Vés al contingut

Partit Comunista del País Valencià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PCE-PCPV)
Infotaula d'organitzacióPartit Comunista del País Valencià
Dades
Nom curtPCPV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit comunista
partit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologiamarxisme revolucionari, leninisme i republicà
Història
Creació1976
Fusionat aEsquerra Unida del País Valencià
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalJavier Parra
Òrgan de premsaRepública
JoventutsJoventut Comunista del País Valencià
Afiliació nacionalPartido Comunista de España
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpartitcomunista.es Modifica el valor a Wikidata

El Partit Comunista del País Valencià (en sigles, PCPV) és un partit polític valencià d'ideologia marxista, leninista i republicana, que actua com la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Actualment està integrat dins Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i en 2013 tenia 743 militants.[1]

Història

[modifica]

Partit Comunista del País Valencià és el nom que van prendre els comunistes valencians integrats en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el 1976 al realitzar la seua primera Conferència a l'inici de la transició del franquisme a la democràcia.[2] El seu primer secretari general va ser Antonio Palomares Vinuesa.[2] Posteriorment, i després d'adoptar el PCE una estructura federal, el PCPV esdevé la federació del Partit Comunista d'Espanya al País Valencià.

A les primeres eleccions generals espanyoles, el Partit Comunista d'Espanya va obtenir 170.606 vots, cosa que va suposar el 9,15% del vot i dos diputats.[3] A més, els resultats li van permetre tindre representació al naixent Consell del País Valencià, òrgan preautonòmic que va precedir la Generalitat Valenciana.

Durant la transició, el PCPV participa en el Consell del País Valencià en col·laboració amb el govern del PSPV-PSOE, si bé en algunes demandes concretes s'alinearia amb l'UCD.[4] A les eleccions generals espanyoles de 1979, el PCPV va millorar els seus resultats amb 224.520 vots (12,02%) i 3 diputats.[5] A les eleccions municipals va obtindre uns resultats lleugerament superiors (249.412 vots i 14,47%) que li van permetre 507 regidors.[6] En tots tres casos van ser tercera força per darrere del PSPV-PSOE i l'UCD.

A principis dels vuitanta una crisi interna va suposar un enfrontament entre el sector renovador, amb els partidaris del secretari general Ernest García i García, de tendència valencianista i eurocomunista per una banda, i dels ortodoxos per l'altra, que comptaven amb el suport de Santiago Carrillo. L'enfrontament acabà amb l'expulsió d'Ernest García en setembre de 1980, qui fou substituït per José Galán.[7][8] Alguns dels militants dels sectors crítics van fundar Agrupament d'Esquerra del País Valencià (AEPV), per a confluir finalment en la Unitat del Poble Valencià (UPV).[7] Per la seua banda, el sector conegut com a pro-soviètic del PCE va fundar el Partido Comunista de los Trabajadores (PCT), organització que posteriorment va desaparèixer, passant part de la militància al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE).[9] A les eleccions generals espanyoles de 1982, el PCPV cau a quarta força amb 97.837 vots, el 4,67% del total, i perd tota representació al Congrés dels Diputats.[10] Tanmateix, a les primeres eleccions a les Corts Valencianes, el PCPV remunta el vol amb 142.570 vots (7,51%) i 6 diputats.[11] A les municipals celebrades al mateix dia, obté uns pocs vots més (159.296, 8,34%) però pateix un retrocés considerable respecte quatre anys abans, quedant-se amb 297 regidors.[12]

En 1985, Santiago Carrillo i el sector eurocomunista funden el Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista, que al País Valencià comptaria amb els dos últims secretaris generals del PCPV, José Galán Peláez[13] i Juan Villalba González.[14] Aquest sector, contrari a la creació de la coalició Esquerra Unida, va tindre un pobres resultats electorals i acabaria integrant-se en el PSOE.

El 1987 el PCPV va participar en la creació de la coalició Esquerra Unida (IU, actualment EUPV) amb altres formacions polítiques comunistes, socialistes i republicanes del País Valencià.

Pedro Zamora, proper a Gerardo Iglesias, va ser el substitut de Villalba al capdavant dels comunistes valencians.[14] A principis dels anys 1990 es va obrir un debat intern al si de la coalició per tal de fer d'Esquerra Unida del País Valencià un partit polític, arribant a proposar-se la dissolució del PCPV en ella. El partit mai no va dissoldre's, però sí les seues joventuts.[15] Pedro Zamora, partidari que Esquerra Unida s'entenguera amb el PSOE, va ser substituït com a Secretari General en 1992 per Joan Ribó, proper a les tesis d'enfrontament amb els socialistes del líder d'Esquerra Unida, Julio Anguita.[16]

En 1997 Joan Ribó seria elegit Coordinador d'Esquerra Unida del País Valencià, cedint el lloc de Secretari General (ara reanomenat Coordinador General) a Alfred Botella, qui al seu torn seria substituït per Marga Sanz en 2004.[17] Arran de la Crisi interna d'Esquerra Unida del País Valencià de 2007-2008, tant Alfred Botella com Joan Ribó abandonarien el Partit Comunista[17] i serien expulsats d'EUPV en abril de 2008.[18][19]

