Joan Escalas i Feliu
(S'ha redirigit des de: Orquestra Escalas)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1836  Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 15 agost 1896 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, compositor |
| Gènere | Sardana |
Joan Escalas i Feliu (Vilanova i la Geltrú, 1836[1] - Barcelona, 15 d'agost[2] 1896) va ser un flautista, compositor, director d'orquestra[3] i professor de música barceloní.
Biografia
[modifica]Estudià música amb Gabriel Balart i Crehuet. Va ser un concertista de flauta famós[4] que formà part de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona, entre 1895-1896.[5] Durant un breu any i mig dirigí[6] la Banda Municipal de Música de Sabadell (1861-1862), i el 1867 l'orquestra de Sabadell. També dirigí l'Orquestra Escalas[3] que, fundà el 1867, i el sobrevisqué fins al 1936.
Donà classes particulars de solfeig,[7] de flauta al Conservatori del Liceu,[8] i formà part de la primera plantilla de professors de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on ensenyava flauta el 1896, any en què traspassà. D'entre els seus alumnes cal esmentar Eusebi Bosch i Humet
Encara que compongué algunes peces amb unes certes pretensions, en el seu temps va ser força conegut[5] per les peces de ball que publicà: masurques, pas-dobles, polques, rigodons, valsos i altres.[9]
Obres
[modifica]- Fantasía de flauta[11]
- Gran sinfonía[12]
- Himno (1866), amb lletra de Tomàs Bosch
- Incendio, enregistrada
- Rosita (1862), simfonia
- El sombrero, enregistrada
- Le Sourire d'un ange, rêverie para piano (1891)[13]
- Sardanes [dubtoses]: Ernesta i Fortuna[14]
Peces de ball
[modifica]- Americanes: Azucena; La barretina (1883); Ecos de Montserrat; Martes; La picarilla; Sábado; Tulipa; La uva; Viernes
- Danses: Amor celeste; Aurora; La bendita (1877); Camelia; La cidra (1901), La danza de la noche; Escúchame (havanera); La fanalera; La graciosa (1877); La hoja; La luna de miel; Mandarina; La ninfa; Purita; Recuerdos; Si fuese bonita; La sortija; Sueños de Cuba (1883)
- Havanera: La diadema
- Llancers: La caza del ciervo; Los cazadores; Los mosqueteros; Los tábanos
- Masurques: La florista; La glorieta; Isabelita; La pradera (masurca de flautí); La prisionera; La riqueza; La saeta; La violeta
- Pas-dobles: Callao, Flandes
- Polques: La condesa; Doña Inés; La feria (obligada de cornetí); La linda; La profecía; La puerta dorada; Los reclutas; La telefonista; La tertúlia
- Rigodons: Los artistas; Los guerreros; Los patinadores
- "Schottisch": Los alumnos; Los castelaristas; Los chinos (enregistrada); Los corderos; Los duendes; El éxtasis (1867); Los indios; Los jueces; Los lebreles; Los marineros; Mi sueño; Roberto (enregistrada); Los piñones[15]
- Tangos: ¡Ay de mi! (per a piano)
- Valsos: El acróbata; El alicantino (1896); Amor secreto; El aragonés (vals-jota); El bosque (vals de flautins); El calavera (1877); El califa; Caña; El cardenal; El chato; El confitero; El copo de nieve; Cupido (1896); Delicia oriental; El duo de la africana (vals-jota); En un jardín (vals de flautes); El general; El globo; El gobernador (vals de flautins i trompes); El Guadarrama; El jardinero (1883); El masnouense; El mejicano (vals amb variacions, per a clarinets i flauta); El mensajero; El Nervión (vals-jota); El niño (vals amb variacions de flautins); Petit garzón (vals de flautí, amb variacions); El retratista; Los Saboyanos; El tío Paco; El torero; El triángulo (vals de flautins); El valenciano (vals-jota); El zaragozano
Publicacions
[modifica]Escalas difongué les seves obres mitjançant diverses editorials barcelonines:
- Manuel Salvat: col·lecció El Programa: danzas para piano (19 com a mínim)
- Andrés Vidal y Roger: col·lecció Álbum de baile para piano (2, cadascun amb diverses peces)
- Juan Ayné: "Colección de bailes para piano" (8 com a mínim)
- R.Guardia: "Colección de piezas de baile para piano"
- Ildefonso Alier: "Colección de bailables a 2 y 4 manos"
Enregistraments
[modifica]- Banda Municipal de Barcelona. Roberto: schottish. Barcelona: Compañía Francesa de Gramophone, s.d.. Disc de gramòfon a 78 RPM
- Banda Municipal de Barcelona. Incendio. San Sebastián: Columbia, s.d.. Disc de gramòfon
- Banda Municipal de Barcelona. El sombrero. Barcelona: Gramófono-Odeón, s.d.. Disc de gramòfon
- Orquesta Antigua Unión Filarmónica. Los chinos. Barcelona: Gramófono-Odeón, 1941. Disc de gramòfon («Reproducció». [Consulta: 1r gener 2014].)
