Òxid d'etilè
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 44,026 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | desinfectant, cancerigen, metabòlit primari, tòxic per al desenvolupament, tòxic per a la reproducció masculina, tòxic per a la reproducció femenina i carcinogen ocupacional |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₄O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 0,82 g/cm³ (a 50 °F, líquid) |
| Índex de refracció | 1,35965 (a 7 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 1,89 D |
| Punt de fusió | −113 °C −111,7 °C |
| Punt d'ebullició | 11 °C (a 760 Torr) 10,6 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,89 D |
| Entalpia estàndard de formació | −51,04 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 1,46 atm (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 3 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 100 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,18 mg/m³ (10 h, cap valor) 1,8 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 9 mg/m³ (cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | −20 °F |
| IDLH | 1.440 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| gas inflamable | |
L'òxid d'etilè o oxirà és un compost orgànic amb fórmula química C
2H
4O. És un èter cíclic (és a dir, consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell) i un gas incolor inflamable a temperatura ambient, fa olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic
Tot i ser una matèria primera vital amb moltes aplicacions, també és una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.[1] Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques com a líquid refrigerant.[2]
El primer a informar de l'òxid d'etilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz, que l'any 1859 el va preparar tractant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:[3]
- Cl–CH₂CH₂–OH + KOH → (CH₂CH₂)O + KCl + H₂O.[4]
Referències
[modifica]- ↑ McKetta, John J. and Cunningham, William A.. Encyclopedia of Chemical Processing and Design. 20. CRC Press, 1984, p. 309. ISBN 0-8247-2470-4.
- ↑ Rebsdat, Siegfried and Mayer, Dieter (2005) "Ethylene Oxide" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry Wiley-VCH, Weinheim, doi:10.1002/14356007.a10_117
- ↑ Wurtz, A. «Sur l'oxyde d'éthylène». Comptes rendus, 48, 1859, pàg. 101–105.
- ↑ «Part I. Structure and properties of ethylene oxide. Features of the reactivity of ethylene oxide and the structure of its molecules». A: Zimakov, P.V. and Dyment, O. H.. Ethylene oxide. Khimiya, 1967, p. 15–17.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]