Oriol Servià i Imbers

Oriol Servià
	; Oriol Servià el 2017
Biografia
Naixement	(ca) Oriol Servià i Imbers ; 13 juliol 1974 (50 anys); Pals (Baix Empordà)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	pilot d'automobilisme
Activitat	2000 -
Esport	automobilisme
Núm. esportiu	22
Trajectòria
	Equip
Participà en
1999	Indy Lights (1r)
Família
Pare	Salvador Servià i Costa
Parents	Josep Maria Servià i Costa, oncle patern; Fina Román, tia

Oriol Servià i Imbers (Pals, 13 de juliol de 1974) és pilot d'automobilisme català. Participa actualment en el campionat de les Champ Car en l'equip PKV Racing.

Nissaga familiar

La tradició automobilística li ve de ben petit. El seu pare, Salvador Servià va ésser campió estatal de ral·lis els anys 1985 i 1986, tot i que havia començat a competir l'any 1968. Aquest fet i que la seva dona Montse fos la seva copilot habitual van propiciar que la primera cursa de l'Oriol fos a dins el ventre de la seva mare, concretament el Ral·li Dos Mil Viratges de l'any 1973. A més, l'oncle de l'Oriol, en Josep Maria Servià és també un destacat corredor de raids i el fill d'aquest, en Joan Servià és enginyer de competició.

Inicis

L'Oriol va iniciar la seva carrera al kàrting com molts altres pilots, l'any 1988. L'any 1993 va passar als monoplaces amb la Fórmula Elf Campus. Aquell any va ésser subcampió de dit campionat, la qual cosa li va permetre accedir al programa de promoció de pilots de La Filiére, patrocinat per Elf. Va competir dos anys a la Fórmula Renault francesa i dos més a la Fórmula 3 francesa, aconseguint com a resultat més destacable un quart lloc l'any 1996 a la classificació general de la Fórmula 3. L'any 1997 també va córrer a la copa Renault Spider en algunes ocasions.

El somni americà

L'any 1998, aconsellat per Fermí Vélez, i veient les poques oportunitats de progressar a Europa, Servià va decidir marxar cap als Estats Units. Allà va fitxar per l'equip Dorricott Racing per competir al campionat Indy Lights, amb el suport d'Elf i d'un grup d'empreses que es varen agrupar sota el nom de Catalonia. En la seva primera temporada, Servià va acabar sis cops entre els deu primers classificats, finalitzant setè a la classificació general i essent nomenat Rookie of the Year, és a dir, debutant de l'any. L'any següent Servià aconseguiria el campionat Indy Lights, si bé no va poder guanyar cap carrera. Però gràcies a cinc segons llocs i tres pole positions i la seva regularitat, Servià va batre el seu company d'equip Casey Mears.

Arribar al cim

Aquest èxit facilità que els propietaris d'equips del campionat CART es fixessin en Servià. L'equip PacWest Racing Group li oferí una prova a mitjans de 1999 i finalment Servià va signar per Precision Preparation Inc. també conegut com a PPI Motorsports. Amb el patrocini de Telefónica al seu Reynard-Toyota, Servià va impressionar per la seva consistència. Tot i ser quinzè al campionat, Servià va ser segon en el trofeu Jim Trueman per als novells de l'any darrere Kenny Bräck. Va aconseguir a més el seu primer podi a l'ésser tercer a Detroit i puntuar en onze curses de les vint que constava el campionat.

De totes maneres, l'adéu de Telefónica com a patrocinador va propiciar que l'equip PPI Motorsports se centrés en el campionat NASCAR, deixant al pilot català sense seient fins que al febrer del 2001 Servià va signar per Sigma Autosport, un equip debutant. Amb només el suport de Catalonia, l'equip va progressar suficientment perquè Servià obtingués dos cinquens llocs amb un Lola - Ford Motor Company De totes maneres Servià va ésser només dinovè al campionat amb 42 punts.

Havent demostrat fiabilitat i una habilitat per portar els cotxes cap al final de cursa, l'equip PacWest, ara anomenat PWR, el va fitxar per la temporada 2002 al costat del neozelandès Scott Dixon al volant de dos Lola-Toyota. Malauradament, l'equip havia perdut els patrocinadors de la temporada anterior i només va poder competir en tres curses abans de plegar. Dixon va ésser acollit al Target Chip Ganassi Racing gràcies als iens de Toyota, mentre que Servià es quedava sense equip. Servià va aprofitar per intentar classificar-se per a les famoses 500 milles d'Indianàpolis del campionat rival IRL però una fallada mecànica li ho va impedir. De totes maneres, l'equip Patrick Racing el va rescatar per al campionat CART en decidir que el seu pilot Townsend Bell havia tingut masses incidents en el seu Reynard-Toyota. Servià va acabar l'any amb un quart lloc com a millor resultat, essent 16è a la classificació general i guanyant-se la renovació del contracte amb Patrick Racing.

