Parallel ATA

IDE: Integrated Drive Electronics PATA: Parallel Advanced Technology Attachment
Connector ATA femella en un cable a l'esquerra, dos connectors ATA en placa mare a la dreta
Tipus	massiu intern
Història de producció
Dissenyador	Western Digital
Data de disseny	1986
Especificacions
Connectable en calent	no
Extern	no
	Ample	16 bits
	Amplada de banda	16 MB/s originalment Després 33, 66, 100, 133 i 166 MB/s
	Nombre màxim de dispositius	2 (mestre/esclau)
	Protocol	Paral·lel
Cable	Cable de cinta pla de 40 fils, posteriorment incrementat a 80 per evitar cross-talk.
Pins	40
Patillatge
Pin 1		Reset
Pin 2		Ground
Pin 3		Data 7
Pin 4		Data 8
Pin 5		Data 6
Pin 6		Data 9
Pin 7		Data 5
Pin 8		Data 10
Pin 9		Data 4
Pin 10		Data 11
Pin 11		Data 3
Pin 12		Data 12
Pin 13		Data 2
Pin 14		Data 13
Pin 15		Data 1
Pin 16		Data 14
Pin 17		Data 0
Pin 18		Data 15
Pin 19		Ground
Pin 20		Key
Pin 21		DMARQ
Pin 22		Ground
Pin 23		I/O write
Pin 24		Ground
Pin 25		I/O read
Pin 26		Ground
Pin 27		IOC HRDY
Pin 28		Cable select
Pin 29		DDACK
Pin 30		Ground
Pin 31		IRQ
Pin 32		No connect
Pin 33		addr 1
Pin 34		GPIO_DMA66_Detect
Pin 35		addr 0
Pin 36		addr 2
Pin 37		Xip select 1P
Pin 38		Xip select 3P
Pin 39		Activity
Pin 40		Ground
Pin 41		+ 5V (logic)
Pin 42		+ 5V (motor)
Pin 43		Ground
Pin 44		TYPE (0-ATA)

Cable IDE clàssic de 40 connectors.

El Parallel ATA (PATA), també conegut com a Integrated Drive Electronics (IDE) o ATA estàndard, és una interfície estàndard per connectar dispositius d'emmagatzematge, com discos durs i unitats òptiques, als ordinadors. Va ser àmpliament utilitzat en els ordinadors personals durant dècades abans de ser reemplaçat progressivament per interfícies més modernes com el Serial ATA (SATA). Tot i estar en desús actualment, el PATA va jugar un paper crucial en l’evolució de l’emmagatzematge informàtic gràcies a la seva fiabilitat i compatibilitat.

Versions

Com en el seu antecessor (el sistema IDE) l'electrònica del controlador del dispositiu es troba integrada dins la placa electrònica del dispositiu, al contrari de les versions anteriors que estava en placa a part.

Les diverses versions de sistemes ATA són:

• Parallel ATA (s'està utilitzant la sigla PATA)
  • ATA-1.
  • ATA-2, suporta transferències ràpides en bloc i multiword DMA.
  • ATA-3, és l'ATA-2 revisat i millorat. Tots els anteriors suporten velocitats de 16 MB/s.
  • ATA-4, conegut com a Ultra-DMA o ATA-33, que suporta transferències en 33 MB/s.
  • ATA-5 o Ultra ATA/66, originalment proposada per Quantum per transferències en 66 MB/s.
  • ATA-6 o Ultra ATA/100, suport per a velocitats de 100 MB/s.
  • ATA-7 o Ultra ATA/133, suport per a velocitats de 133 MB/s.
  • ATA-8 o Ultra ATA/166, suport per a velocitats de 166 MB/s.
• Serial ATA, remodelació d'ATA amb nous connectors (alimentació i dades), cables, tensió d'alimentació i coneguda comunament com a SATA, suporta velocitats de 150 i 300 MB/s.
• Ata over ethernet implementació en Ethernet de comandes ATA per muntar una xarxa SAN. Es presenta com a alternativa a iSCSI

Història

En un primer moment, els controladors IDE anaven com targetes d'ampliació, majoritàriament ISA, i només s'integraven a la placa mare d'equips de marca com IBM, Dell o Commodore. La seva versió més estesa eren les targetes multi I/O, que agrupaven les controladores modernes i de disquet, així com els ports RS-232 i el port paral·lel, i només models de gamma alta incorporaven sòcols i connectors SIMM per escorcollar el disc. La integració de dispositius va comportar que un sol xip fos capaç de desenvolupar tot el treball.

Amb l'aparició del bus PCI, les controladores IDE gairebé sempre estan incloses en la placa base, inicialment com un xip, per passar a formar part del chipset. Sol presentar-se com dos connectors per a dos dispositius cadascun. Dels dos discs durs, un ha d'estar com esclau i l'altre com mestre perquè el controlador sàpiga a/de quina dispositiu enviar/rebre les dades. La configuració es realitza mitjançant jumpers. Habitualment, un disc dur pot estar configurat d'una d'aquestes tres formes:

• Com Mestre ('Master'). Si és l'únic dispositiu en el cable, ha de tenir aquesta configuració, encara que de vegades també funciona si està com esclau. Si hi ha altre dispositiu, l'altre ha d'estar com esclau.
• Com Esclau ('Slave'). Hi ha d'haver un altre dispositiu que sigui mestre.
• Selecció per cable (Cable select). El dispositiu serà mestre o esclau en funció de la seva posició en el cable. Si hi ha un altre dispositiu, també ha d'estar configurat com Cable select. Si el dispositiu és l'únic en el cable, ha d'estar situat en la posició de mestre. Per distingir el connector en el qual es connectarà el primer bus IDE (IDE 1) s'utilitzen colors diferents.

Aquest disseny (dos dispositius a un bus) té l'inconvenient que mentre s'accedeix a un dispositiu l'altre dispositiu del mateix connector IDE no es pot utilitzar. En alguns chipset (Intel FX triton) no es podria fer servir tan sols l'altre IDE al mateix temps.

Aquest inconvenient està resolt en S-ATA i en SCSI, que poden utilitzar dos dispositius per canal.

Els discs IDE estan molt més estesos que els SCSI a causa del seu preu molt més baix. El rendiment de IDE és menor que SCSI però s'estan reduint les diferències. El UDMA fa la funció del Bus Mastering a SCSI amb el que es redueix la càrrega de la CPU i augmenta la velocitat i el Serial ATA permet que cada disc dur treballi sense interferir als altres.

De tota manera encara SCSI és superior es comença a considerar l'alternativa S-ATA per a sistemes informàtics de gamma alta, ja que el seu rendiment no és molt menor i la seva diferència de preu si resulta més avantatjosa.

Vegeu també

• Bus
• Maquinari
• Placa base
• Port paral·lel
• Serial ATA (SATA)

Enllaços externs

• ATA IDE, funcions dels pins (anglès)