Otto Gmelin
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1876  Wangen im Allgäu (Alemanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 29 octubre 1925 (49 anys) Esslingen am Neckar (Alemanya) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
 9è President del FC Barcelona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 14 octubre 1909 – 17 setembre 1910 ← Joan Gamper – Joan Gamper → | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | àrbitre | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Otto Helmut Gmelin (Wangen im Allgäu, Alemanya; 5 de juliol de 1876 — Esslingen am Neckar, Alemanya; 29 d'octubre de 1925), va ser un dirigent esportiu d'origen alemany, novè president del Futbol Club Barcelona, entre 1909 i 1910.
Biografia
[modifica]Nascut en 1876 a Alemanya, es va traslladar a Barcelona per dedicar-se a la importació i el comerç de productes colonials.[1] Va ingressar al FC Barcelona de la mà del fundador del club, Hans Gamper. Tots dos van fer amistat a Barcelona, doncs eren membres de la comunitat protestant helvètico-germana de la ciutat i pertanyien a la mateixa església. Gmelin mai va jugar a futbol amb la samarreta blaugrana, encara que es va vestir de curt per arbitrar alguns partits.
El 14 d'octubre de 1909, quan Gamper va dimitir de la seva primera presidència, els socis van triar com a successor al seu home de confiança, Otto Gmelin, a canvi que el suís acceptés seguir en la junta directiva com a tresorer. Amb Gmelin el Barcelona va viure la millor temporada esportiva de la seva història fins a aquell moment, conquistant el seu primer triplet. Es va proclamar per primera vegada campió d'Espanya, després de remuntar a l'Español de Madrid un 0-2 advers en el partit final. En el campionat de Catalunya es va imposar amb gran superioritat i sense cedir un punt. El trio de títols es va completar amb la conquesta de la Copa dels Pirineus, primer títol internacional que va arribar a la vitrines barcelonistes. El colofó a la temporada va ser la disputa, per primera vegada, d'un partit contra un equip professional, el Cardiff Corinthians de Gal·les, que va acabar amb victòria blaugrana per un contundent 4-1.
Per celebrar els èxits esportius de la temporada, el 17 de juliol de 1910 el FC Barcelona va estrenar el seu primer himne oficial, compost per José Antonio Lodeiro Piñeiros, sent el primer club espanyol a comptar amb himne propi.[2] Durant la presidència de Gmelin va haver-hi altres novetats significatives en els símbols de club, com l'adopció de l'actual escut en forma d'olla, dissenyat per Carlos Comamala.[3] També va haver-hi canvis en l'uniforme: els pantalons de color blanc, usats des de la fundació de l'equip, es van reemplaçar pels blaus.
Després d'un mandat d'onze mesos, Gmelin va deixar la presidència de nou en mans de Gamper el 17 de setembre de 1910. Amb el suís al capdavant del club, va tornar a formar part de la directiva com a vocal, la temporada 1911-12.[4]
Al marge del futbol, Gmelin va ser un gran aficionat al tennis, com a jugador i, sobretot, com a àrbitre.[5] Va ser un dels pioners de la secció de tennis de FC Barcelona i, al costat del seu amic Gamper, va ser directiu de l'Associació de Lawn-Tennis de Barcelona, antecessora de l'actual Real Federació Espanyola de Tennis, en representació del club blaugrana.[6][7]
Gmelin era popularment conegut com a gran Otto per la seva corpulència física, encara que gran part de la seva vida va estar marcada per problemes de salut. Víctima d'una llarga malaltia, en els seus últims mesos de vida va tornar a Alemanya, on va morir el 1925.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Publicació al diari ABC del 16 d'agost de 1920, pàgina 25
- ↑ Llamamiento del Barça para encontrar la partitura de su inédito primer himno Mundo Deportivo, 16-07-2014.
- ↑ «L'origen de l'escut actual a la pàgina web del club». Arxivat de l'original el 2014-08-10. [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ Notícia al diari El Mundo Deportivo del dia 10 de juliol de 1913
- ↑ Notícia al diari La Vanguardia del dia 14 de novembre de 1925
- ↑ «Lawn-Tennis» p. 5, 27-02-1913.
- ↑ Notícia al diari La Vanguardia del dia 11 de desembre de 1912[Enllaç no actiu]
- ↑ Esquela publicada al diari La Vanguardia el 4 de novembre del 1925
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia de l'esport català. II. Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2.
- Folch, Guifré; González, Demetrio; Francesc Gordo-Guarinos, Francesc. El quaranta-vuit presidents del FC Barcelona. Barcelona: Toisón, 2006.
- Iturriaga, Ángel. Diccionario de técnicos y directivos del FC Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2011. ISBN 9788493916114.
Enllaços externs
[modifica]- Perfil a la web oficial del FC Barcelona Arxivat 2014-08-10 a Wayback Machine.
| Precedit per: Joan Gamper |
President del FC Barcelona 1909 - 1910 |
Succeït per: Joan Gamper |
|
