Oriol Puig i Bultó
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Oriol Puig i Bultó 12 desembre 1935 (89 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | enginyer, dirigent esportiu, director d'equip, pilot de motociclisme |
Esport | motocròs trial enduro motociclisme de velocitat |
Família | |
Parents | Paco Bultó, oncle Josep Maria Bultó, oncle Joan Soler Bultó, cosí Ignasi Bultó, cosí Álvaro Bultó, cosí Sete Gibernau, cosí segon Miki Arpa, cosí segon Manuel Soler, cosí segon Inés Sagnier i Muñoz, tia |
Premis | |
|
Oriol Puig i Bultó (Barcelona, 12 de desembre de 1935)[1][2] és un antic pilot de motociclisme català,[3] un dels pioners de les modalitats fora d'asfalt que van introduir-se a la península Ibèrica cap al final de la dècada de 1950 i començaments de la de 1960: motocròs, enduro (conegut aleshores com a Tot-Terreny) i trial.[4] Durant la seva etapa d'activitat aconseguí diversos èxits en aquests esports, entre els quals tres Campionats d'Espanya de motocròs, un d'enduro, cinc medalles d'or als ISDT i diversos campionats de Catalunya.
Nebot de Francesc Xavier Bultó[a] i enginyer industrial de formació,[6] al llarg de la seva vida ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat relacionats amb el món del motociclisme, essent fins al 2018 director de la Comissió Tècnica de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM)[7] i membre dels òrgans de govern la federació estatal (RFME).[8] Fou també el director esportiu de Bultaco durant l'època en què aquesta empresa tingué activitat, encarregant-se del departament de competicions.[6][9]
Trajectòria esportiva
[modifica]Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Catalunya |
Temporades | 1953 - 1972 |
Equips | Montesa, Bultaco |
Rècords | Primer català a guanyar una medalla d'or als ISDT (1962) |
Palmarès en motocròs | |
C. Esp. 125cc | 1 (1960) |
C. Esp. 250cc | 2 (1963 - 1964) |
Palmarès en enduro | |
ISDT | 9 medalles (5 d'or) |
C. d'Espanya | 1 (1966) |
Oriol Puig Bultó començà a competir de ben jove en curses de velocitat com a pilot oficial de Montesa[10] integrant un equip format, entre d'altres, pel seu cosí Joan Soler Bultó i històrics pilots catalans com ara Josep Maria Llobet "Turuta", Marcel Cama o els germans Elizalde. Ben aviat, però, es decantà per les noves modalitats de fora d'asfalt.
Motocròs
[modifica]Ja el 1959 participà en una cursa de motocròs a Manresa amb una Tralla 101 modificada,[11] cursa que fou guanyada per l'aleshores pilot de Derbi Pere Pi, anys a venir un dels seus màxims rivals tant en curses de motocròs com en proves de trial.
Oriol Puig progressà ràpidament en aquesta modalitat, guanyant el campionat estatal de 125 cc el 1960 i el de 250 cc els anys 1963 i 1964, aquests dos disputats a una sola cursa a Sant Sebastià i Burgos respectivament.[6] Com a anècdota, el títol de 1963 el guanyà gràcies en part a la iniciativa del seu oncle Francesc Xavier Bultó, qui entre l'entrenament de dissabte i la cursa de diumenge feu fabricar, transportar per carretera de Barcelona a Sant Sebastià i muntar a la seva moto un joc de pinyons del canvi de marxes que li permetrien de guanyar mig segon per volta, amb la consegüent victòria i campionat.[6] Pel que fa al títol de 1964, també el seu oncle hi tingué quelcom a veure, ja que li aconsellà de passar un doble salt de cop en comptes de fer-ho en dos salts, cosa que li permeté d'avançar a Pere Pi i aconseguir així la victòria.[6]
Puig Bultó va guanyar també dos campionats de Catalunya de motocròs (1961 i 1962).[12]
Palmarès al Campionat d'Espanya
[modifica]Any | Motocicleta | 250 cc | 125 cc | |
---|---|---|---|---|
1959 | Bultaco | 5è | - | |
1960 | Bultaco | 2n | 1r | |
1961 | Bultaco | ? | ? | |
1962 | Bultaco | ? | 2n | |
1963 | Bultaco | 1r | 4t | |
