Òscar Estruga i Andreu
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1933 (90/91 anys) Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escultor |
| Art | pintura i escultura |
| Influències | Salvador Masana i Mercadé |
| Premis | |
premi Codex (1964) | |
Òscar Estruga i Andreu, (Vilanova i la Geltrú, 1933) és un pintor i escultor català. També es dedica al dibuix, al gravat i a la ceràmica.
Biografia
[modifica]Es formà a l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú cursant estudis de peritatge industrial i va dissenyar durant un temps maquinària i utillatge agrícola.[1] De manera simultània practicà el dibuix i la pintura amb gran talent. Assistí a les classes de Salvador Masana i Mercadé i a nivell local presentà alguna exposició a Galeries Rambles i dibuixos en premsa. Exposà per primer cop a Barcelona l'any 1957. Va exposar a la sala de l'Ateneu, a les Galeries Laietanes i a la Sala Dalmau. El 1959, amb vint-i-cinc anys s'establí a Madrid, on freqüentà el Círculo de Bellas Artes.[2] El 1960 exposà a la galeria Fernando Fe. Arran de la seva estada a Madrid (on resideix encara actualment), es començà a dedicar a l'escultura, sent aquesta faceta una de les més destacades de l'artista.
L'any 1963 va participar en l'Exposició Nacional d'Arts Plàstiques i fou a partir d'aquest moment que les exposicions començaren a succeir amb regularitat, algunes a destacar són les Bienals de São Paulo (Brasil, 1969 i 1974), Middelheim (Bèlgica, 1969), Rijeka (Iugoslàvia, 1980) i Nicea (Grècia, 1985).[3][4][2]
Va il·lustrar llibres de bibliofilia amb la tècnica del gravat.
Estruga dissenyarà els nous vestits, estris, accessoris i imatge gràfica del Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú que s'estrenaran a la Festa Major de l'any 2016.[5]
La seva obra es pot trobar al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, de Managua (Nicaragua), Smithsonian Institute dels Estats Units, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, entre d'altres.
Escultura
[modifica]_-_1.jpg)
Els temes que tracta a la seva escultura són escenes de la mitologia mediterrània i antiguitat clàssica grega. Els personatges són preferentment dones, homes i animals, alguns d'ells mitològics.Treballa el ferro, l'acer i el bronze. També realitza escultures públiques per a indrets destacats d'algunes ciutats:[6]
- Monumento a la Mecanización del Campo (Escuela de Ingenieros Agrícolas. Ciudad Universitaria de Madrid, 1969)
- Instantánea Melancólica (jardins del Colegio de España, dins la Cité Universitaire de París, 1993)
- Tres personajes integrados (Museu d'Art Contemporani Madrid)
- Pájaro bebiendo agua (Jeddah, Aràbia Saudí, 1983)
- Aristeo (Huelva)
- Divinidad poco influyente (Aeroport de Barajas, Madrid)
- Pasífae (Platja de Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú, 1991, col·locada sobre pedestal de ciment el 1993)[7]
- Rotación (Seu de Foster Wheeler. Las Rozas, Madrid)
- Mujer con aro (BBVA, Madrid)
- Ariadna en el círculo (Plaça Mediterrània, Vilanova i la Geltrú, 2012)
Llibres de bibliofilia
[modifica]És il·lustrador de llibres de poesia i narracions. Amb diferents tècniques de dibuix i gravat, ha il·lustrat:[6]
El libro de sonetos (1966)
El Rubaiyat d'Omar Kheyyan i El Libro del Buen Amor (1967), d'Ediciones Marte, col·lecció "Pliego de Cordel".
Égloga I de Garcilaso de la Vega (1978)
La isla del hada d'Edgar Allan Poe (1981)
Los preludios de mi lira de Manuel de Cabanyes (1999)
Premis i reconeixements
[modifica]Estruga ha rebut diversos premis:[8]
| 1964 | Premi Codex per a il·lustrar una part de "El Quijote" |
| 1965 | Medalla d'or pel projecte d'un stand modular per a la firma John Deere. Fira del Camp. Madrid |
| 1966 | Beca de la Fundació Juan March per a fer una exposició d'escultura |
| 1974 | Primer premi de Dibuix en els Concursos Nacionals |
| 1987 | Premi Correo del Arte a la millor exposició |
| 1992 | Premi Pámpana de Oro. Valdepeñas |
Museus i col·leccions públiques
[modifica]Les seves obres estan repartides per diferents museus, fundacions i col·leccions privades del món.[8]
Museu d'Art Contemporani de Badajoz
Museu d'Art Contemporani d'Eivissa
Smithsonian Institute (Estats Units)
Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía
Museo de Arte Figurativo de Toledo
Museu d'Art Contemporani de Vilafamés (Castelló)
Museu d'Art Contemporani de Managua (Nicaragua)
Museu d'Art Contemporani de Guinea Equatorial
Museu del Dibuix Castillo de Larrés (Sabiñánigo, Osca)
Fundació Florencio de la Fuente (Huete, Conca)
Fundació Beulas (Osca)
Fundació Aena (Madrid)
Biblioteca Nacional, col·lecció d'aiguaforts (Madrid)
Col·lecció Banco Hispano
Col·lecció BBVA
Referències
[modifica]- ↑ Corredor-Matheos, José. Dibujos de Estruga. Madrid: Ibérico Europea de ediciones, 1975.
- ↑ 2,0 2,1 Estruga Andreu, Òscar. «Biografia pàgina web». Arxivat de l'original el 2 de desembre 2013. [Consulta: 22 novembre 2013].
- ↑ «Oscar Estruga i Andreu». Arxivat de l'original el 2015-02-05. [Consulta: 5 febrer 2015].
- ↑ Mestres, Francesc X. Puig Rovira amb la col·laboració de Judith Barbacil. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú : dones i homes que han fet història. 1a ed.. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003. ISBN 84-85960-83-1 [Consulta: 22 novembre 2013].
- ↑ «Òscar Estruga dissenyarà els nous vestits dels Diables per a l'any 2016».
- ↑ 6,0 6,1 Centre d'Art Contemporani LA SALA. Òscar Estruga: el laberint i la vida. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009, p. 19. ISBN 978-84-96349-97-1.
- ↑ «Pasífae».
- ↑ 8,0 8,1 Centre d'Art Contemporani LA SALA. Òscar Estruga: el laberint i la vida. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2009. ISBN 978-84-96349-97-1.
Bibliografia
[modifica]- Cabanyes, Manuel de. Preludios de mi lira. Barcelona : Asociación de Bibliófilos de Barcelona, 1999
- Callejón Cabrera, Joan. Pasífae: oracle a Ribes Roges, Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2004
- Corredor-Matheos, José (et al): Òscar Estruga: el laberint i la vida. Catàleg de l'exposició al Centre d'Art Contemporani La Sala. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2009
- Corredor-Matheos, José. Dibujos de Estruga. Madrid : Ibérico Europea, 1975
- Lizano, Jesús. El Libro de los sonetos : antología crítica de la lírica española. Barcelona : Marte, DL 1967
- López Krahe, Guillermo. Oscar Estruga: escultura y pintura. Catàleg de l'exposició a la Galeria Biosca. Madrid, 1991
- Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. El Cep i la Nansa editors. Vilanova i la Geltrú, 2003.
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina personal d'Òscar Estruga. Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine.