Otó Visconti
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||||||||||||||
| Nom original | (it) Ottone Visconti  | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||
| Naixement | 1207 Invorio (Itàlia) | ||||||||||||||
| Mort | 8 agost 1295 (87/88 anys) Chiaravalle Abbey (Itàlia) (en)  | ||||||||||||||
| Sepultura | catedral de Milà | ||||||||||||||
| Arquebisbe de Milà | |||||||||||||||
| 1262 – 1295 | |||||||||||||||
← Leon da Perego Ruffino da Frisseto → | |||||||||||||||
| Senyor de Milà | |||||||||||||||
| 1277 – 1294 | |||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||
| Residència | Milà | ||||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||||||||||||||
| Ocupador | Ottaviano degli Ubaldini (1247 (Gregorià)–) Leone da Perego (en) | ||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||
| Conflicte | Battle of Desio (en) | ||||||||||||||
| Consagració | Urbà IV | ||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||
| Família | Visconti | ||||||||||||||
| Pares | Uberto Visconti i Bertha (Pirovano) Visconti | ||||||||||||||
 | |||||||||||||||
 | |||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||
Otó Visconti (1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
Orígens familiars
[modifica]Va néixer el 1207 sent fill d'Uberto Visconti, senyor de Massino, Albizzate i Besnate, i de Berta Pirovano.
Càrrecs eclesiàstics
[modifica]Inicià la seva activitat com a legat pontifici del cardenal Ottaviano Ubaldini i el 1260 fou nomenat podestà (titular) de la ciutat de Novara.
El 22 de juliol de 1262 fou nomenat Arquebisbe de Milà pel papa Urbà IV en contra de Martí Torriani i Manfred de Sicília. Otó s'enfrentà contra el poder de la família Torriani, especialment contra el senyor de Milà Napoleó Torriani el qual va arribar a l'extrem de prohibir a l'arquebisbe l'entrada a la ciutat. Davant aquest greuge Otó va organitzar un exèrcit en el qual va posar al comandament al seu nebot Teobald Visconti. Aquest exèrcit va ser derrotat en la batalla de Guazzera el 1276[1] i el mateix Teobald va ser fet presoner i fou decapitat. No obstant això, al següent any Otó va aconseguir la victòria definitiva a la batalla de Desio.[2]
Senyor de Milà
[modifica]Aquesta victòria va convertir a l'arquebisbe en Senyor de Milà. Govern que va mantenir la seva família fins al 1447, data en la qual va ser proclamada la República Ambrosiana.
Com a Senyor de la ciutat la va embellir i fer repuntar la seva economia, i hagué de sofrí l'atac de Guillem VII de Montferrat que prengué el poder de la ciutat entre 1278 i 1282. Ja ancià, li va lliurar el govern al seu renebot Mateu I Visconti i es va retirar al monestir de San Donato Milanese, on va morir l'agost de 1295. Les seves restes mortals foren enterrades posteriorment a la Catedral de Milà.
Referències
[modifica]- ↑ Peruffo, Alberto. La battaglia di Desio 1277 (en italià), 13 de març del 2019 [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Merlo, Grado Giovanni. «Ottone Visconti e la curia arcivescovile di Milano». A: Maria Franca Baroni. Gli Atti dell'Arcivescovo e della Curia Arcivescovile di Milano nel sec. XIII. Ottone Visconti (1262-1295). Milano: Università degli Studi di Milano, 2000, p. IX.
| Precedit per: Leon da Perego |
Arquebisbe de Milà 1262-1295 |
Succeït per: Ruffino da Frisseto |
| Precedit per: Napoleó Torriani |
Senyor de Milà 1277-1278 |
Succeït per: Guillem VII de Montferrat |
| Precedit per: Guillem VII de Montferrat |
Senyor de Milà 1282-1294 |
Succeït per: Mateu I Visconti |