1964 | Bultaco | 1r | ? | |
1965 | Bultaco | 2n | - | |
1966 | Bultaco | 3r | - | |
Total títols | 2 | 1 | ||
3 estatals |
Enduro
[modifica]La disciplina de l'enduro, aleshores anomenada Tot-Terreny, fou una de les que més aviat va provar Puig Bultó. El 1958 ja formà part de l'equip estatal "B" (al costat de Josep Raja, Josep Romeu i Enric Palero) per al Vas d'argent als Sis Dies Internacionals celebrats a Garmisch-Partenkirchen sota unes dures condicions climatològiques. En aquella ocasió pilotà una OSSA 164 cc,[13] ja que decidí canviar de marca per solidaritat amb el seu oncle, que havia plegat de Montesa i encara no havia creat Bultaco.[14]
El 1962, juntament amb José Sánchez (català d'origen murcià que aleshores començava a destacar en competicions de fora d'asfalt), decidiren de participar pel seu compte als ISDT, que tornaven a celebrar-se a Garmisch-Partenkirchen.[14] El fet d'anar tots dos sols per mig Europa en un petit cotxe amb un remolc on duien dues Sherpa S 175 i un motor de recanvi fou aleshores força complicat. Malgrat no tenir cap assistència de mecànics, ajudants ni mànagers guanyaren sengles medalles d'or a la prova, esdevenint així els dos primers catalans a aconseguir-ho.[6] Com a anècdota, mentre es desplaçaven a Alemanya passaren per Itàlia on el seu oncle assistia als pilots de velocitat de Bultaco John Grace i Ramon Torras a Monza. Grace li suggerí a Don Paco que els sufragués econòmicament el viatge, i aquest els digué que els en pagaria el 50% de les despeses si aconseguien una medalla d'argent, i el total si era d'or.[14] Així doncs, el viatge els sortí de franc.
Des d'aleshores, Oriol Puig sovintejà les seves participacions en els ISDT, aconseguint-hi un total de 9 medalles (de les quals, cinc d'or) en un total de deu participacions (nou de consecutives entre 1962 i 1970). Una de les seves millors actuacions fou a l'edició de 1966 a Villingsberg (Suècia) on juntament amb José Sánchez, Costa, Ferrer, Bordoy i Casimir Verdaguer es classificaren setens al Trofeu, aconseguint entre tots quatre medalles.[14] Aquell mateix any, guanyà el segon Campionat d'Espanya de Tot-Terreny que es disputava.
Gràcies als seus èxits en aquestes competicions, Bultaco anà desenvolupant les seves motos de Tot-Terreny,[15] inicialment derivades de la Sherpa S, que amb els anys donaren pas al model conegut com a Matador,[16] aparegut cap a 1965.
Palmarès als ISDT
[modifica]Font:[12]
Any | Medalla | Lloc |
---|---|---|
1962 | Or | Garmisch-Partenkirchen (RFA) |
1963 | Argent | Špindleruv Mlýn (Txecoslovàquia) |
1964 | Argent | Erfurt (RDA) |
1965 | Bronze | Illa de Man |
1966 | Or | Villingsberg (Suècia) |
1967 | Or | Zakopane (Polònia) |
1968 | Argent | San Pellegrino Terme (Itàlia) |
1969 | Or | Garmish Partenkirchen (RFA) |
1970 | Or | El Escorial (Espanya) |
Trial
[modifica]A començaments dels 60, la família Bultó tingué un paper clau en la introducció del trial a Catalunya i l'expansió internacional d'aquest esport arreu del món. El 1962, Oriol Puig i Joan Soler Bultó participaren en un trial que organitzà la FIM a París[17] per tal d'investigar sobre el terreny aquella desconeguda disciplina i millorar els prototipus de la marca. Ja el 1964,[18] Puig se n'anà amb un Seat 600 als Sis Dies d'Escòcia a provar els nous prototipus, més evolucionats, pilotant-ne un ell i l'altre el britànic Tom Ollerton.[17][19] Puig Bultó abandonà, però el millor pilot de l'època, el nord-irlandès Sammy Miller, s'interessà per aquelles motos i arribà a provar-les, quedant-ne tan gratament impressionat[20] que a finals d'estiu d'aquell any, 1964, viatjà a Cunit (a la finca particular de Francesc Xavier Bultó) per tal de participar en el desenvolupament de la moto que acabà esdevenint la revolucionària Bultaco Sherpa T.
