Ovella de cua grossa

Ovella de cua grossa

Ovelles de cua grossa en un mercat de Kaixgar (Xinjiang).

Les ovelles de cua grossa són un tipus d'ovella domèstica que es caracteritzen per les seves grans cues i parts posteriors. Aquestes ovelles són originàries de les zones d'Uruk i Ur, on s'han trobat els registres més antics sobre aquestes ovelles (3000 i 2400 aC respectivament), en atuells ceràmics i de pedra i mosaics. Una altra referència de l'antiguitat és la Biblia, on es descriu un sacrifici d'una ovella de cua grossa.

Les ovelles de cua grossa, malgrat tenir un origen a la zona de l'actual Iraq, es poden trobar de manera freqüent per tot l'Orient Mitjà, el Pakistan, l'Afganistan, l'Iran, el nord de l'Índia, l'oest de la Xina, l'Àsia central i algunes zones del nord d'Àfrica, així com Somàlia. Existeixen dues sub-varietats, les de cua llarga i les de cua ampla. La majoria de races d'ovella presenten cues amples, en les quals el greix s'acumula en dipòsits folgats en les parts posteriors de les ovelles, a ambdós costats de la cua i a les primeres 3 a 5 vèrtebres de la cua. En les races de cua llarga, el greix s'acumula a la mateixa cua, que pot créixer tant fins a ser arrossegada per terra i fins i tot dificultar la còpula. Les ovelles de cua grossa representen aproximadament el 25% de tota la població mundial d'ovelles.

Les ovelles de cua grossa són fortes i adaptables, capaces de suportar la dura vida del desert. Quan el menjar és abundant i els paràsits ho permeten, les ovelles de cua grossa poden presentar grans mides i creixements ràpids. El cos d'aquests animals és d'una bona qualitat per a l'alimentació, ja que la major part del greix es concentra a l'àrea de la cua. El pes total del greix pot arribar als 4,5 kg sobre un total de 27 de pes de l'animal.

Usos

Un pastor amb una ovella de cua grossa a l'Afganistan.

Antigament, les ovelles només es criaven per la gran qualitat del greix que s'emmagatzemava a l'àrea de la cua i que s'usava àmpliament en la cuina àrab (on rep el nom d'elyah -ألية-) i persa. El greix de la cua encara s'usa actualment en la cuina moderna, sobretot en alguns països de l'Àsia central, malgrat que hi ha hagut una disminució important en el seu ús a conseqüència de l'augment de la popularitat d'altres greixos i olis. Algunes sub-varietats d'ovella de cua grossa no s'utilitzen pel greix sinó per la preuada pell, com és el cas de les ovelles karakul, o les awassi, molt comunes a l'Orient Mitjà i emprades per a la producció de llet.

La llana de les ovelles de cua grossa generalment és gruixuda i amb freqüència presenta fibres de diferents coloracions; aquesta no presenta un valor gaire elevat al mercat. Actualment s'empra per a la confecció de catifes, mantes i altres tipus de confeccions. La llana s'extreu de les ovelles esquilant-les d'un a dos cops per any amb esquiladores manuals; hi ha una certa reticència a usar eines elèctriques per la possible pèrdua de qualitat de la llana i la dificultat d'obtenir recanvis quan aquestes es desgasten o es fan malbé. El greix de les cues (també anomenat kurdyuk) s'usa per a aliments, dolços o sabons.