Vés al contingut

Esfenoide

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Os esfenoide)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula anatomiaEsfenoide
Ubicació de l'esfenoide
Cara posterior de l'esfenoide d'un nounat.
Detalls
Llatíos sphenoidale
Part decrani i neurocrani Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSH[1]
TAA02.1.05.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 52736 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.147
EB Onlinescience/sphenoid-bone Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels ossos
Fractura multifragmentaria de l'ala menor de l'esfenoide

L'os esfenoide és un os que forma part de l'estructura interna profunda de la cara (fosses nasals i regió lateroposterior de l'òrbita ocular) i de la base del crani.[1] En ell es troba la sella turca on s'allotja la hipòfisi.[2] Per al seu estudi, pot sistematitzar-se en quatre parts: Cos, ales majors, ales menors i apòfisis pterigoides.

S'articula amb un total de dotze ossos: el frontal, l'occipital, l'etmoide, el vòmer, els dos parietals, els dos temporals, els dos zigomàtics i els dos palatins.[3]

Els sins esfenoïdals es troben al cos de l'esfenoide, per sobre de la sella turca. Estan separats per un septe,[4] són el parell de sins paranasals més posterior i existeixen diverses variants anatòmiques.[5]

Importància de l'os esfenoide en l'evolució humana

[modifica]

Hi ha estudis que sustenten una hipòtesi segons la qual els canvis (per mutació) de la posició i mida de l'esfenoide han comportat un augment del volum cerebral i, conseqüentment, avanços en les capacitats cognitives i intel·lectuals.[6] Dintre de la línia filogenètica que desemboca en l'Homo sapiens sapiens es perioditzen les següents etapes:

  • Fa 60 milions d'anys els prosimis tenien un esfenoide horitzontal i pla com la immensa majoria dels altres animals amb cervell.
  • Fa uns 40 milions d'anys, en els simis l'esfenoide té una primera inclinació cap avall la qual cosa permet un augment de la capacitat encefàlica, els lòbuls occipitals van obtenir més espai i així es va assolir un perfeccionament de la visió estereoscòpica i de la memòria visual.
  • Fa menys de 12 milions d'anys es produïx una nova inclinació cap avall en la línia evolutiva que originaria els antropoides, la qual cosa implica un cervell encara major en proporció a la resta del cos.
  • Fa uns 6 milions d'anys, amb els australopithecus, la inclinació de l'esfenoides s'accentua i novament així s'incrementa la capacitat neurocraneal.
  • Fa 2 milions d'anys es produïx una nova inclinació cap avall de l'esfenoide, la qual cosa coincideix amb un total bipedisme. Tal bipedisme ha requerit un cervell voluminós i amb xarxes neuronals complexes com per a mantenir aquesta posició oposada a la gravetat. És també probable que aquesta nova posició de l'esfenoide permetés una parla rudimentària en la qual els seus fonemes eren esclafits i sons guturals.
  • Entre 200.000 i 160.000 anys enrere l'esfenoide mostra ja la inclinació i forma que té en l'Homo sapiens sapiens modern,[7] fet que coincideix amb una capacitat cerebral més gran (especialment dels lòbuls frontals), acompanyat d'una major irrigació sanguínia per al cervell.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Levaillant, JM; Mabille, M «Fetal sphenoid bone: imaging using three-dimensional ultrasound and computed tomography» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2008 Feb; 31 (2), pp: 229-231. PMID: 18254161. DOI: 10.1002/uog.5259. ISSN: 1469-0705 [Consulta: 23 novembre 2023].
  2. ↑ Önal, V; Evren, A; Chatzioglou, GON; Tellioğlu, AM «Anatomical features of sella turcica with comprehensive literature review» (en anglès). Rev Assoc Med Bras (1992), 2023 Ag 21; 69 (8), pp: e20230402. PMID: 37610928. DOI: 10.1590/1806-9282.20230402. PMC: 10443911 [Consulta: 15 novembre 2023].
  3. ↑ Jamil, RT; Callahan, AL «Anatomy, Sphenoid Bone» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jul 24; NBK544308 (rev), pàgs: 4. PMID: 31335028 [Consulta: 15 novembre 2023].
  4. ↑ Jaworek-Troć, J; Zarzecki, M; Zamojska, I; Chrzan, R; Curlej-Wądrzyk, A; et al «The height and type of the main septum in the sphenoid sinuses - evaluation before the FESS» (en anglès). Folia Med Cracov, 2020 Nov 30; 60 (3), pp: 65-74. ISSN 0015-5616. DOI: 10.24425/fmc.2020.135796. PMID: 33582746 [Consulta: 23 novembre 2023].
  5. ↑ Sethi, KS; Choudhary, S; Ganesan, PK; Sood, N; et al «Sphenoid sinus anatomical variants and pathologies: pictorial essay» (en anglès). Neuroradiology, 2023 Ag; 65 (8), pp: 1187-1203. PMID: 37202536. DOI: 10.1007/s00234-023-03163-4. PMC: 10195661 [Consulta: 19 novembre 2023].
  6. ↑ Lieberman, DE «Sphenoid shortening and the evolution of modern human cranial shape» (en anglès). Nature, 1998 Maig 14; 393 (6681), pp: 158-162. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/30227. PMID: 9603517 [Consulta: 15 novembre 2023].
  7. ↑ Bastir, M; Rosas, A «Cranial base topology and basic trends in facial evolution of Homo» (en anglès). J Hum Evol, 2016 Feb; 91, pp: 26-35. ISSN 1095-8606. DOI: 10.1016/j.jhevol.2015.11.001. PMID: 26852811 [Consulta: 15 novembre 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfenoide

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esfenoide&oldid=33220896»