Un cop Miller hagué enllestit el prototipus a Cunit i començà a fer-lo servir al Regne Unit, tingué problemes a les zones humides i enfangades, on la Bultaco no tenia tanta tracció com les motos de 4 temps (o fins i tot com la Greeves de 2 temps), de manera que Oriol Puig se n'hi anà carregat de components de motor, transmissió i suspensions, i després de quatre dies de proves deixaren la moto a gust del campió i llesta per a entrar en producció.[6]
Poc després, a l'octubre, Oriol Puig participà en una prova promocional de trial a Grenoble, acompanyat entre altres catalans per Pere Pi, Manuel Giró i els seus parents Joan Soler, Jaume Marquès, Isidre Marquès i Ignasi Bultó.[21] A partir d'aleshores, Oriol Puig Bultó fou un dels millors pilots de trial en la fase inicial d'aquest esport al país, competint per la victòria en diverses ocasions amb els seus cosins Joan Soler i Jaume Marquès, així com amb Pere Pi (gairebé l'únic pilot de Montesa capaç de plantar cara als oficials de Bultaco). El domini de la família Bultó era tan gran aleshores, que al I Campionat de Catalunya de trial (consistent en vuit proves disputades entre 1964 i 1965[22]), ocuparen les tres primeres posicions finals: Joan Soler Bultó, Manuel Marquès i Oriol Puig Bultó, per aquest ordre.[23] Puig Bultó va acabar guanyant-ne el títol el 1969.[12]
Palmarès al Campionat d'Espanya
[modifica]Font:[24]
Any | Motocicleta | Posició |
---|---|---|
1969 | Bultaco | 3r |
1970 | Bultaco | ? |
1971 | Bultaco | 5è |
1972 | Bultaco | 16è |
Trajectòria professional
[modifica]Bultaco
[modifica]El 1958, quan Francesc Xavier Bultó va crear Bultaco, Oriol Puig estava estudiant enginyeria industrial. El seu oncle li va proposar de participar en l'accionariat de la nova empresa i d'entrar-hi a treballar, primer a temps parcial i, un cop hagués acabat els estudis, a plena dedicació. Puig Bultó va acceptar i, al llarg dels anys, va exercir diverses funcions a l'empresa de Sant Adrià de Besòs: primer hi va fer d'enginyer de disseny-provador; després, de responsable del servei tècnic postvenda d'exportació i, més endavant, en fou durant anys director de competicions. Finalment, ja en els últims temps de crisi, hi va exercir de director comercial.[18] Un cop va haver d'abandonar l'empresa familiar, va treballar uns anys de director general d'exportació a Derbi, concretament de 1981 a 1998.[12]
FIM
[modifica]Oriol Puig va entrar a la FIM com a membre de Comissió al Congrés de 1973. El 1981, al Congrés de Tòquio, en fou elegit President de la Comissió Tècnica (CTI) per a un mandat de quatre anys. Finalitzat el període en fou reelegit, i així successivament cada quatre anys fins que el 31 de desembre del 2018, després de 45 anys a la FIM, va demanar a la federació espanyola (RFME) que no tornés a presentar la seva candidatura.[18]
Com a president i director de la CTI, Puig Bultó va viatjar arreu del món, ja fos per a assistir a competicions, reunions o seminaris per la formació dels comissaris tècnics (els qui comproven que les motos que participen en competicions compleixen els reglaments tècnics i les normes de seguretat de la FIM). Durant aquella llarga etapa va compaginar la seva residència a Barcelona amb estades a Mies (Vaud), petita població prop de Ginebra on hi ha la seu de la FIM. Actualment, segueix passant llargues temporades a Ginebra, on la seva muller, Marta, treballa a l'Oficina de l'Organització de les Nacions Unides. El matrimoni té també una segona residència a Castellterçol, Moianès.[18]
Guardons
[modifica]Font:[12]
- 1963 - Medalla d'argent al mèrit motociclista de la RFME
- 1964 - Sengles medalles al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona i del ministeri d'esports espanyol
- 1968 - Medalla al mèrit esportiu del ministeri d'esports espanyol
- 1994 - Medalla d'or al mèrit motociclista de la RFME
- 2020 - Premi Legends de la FCM[25]
Galeria d'imatges
[modifica]-
A la Volta al Vallès de 1952, on guanyà a 17 anys
-
Al GP d'Espanya de motocròs de 1964
-
Al GP d'Espanya de motocròs de 1966
-
Homenatge el 1967, amb motiu de la seva retirada del motocròs
-
Als ISDT de 1969, a Garmisch-Partenkirchen
-
Al Trial de Reis de 1971
-
Amb Jim Pomeroy el 1973
-
Amb Martin Lampkin el 1976
-
En un curset infantil al Toll el 1976
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «The rider... Puig Oriol» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 8 octubre 2012].