Notes i referències
[modifica]- ↑ Lloc i data de naixement, del «Web de l'Associació Musical de Mestres directors». Arxivat de l'original el 2014-01-09. [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ Alguna referència el dona per mort el 16 de setembre. Data de mort obtinguda de la necrològica ( «Juan Escalas y Feliu falleció el día 15 del pasado Agosto». La Publicidad, 04-09-1896, pàg. 1.)
- ↑ 3,0 3,1 L'Orquesta Escalas, o Los Escalas, o l'orquestra del mestre Escalas curt i ras, va ser fundada el 1867 ( «Remitidos». La Publicidad, 05-05-1897, pàg. 4.), i aparegué periòdicament ressenyada a la premsa, com per a la Festa Major de Vilafranca del Penedès de l'any 1882 ("...las orquestas que dirigen los conocidos maestros don Félix Sancho y don Juan Escalas" - La Vanguardia, 29-08-1882, pàg. 3.) És documentada fins al 1936 ( «L'Orquestra Escalas». La Veu de Catalunya, 14-07-1936, pàg. 19. Arxivat de l'original el 2014-02-22 [Consulta: 9 gener 2014].) Gravà dos discos per a gramòfon.
Al juny del 1896 se'n ressenyava la formació així:«Orquesta Escalas». La Publicidad, 17-06-1896, pàg. 1.« Concertista de violín: Sig. [Egisto] Ciofi; Concertista de violoncello: D. Pablo Casals; Concertista de clarinete: Sig. [Josep] Nori; Concertista de fiscorno: D. Narciso Cos; Profesor de cornetín: Sr. García; profesores Sres. Rodó, Castells, Canalda, [Eduard?] Oliveras y Pascual; ajustes [representant]: D. Juan Escalas » — Anunci a La Publicidad 17.6.1896
En diferents èpoques, també formaren part de l'orquestra: Gumersind Auladell i Trabal, Jaume Miralles, Francesc Fornells, Francesc Santapaula, Juli Pañella, Amadeu Mestres, Vicenç Plantada, Domènec Ponsa i Fradera, Artemisio Salvatori (1884), Joan Vives i Molas. - ↑ De "fama mundial", segons l'article «Joan Escalas i Feliu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., per bé que no s'ha trobat cap altre referència que confirmi aquest aspecte
- ↑ 5,0 5,1 [ «Ha fallecido...». La Vanguardia, 18-08-1896, pàg. 2.]
« Ha fallecido el notable concertista de flauta y director de orquesta don Juan Escalas, profesor que fue de la banda municipal de Barcelona. El señor Escalas deja escritas gran número de composiciones musicales que puede decirse forman parte del repertorio de las orquestas que van a tocar en las fiestas mayores de las poblaciones catalanas » — Necròlogica, a La Vanguardia 18.8.1896 - ↑ Alavedra i Subiranas, Joan «La Banda Municipal de Música de Sabadell, una història de la música oficial del municipi (1856-1981)». Arraona, núm. 4, 3a. època, Primavera 1989, pàg. 35-54.
- ↑ «D.Juan Escalas...abre un curso de solfeo para señoritas». La Publicidad, 22-02-1996, pàg. 1.
- ↑ Com a professor de flauta del conservatori del Liceu, en Joan Escalas està documentat a la premsa de l'època del 1883 al 1895
- ↑ «Obres de Joan Escalas als fons musicals de Catalunya».
- ↑ La majoria de títols s'han obtingut del «Catàleg de peces de ball de Joan Escalas, conservades a l'arxiu Comarcal de Ripoll». Arxivat de l'original el 2013-06-21. [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine.
- ↑ «Correspondencia particular, Sabadell 26 de Julio de 1867». La España musical, núm. 80, 1º Agosto 1867, pàg. 2-3.
- ↑ Le Sourire d'un ange, rêverie para piano. Barcelona: Juan Ayné, 1891.
- ↑ A un Joan Escalas, sense més precisió, se li atribueixen les sardanes Ernesta i Fortuna al «Web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r gener 2014].
- ↑ Editat en forma de rotlle de pianola ( Los piñones, schottisch). La Garriga: Victoria, s.d. (entre 1905 i 1936).