Països Baixos austríacs
| |||||
|
| |||||
| |||||
 Els Països Baixos austríacs (en taronja) i el Principat de Lieja enclavat | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | No especificada | ||||
| Altres idiomes | Neerlandès, alemany, frisó | ||||
| Moneda | Florí (Gulden) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície |
| ||||
| Període històric | |||||
| Després del Tractat d'Utrecht passen de domini espanyol a austríac. | 1714 | ||||
| S'inicia la Revolució brabançona contra la tasca centralitzadora. | 5 de gener, 1788 | ||||
| Es proclama els Estats Units de Bèlgica | 11 de gener, 1790 | ||||
| Després de la derrota a la Batalla de Fleurus, els austríacs es retiren del territori. | 26 de juny, 1794 | ||||
| França s'annexiona els Països Baixos i el Bisbat de Lieja. | 1795 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
| Sobirà dels Països Baixos | |||||
| • 1711-1714: | Maximilià II de Baviera | ||||
| • 1711-1740: | Carlos VI | ||||
| • 1740-1780: | Maria Teresa I | ||||
| • 1780-1790: | Josep II | ||||
| • 1790-1795: | Leopold II | ||||
.svg)
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs,[1] tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.[2]
El govern mantindrà l'administració central organitzada a Brussel·les pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la Il·lustració[3] l'administració se centralitza i uns grans projectes d'industrialització principalment al comtat d'Hainaut. Com que els neerlandesos bloquejaven el port d'Anvers i que els francesos havien annexionat el port de Duinkerke, van desenvolupar el port de Nieuwpoort i el canal Bruges-Oostende per a obtenir accés al mar.
Al mateix moment, els prínceps-bisbe del principat de Lieja continuaven la política industrial, ja començat el segle anterior i van modernitzar el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metal·lúrgics liegesos a Charleroi.[4] Sovint el principat està dibuixat a les mapes com a part d'Àustria (i la futura Bèlgica), malgrat que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de la industrialització, els Austríacs també van desenvolupar l'educació (Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències) a Brussel·les. Aquesta modernització imposada des del centre de l'imperi a Viena que implicava un afebliment de la influència de l'església catòlica no agrada gaire al clericat ni als nobles conservadors.
El 1790, les tropes austríaques sofreixen una desfeta militar a Turnhout durant la revolució brabançona.[5] Segueix un episodi d'uns mesos dels Estats Units bèlgics independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els liberals inspirats per la iIl·lustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos el 1792, que incorporen el territori després de la batalla de Jemappes.[6] Al 18 de març de 1793 l'exèrcit austríac va tornar a conquerir el territori després de la batalla de Neerwinden. Al 26 de juny de 1794 la victòria francesa a la Batalla de Fleurus va tornar el territori a França. El 1795, els francesos van batejar el departament de Jemappes com a recordatori de la victòria. Després del Tractat de Campo Formio de 1797, els austríacs cedeixen el territori als francesos.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos, Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738
- ↑ «Països Baixos austríacs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik, catàleg de l'exposició del 27 julios al 20 agost 1983,, Brussel·les, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines
- ↑ René Leboutte, Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels, Volum 11 de Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519
- ↑ Kossmann, E. H.. The Low Countries, 1780–1940 (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1978, p. 62. ISBN 978-0-19-822108-1.
- ↑ Fremont-Barnes, Gregory. The Encyclopedia of the French Revolutionary and Napoleonic Wars: A Political, Social, and Military History (en anglès). vol.1. Gregory Fremont-Barnes, 2006, p. 681. ISBN Gregory Fremont-Barnes.
- ↑ W. Scheelen, De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie (neerlandès), Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, Hasselt, Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: El principat de Lieja, el comtat de Loon i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)