- ↑ «Oriol Puig, se despidió de la afición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-04-1967. [Consulta: 15 desembre 2011].
- ↑ «Oriol Puig Bultó». enciclopedia.cat. GEC - Enciclopèdia de l'esport català. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353.
- ↑ «Oriol Puig Bultó» (en castellà). geneall.net. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Yafrack. «Entrevista: Oriol Puig Bultó» (en castellà). micromaniacos.wordpress.com, 11-10-2008. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ «FIM Organisation - Technical - Composition of the Commission» (en anglès). fim-live.com. FIM. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2011. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ «Composición de los Órganos de Gobierno de la RFME» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2016. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ Porcar, Joan «Programas 76. Hablan los directores deportivos - Oriol Puig Bultó» (en castellà). La Moto. Ediciones del Motor S.L. [Barcelona], núm. 16, 07-02-1976, p. 8-9. D.L. B. 30.864-1975.
- ↑ «Equipo Montesa pilotos y Palmares» (en castellà). todocoleccion.net. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 95, 100-101
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 «A detailed interview with Oriol Puig Bulto» (en anglès). retrotrials.com, 01-04-2017. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ «A trip to Eastern Germany in 1964 (Ii)» (en anglès). fim-live.com. FIM, 18-03-2010. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 265-267
- ↑ «Bultaco Matador Mk-2. Las primeras armas T.T. nacionales» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 11 d’octubre 2008. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ «La Bultaco Matador Mk3, une des premières 250 enduro...» (en francès). leguidevert.com, 25-10-2009. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ 17,0 17,1 «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 «Reconeixement a Oriol Puig Bultó». Revista informativa editada amb motiu de l'homenatge a la Volta al Vallès. Museu Isern de la Moto [Mollet del Vallès], 27-04-2019, pàg. 12-17.
- ↑ Herreros 1998: «Trial» p. 284-287
- ↑ «The most prized» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «El Trial internacional de Grenoble» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 18-10-1964. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ Herreros 1998: «Trial» p. 286
- ↑ «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (II)» (en castellà). blogs.motociclismo.es. Motor Press Ibérica, 05-11-2008. Arxivat de l'original el 5 de juliol 2012. [Consulta: 4 octubre 2009].
- ↑ «Spain» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 6 agost 2020].
- ↑ «Més de 400 pilots i clubs de motociclisme reben el reconeixement en la Gala de Premis dels Campionats de Catalunya 2019». esport.gencat.cat. Generalitat de Catalunya, 18-01-2020. Arxivat de l'original el 25 de gener 2020. [Consulta: 25 gener 2020].
Bibliografia
[modifica]- Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975. ISBN 84-255-0245-4.
- Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998. ISBN 84-920886-5-6.
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Premis Legends de la FCM
- Pilots catalans del sud de motociclisme de velocitat
- Pilots catalans del sud de motocròs
- Pilots catalans del sud d'enduro
- Pilots catalans del sud de trial
- Pilots de Montesa
- Pilots de Bultaco
- Medallistes als Sis Dies Internacionals d'Enduro
- Campions d'Espanya de motocròs
- Campions d'Espanya d'enduro
- Campions de Catalunya de trial
- Persones de Derbi
- Dirigents esportius barcelonins
- Enginyers industrials barcelonins
- Pilots de motociclisme barcelonins
- Fédération Internationale de Motocyclisme
- Reial Federació Motociclista Espanyola
- Naixements del 1935