El 2003, el campionat CART es va passar a anomenar Champ Car World Series, i Servià va obtenir bons resultats, acabant segon a Mont-Real i a Milwaukee i liderant 37 voltes durant tot l'any, al volant d'un Lola-Ford. Va ésser setè al campionat amb 108 punts, però el veterà propietari de Patrick Racing, U. E. "Pat" Patrick veient la marxa de Visteon com a patrocinador va decidir retirar-se, amb el qual l'equip va dissoldre's i Servià es va veure un altre cop sense seient.

Servià llavors va signar per Dale Coyne Racing quasi a l'última setmana abans de la primera cursa de 2004, i va liderar l'equip cap a la seva millor temporada en els seus 19 anys d'història, fent el primer podi de l'equip des del 1996 i acabant 8 vegades entre els deu primers, fet que el va col·locar desè al campionat amb 199 punts, amb patrocini de YokeTV.com al seu Lola-Ford.

L'any 2005, Servià inicialment va continuar al Dale Coyne Racing fent les dues primeres curses amb ells, però a les 500 milles d'Indianàpolis Bruno Junqueira es va fracturar dues vèrtebres, no podent córrer a la resta de la temporada. Servià va trucar a l'equip de Junqueira, el Newman/Haas Racing i aquests li oferiren el seient del pilot brasiler. Servià va respondre a la confiança de l'actor Paul Newman i de Carl Haas aconseguint la seva primera pole i la seva primera victòria al Champ Car World Series. Aconseguint 7 podis més, Servià va acabar l'any segon darrere el seu company d'equip, el francès Sébastien Bourdais.

Newman/Haas va intentar posar un tercer Lola-Ford per a Servià al costat de Bourdais i Junqueira per a l'any 2006, però la falta de patrocini va propiciar que Servià fitxes per PKV Racing, on va tenir com a companya d'equip l'anglesa Katherine Legge. Finalment Servià va acabar 11è de la classificació general, aconsseguint un tercer lloc a Cleveland.

Sense escuderia a l'inici de la temporada 2007, va substituir el lesionat Paul Tracy a l'equip Forsythe. El fet d'acabar 2n i 4t a les dues curses en què va participar va fer que l'equip li proposés d'ocupar l'altre monoplaça per a la resta de la temporada, en detriment de Mario Dominguez. A les dues darreres curses de la temporada va competir amb l'equip PKV Racing, substituint Tristan Gommendy.

Resultats a la Champ Car

Any	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	Class	Punts
2001	Sigma Autosport	MON 14	LB 14	NAZ 9	JAP 14	MIL 14	DET 16	POR 9	CLE 17	TOR 23	MIC 11	CHI 18	MOH 9	ELK 10	VAN 5	GER 5	ENG 10	HOU 26	LAG 17	AUS 25	FON 11	19è	42
2002	PWR	MTY 10	LBH 11	MOT 6	MIL NP																	16è	44
2002	Patrick Racing										VAN Ret	MDO 10	ROA Ret	MON Ret	DEN 11	ROC 4	MIA Ret	SUR Ret	FON 5	MEX 9		16è	44
2003	Patrick Racing	STP 12	MTY Ret	LBH Ret	BRH 4	LAU 5	MIL 2	LAG 6	POR 5	CLE 6	TOR 5	VAN Ret	ROA Ret	MID Ret	MTL 2	DEN 3	MIA Ret	MEX 13	SUR Ret			7è	108
2004	Dale Coyne	LBH Ret	MTY 14	MIL 7	POR 11	CLE 4	TOR 9	VAN 12	ROA 6	DEN 6	MTL 9	LAG 3	LAS 12	SUR 13	MEX 7						10è	199
2005	Dale Coyne	LBH 9	MTY 11																			2n	288
2005	Newman/Haas			MIL 3	POR Ret	CLE 3	TOR 2	EDM 2	SAN 3	DEN 4	MTL 1	LAS 2	SUR 5	MEX 4								2n	288
2006	PKV Racing	LBH Ret	HST Ret	MTY 8	MIL 5	POR 10	CLE 3	TOR Ret	EDM 4	SAN 8	DEN Ret	MTL Ret	ROA 4	SUR Ret	MEX 6							11è	197
2007	Forsythe Racing		LGB 2	HST 4	POR 11	CLE 7	MTT 9	TOR Ret	EDM 6	SAN 3	ROA 4	ZOL 6	ASS 8	SUR 14	MEX 3							6è	237

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oriol Servià i Imbers

Fitxa d'Oriol Servià al Web indycaraldia.com (castellà)