Orde de l'Anunciació de Santa Maria
 Emblema de l'orde | |
| Tipus | Monàstic de clausura, femení |
|---|---|
| Nom oficial | Orde de l'Anunciació de Santa Maria Verge |
| Nom oficial llatí | Ordo de Annuntiatione Beatae Mariae Virginis |
| Sigles | O. Ann. M. |
| Altres noms | Monges de l'Anunciació, Germanes de l'Anunciació |
| Hàbit | Escapulari vermell, túnica gris, capa i vel negres, toca i pitet blancs, amb medalló i cinyell blanc amb deu nusos i deu boles (per les deu virtuts de Maria) acabat en un crucifix; per a la pregària al cor, capa blanca; anell d'argent |
| Objectiu | Vida contemplativa i pregària |
| Fundació | 20 d'octubre de 1502, Bourges per Santa Joana de Valois i Gabriel Maria Nicolas |
| Aprovat per | Alexandre VI, en 1501 |
| Regla | Per Gabriel Maria Nicolas, aprovada per Alexandre VI (1502) |
| Patrons | Mare de Déu, en la seva Anunciació |
| Branques i reformes | Orde de la Pau, o Fraternitat de l'Anunciata (1517), tercer orde; Anunciates Apostòliques (1787); la seva regla fou adoptada en 1699 pels Clergues Marians de la Immaculada Concepció |
| Primera fundació | Convent de l'Annonciade (Bourges), 1502 |
| Fundacions destacades | Bordeus (1520-1793), Vilanuèva d'Òlt (1624), Thiais, Brucourt, Peyruis, Saint-Doulchard, Menton, Westmalle (Bèlgica), Alajuela (Costa Rica) i Lichen (Polònia) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut mai |
| Lloc web | http://www.annonciade.org |
L'Orde de l'Anunciació de Santa Maria o de les monges Anunciates (en llatí Ordo de Annuntiatione Beatae Mariae Virginis) és un orde monàstic de monges de vots solemnes, fundat per santa Joana de Valois i Gabriel Maria Nicolas en 1502. Les monges d'aquest orde posposen al seu nom les sigles O. Ann. M.
Història
[modifica]Filla de Lluís XI de França i de Carlota de Savoia, Joana de Valois va casar-se en 1476 amb el seu cosí Lluís d'Orleans: l'espòs, rei en 1498 com a Lluís XII de França, va obtenir del papa Alexandre VI l'anul·lació del matrimoni; Joana va obtenir el títol de duquessa de Berry i es retirà a Bourges, on feia una vida de molta devoció.
Aconsellada pel frare franciscà observant Gabriel Maria Nicolas (Gilbert Nicolas, 1462-1532, beat i cofundador de l'orde), va decidir de fundar un nou orde monàstic femení, d'espiritualitat franciscans i dedicat a la Mare de Déu. La fundadora considerava que l'orde serviria perquè "a la terra, cadascuna de nosaltres, ben conscient de les seves deficiències, esdevingui conforme a la vida de la Mare de Déu, per honorar Déu i per la salvació del món". Amb l'ajut de Gabriel Maria, va obtenir l'aprovació del projecte per Alexandre VI, en 1501, i les cinc primeres novícies van fer els vots al nou orde el 20 d'octubre de 1502, any que el papa n'aprovà la regla. La fundació va ser aprovada pel rei Lluís XII amb cartes del 3 de desembre de 1503.
La regla, redactada pel pare Gabriel Maria, es basa en les deus virtuts associades a la Mare de Déu tal com apareixen als evangelis: puresa, prudència, humilitat, fe, lloança, obediència, pobresa, paciència, caritat i compassió. Aquestes són les virtuts que també han de conrear les monges de l'orde, imitant així Maria.
Va tenir una ràpida difusió a França i els Països Baixos fins al segle xvii, quan s'aturà a causa de les guerres de religió que al final del segle precedent van assolar França. Abans de la Revolució francesa les anunciates tenien 54 monestirs a França, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya, però els fets revolucionaris van acabar amb l'orde.
En 1816 es va restaurar el monestir de Vilanuèva d'Òlt i en 1819 el de Boulogne-sur-Mer, on també van oferir ensenyament. En 1903, però, l'orde torna a ser suprimit i les monges de Boulogne marxen a Anglaterra; fins al 1926 no s'obrirà una casa a França, a Thiais (Val-de-Marne), on aniran les monges d'Anglaterra en 1976. Aquesta comunitat va fundar les de Brucourt (Calvados), Peyruis (Alps de l'Alta Provença), Saint-Doulchard (Cher) i Menton (Alps Marítims).
A Bèlgica, els ordes contemplatius també van ser suprimits en 1784: per evitar la dispersió, les anunciates de Tirlemont van obrir una escola i, durant el segle xix, van fundar dos monestir més. Per manca de vocacions, especialment després de la Segona Guerra Mundial, els tres monestirs belgues es van reagrupar a Merksem en 1965 i en 1970 es van traslladar a Westmalle. D'aquestes comunitats, en 1787 van sorgir les anunciates apostòliques, fundades per l'abat Pierre-Jacques de Clerck i que, amb l'espiritualitat de Joana de França, van estendre's pel Zaire, Burundi, Camerun, Guatemala i França.
Activitat i difusió
[modifica]Les anunciates són un orde monàstic de clausura, dedicat a la vida i la pregària contemplativa. En acabar 2006 l'orde tenia 84 monges i novícies en nou monestirs:[1] sis a França (Villeneuve-sur-Lot, Thiais, Brucourt, Peyruis, Saint-Doulchard i Menton); un a Bèlgica (Westmalle); un a Polònia (Lichen) i un a Costa Rica (Alajuela). Els laics que volen seguir l'espiritualitat de l'orde ho fan a la Fraternitat de l'Anunciació, fundada com a orde tercer i amb el nom d'Orde de la Pau en 1517, a instància del pare Gabriel Maria i seguint els desitjos de la santa fundadora.
Notes
[modifica]- ↑ Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Editoria Vaticana, 2007, p. 1523