En 2010, Alfredo Albornós substitueix a Marga Sanz al capdavant del PCPV.[20] Tanmateix, dimitirà poc després i el partit serà dirigit per la Comissió Política des de 2012.[21]

Al darrer congrés del PCPV, celebrat en octubre de 2013, Javier Parra va ser elegit nou Secretari General. Parra s'engloba al sector de joves comunistes que pretén reforçar el perfil propi del partit dins d'Esquerra Unida.[21]

Joventuts

[modifica]

Les seues joventuts són la Joventut Comunista del País Valencià (JCPV). Han tingut diversos períodes d'inactivitat. Durant els anys 90 hi va haver un intent de dissolució del Partit Comunista dins d'Esquerra Unida que va arribar a consumar-se a nivell juvenil. Per això, a mitjan dècada de 1990 va haver un congrés de refundació de les JCPV.[15] Així mateix, l'actual JCPV porta activa des del Congrés Refundacional dels dies 2 i 3 de desembre de 2006, quan les JCPV es refunden per segona vegada.

Secretaris generals del PCPV

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ "Soy comunista, no troglodita" Arxivat 2018-10-24 a Wayback Machine., entrevista a Javier Parra a Levante-EMV del 30 d'octubre de 2013
  2. ↑ 2,0 2,1 Antonio Palomares Vinuesa, març de 2007 necrològica al web del PCPV del 25 de març de 2007 (castellà)
  3. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1977 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  4. ↑ Bertomeu, Lluís; Bellido, Ignasi. La unió del valencianisme. Joventut Valencianista, 1999, p. 140. ISBN 84-922062-1-7.  pg.25
  5. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1979 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  6. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 1979 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits políticis al País Valencià Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 19
  8. ↑ José Galán, nuevo secretario general del PCE valenciano notícia a El País del 23 de setembre de 1980 (castellà)
  9. ↑ Vera Jiménez, Fernando «LA DIÁSPORA COMUNISTA EN ESPAÑA» (en castellà). Historia actual Online, 20, tardor 2009, pàg. 43. Arxivat de l'original el 2015-09-24. ISSN: 1696-2060 [Consulta: 16 març 2014].
  10. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1982 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  11. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1983 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  12. ↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 1983 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
  13. ↑ Num. 589 del DOGV 6 de maig de 1987
  14. ↑ 14,0 14,1 Consumada la escisión entre gerardistas y carrilistas notícia al diari ABC del 26 de maig de 1985 (castellà)
  15. ↑ 15,0 15,1 Informe del VII Congrés del PCPV, 15 i 16 de juny de 1996: "L'intent de dissolució del Partit va arribar a consumar-se a nivell de la Joventut Comunista del PV. Aquest fet va obligar a organitzar un congrés de la JCPV per a la seua refundació amb tota la problemàtica legal i organitzativa que això va suposar. Malgrat aquesta situació, la JCPV ha anat desenvolupant un treball de reorganització en estreta connexió amb el Partit Comunista i es troba en aquests moments en una fase de creixement important tant a nivell de militants com de nombre de col·lectius. Ja s'ha assenyalat en l'apartat d'organització el creixement important de la JCPV en aquest període malgrat tots els problemes trobats."
  16. ↑ Notícia a Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. El Periódico del 13 d'abril de 1992 (castellà)
  17. ↑ 17,0 17,1 Otro ex secretario deja el PCPV después de 37 años y dice que el partido está en el siglo XIX notícia a Levante-EMV de l'11 d'octubre de 2007 (castellà)
  18. ↑ EUPV expulsa Joan Ribó[Enllaç no actiu] notícia al web de Valencians pel canvi del 29 d'abril de 2008
  19. ↑ EUPV expulsa al seu ex coordinador Joan Ribó i a l'ex líder del PCPV Alfred Botella per donar suport a Iniciativa notícia publicada a Levante-EMV del 29 d'abril de 2008
  20. ↑ Albornos, nou secretari del PCPV notícia a El Punt Avui del 25 de gener de 2010
  21. ↑ 21,0 21,1 La dirección de EU sufre un batacazo al perder el congreso del PCPV notícia a Levante-EMV del 29 d'octubre de 2013 (castellà)
  22. ↑ «Pla ficha a Brusca, Lapiedra y Ernest Garcia para el programa de agricultura y medio ambiente» (en castellà). Levante-EMV, 08-02-2007. [Consulta: 13 juliol 2013].
  23. ↑ Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2006), Jose Piqueras, Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine. ISBN 978-84-95484-80-2, p. 572. (castellà)
  24. ↑ Diccionari biogràfic de polítics valencians (1810-2006), Jose Piqueras, Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine. ISBN 978-84-95484-80-2, p. 583. (castellà)
  25. ↑ Javier Parra elegido nuevo Secretario General del PCPV-PCE Arxivat 2015-10-10 a Wayback Machine. notícia a Paterna Roja del 27 d'octubre de 2013 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Comunista_del_País_Valencià&oldid=34026318»