en esquelet. També en (111) en forma de macles tipus espinel·la. |
| Tenacitat | maleable |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | groc lluent |
| Diafanitat | opac |
| Gravetat específica | 15 - 19.3 g/cm³ (mesurada) 19.309 g/cm³ (calculada); varia amb el contingut de plata. |
| Densitat | 17,4 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Au |
| Referències | [1][2] |
L'or és un mineral de la classe dels elements natius que pertany al grup del coure. La classificació de Nickel-Strunz classifica l'or en la subclasse de metalls i aliatges intermetàl·lics i en la família del coure-cupalita; mentre que la classificació de Dana el classifica en la subclasse de metalls fora del grup del platí.[2] L'or es considera un metall preciós, que des de l'antiguitat ha estat preuat per la seva bellesa, resistència als atacs químics i mal·leabilitat.[1] Com la majoria d'elements natius, presenta un punt de fusió relativament baix (1.063 °C). L'or s'utilitza com a estàndard en l'intercanvi econòmic internacional, així com en joieria, electrònica (com a conductor, tot i el seu elevat cost) i processos fotogràfics. L'or pot presentar diferents impureses de plata, coure, pal·ladi i mercuri.[1]
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz l'or natiu pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i context geològic
[modifica]L'or es troba en quantitats rellevants en tres tipus de dipòsits:
- En vetes de quars hidrotermal formades en roques metamòrfiques i ígnies.
- En dipòsits volcànics exhalatius de sulfurs.
- En dipòsits tipus placer tant consolidats com no consolidats.
També es pot trobar en dipòsits formats a partir de metamorfisme de contacte (com per exemple, en skarns); també en altres dipòsits hidrotermals i en dipòsits epitermals com ara les fumaroles marines.[1]
Morfologia
[modifica]L'or se sol trobar formant grans disseminats en vetes de quars amb pirita i altres sulfurs com a minerals associats. També es troba en forma de grans arrodonits, palletes (nuggets) o escates (flakes), en dipòsits de tipus placer tant antics com actuals.[1] Les palletes són originàries de dipòsits hipogenètics, formant-se majoritàriament en vetes, però poden ser transformades mitjançant l'erosió i el transport.[3]
Referències
[modifica]