Obeix

Obeix

Oveix, des de llevant
Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 24′ N, 0° 54′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Jussà
Municipi	la Torre de Cabdella
Població humana
Població	31 (2023)
Geografia
Altitud	1.227 m
Codi INE	25227001300
Codi IDESCAT	2522710013600

Obeix (amb anterioritat escrit Oveix) és un poble de la Vall Fosca situat a la zona central del terme de la Torre de Cabdella, tot i que fins a la darrera modificació dels límits municipals de la Vall n’ocupava la part sud-oest. És un dels tres nucli del Solà, juntament amb Astell i Aguiró.

S'hi accedeix per una pista rural asfaltada, que surt del quilòmetre 12,5 de la carretera L-503, 1,5 km al nord de Molinos. Aquesta pista, plena de revolts, puja al poble d'Astell, en poc més de 2,5 quilòmetres, i continua cap a Obeix i Aguiró. Al cap d'1,6 km, des d'Astell hi ha el trencall cap a Obeix (a l'esquerra) i Aguiró (a la dreta). Des del trencall fins a Oveix hi ha menys de 500 metres.

Dins del poble hi ha l'església parroquial romànica de Santa Maria. Prop del poble, a més, també hi ha l'ermita romànica de Sant Cristau.

Etimologia

Documentat des del 834, a causa del monestir benedictí que hi hagué (domum Sti. Vicentii de Ovece, Joan Coromines (op. cit.) no dubta a atribuir a aquest topònim un origen basc: d’obe i etxe, seria la casa dels pastors, tot i que també hi podria haver incidit l'arrel oi, amb el significat de ‘rústic’.

Portal de ponent	Església de Santa Maria

Portals del clos del poble
Portal de llevant	Portal interior del poble	Portal interior del poble

Història

L'origen del poble d'Obeix es troba lligat al castell d'aquest mateix nom, que encara constava el 1381 amb quatre focs. Se'n desconeix l'emplacement. El lloc pertanyia a la baronia de Bellera, des d'època medieval fins a l'extinció de les senyories, al segle xix.

Al cens de Floridablanca, del 1787, Obeix presenta 90 habitants, dels quals 44 són homes i 46, dones. Aquest cens és molt precís: de solters, 25 homes i 27 dones; de casats, 15 de cada sexe, igual que de vidus: 4 i 4. Un dels 90 és capellà; 26, pagesos; 5, jornalers, i 3, criats. Els altres (dones i canalla) en sumen 55.

Entre 1812 i el febrer del 1847 gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament; i fou suprimit, en agregar-lo a la Torre de Cabdella, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845, del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.

Obeix apareix en el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz (1845) de la manera següent: “situat en una vall envoltada pel nord, sud i oest per un turó denominat Obach o de Obeix, està només exposat als vents de l'est. El clima és fred, propens a reumes. El formen 5 cases pobres, una font a l'entrada del poble i l'església parroquial. Hi ha en el terme l'ermita de Sant Cristau, una pedrera de guix i una mina sense explotar. El terreny és de secà i de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, sègol, blat de moro, llegums, i s'hi criaven ovelles, vaques i mules. La caça era de perdius i conills. Formaven el poble 5 veïns (caps de família) i 59 ànimes (habitants).”.

Vers el 1910, Obeix tenia 25 edificis, amb 62 habitants, segons Ceferí Rocafort (op. cit.).

El 1970 tenia 33 habitants, que havien quedat en 23 el 1981, i tornaven a ser-ne 30 el 2005. Deu anys més tard, la xifra havia minvat fins als 29.

Festes i tradicions

Obeix és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua, a mitjan segles XIX. Deia, en el tros d'Obeix:

«	Puja cap a Santa Coloma i no en troba sinó dos, Castellvill i Castellnou Bellanos i Vilancòs. I passa a Oveix i Aguiró la digo, digo, digo, i passa a Oveix i Aguiró i es menja la carn de moltó.	»
— Payrot, Cobles

Jaume Arnella també dedica un esment a Obeix en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació. Després del fragment dedicat a la Plana de Mont-ros, diu:

«	Astell, Oveix i Aguiró, els tres pobles del Solà, i els tres pobles de la Coma: Paüls, Mont-ros, Pobellà.	»
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca

I el Romanço... continua a la Torre de Cabdella.

Vegeu també

• Topònims d'origen basc a Catalunya

Bibliografia

• BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Oveix". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1.
• BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell d'Oveix". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
• CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
• COROMINES, Joan. "Oveix", a Onomasticon Cataloniae, VI, O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0.
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900.

Enllaços externs

• Institut Cartogràfic de Catalunya