Paüls de Flamisell
Aquest article tracta sobre el poble del Pallars Jussà. Vegeu-ne altres significats a «Paüls (desambiguació)». |
Tipus | entitat singular de població | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Pallars Jussà | |||
Municipi | la Torre de Cabdella | |||
Població humana | ||||
Població | 33 (2023) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Altitud | 1.128 m | |||
Codi INE | 25227001400 | |||
Codi IDESCAT | 2522710014100 | |||
Paüls de Flamisell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; està situat a la Coma de Mont-ros, davant i a 750 metres al sud-est de Mont-ros. És un dels tres pobles de la Coma, juntament amb Mont-ros i Pobellà. Com aquests altres pobles, pertanyia a l'antic terme de Mont-ros.
El poble està situat en un coster a l'extrem meridional de la Coma de Mont-ros. Conserva característiques de poble clos, amb restes d'una torre de la murada que el tancava.
L'església de Paüls de Flamisell és dedicada a sant Iscle i santa Victòria. Ha estat sempre annexa de Santa Maria de Mont-ros, des que se'n troba un esment, a principis del segle xvi. El lloc de Paduls està documentat des del 1064.
A prop i al nord-oest del poble hi ha l'ermita romànica de Santa Llúcia de Paüls de Flamisell.
Etimologia
[modifica]Com tots els topònims compostos, cal explicar per separat els dos components. La forma Paüls és una de les derivades en català del llatí paludes, a través de la metàtesi en padules i de la posterior caiguda de la d intervocàlica. Així, voldria dir, senzillament, aiguamolls.
De Flamisell és a causa de la proximitat del riu Flamisell, i de la necessitat de diferenciar aquest poble de Paüls d'altres de la mateixa regió.
Història
[modifica]Edat mitjana
[modifica]El lloc de Paüls de Flamisell és esmentat ja el 1064 i el 1198: in villa quod dicitur Pobelar et in terminum castelli de Montros.
La senyoria del lloc fou des de la fi del segle xv dels marquesos de Pallars i ducs de Cardona, a través de la castlania de Montcortès de Pallars i de Peramea. El 1488, però, Joan Ramon Folc de Cardona donà la castlania de Mont-ros, juntament amb els llocs i termes de Paüls de Flamisell i de Pobellà a Agustí de Planissolet. D'aquest darrer, la castlania passà als Senaller i als Plandolit, amb el cognom d'Areny-Plandolit. El 1640 consta com a senyor de Paüls el tortosí Lluís de Montsuar i Sebil de Canyissar, secretari del Consell d'Aragó en aquells temps.
Edat moderna
[modifica]El 1553 Pahus enregistrava 9 focs civils i cap d'eclesiàstic[1] (uns 210 habitants).
El 1718 consten a Paüls de Flamisell 18 habitants. Al cens de Floridablanca, del 1787, Paüls de Flamisell presenta 18 habitants, dels quals 11 són homes i 7, dones. Aquest cens és molt precís: de solters, 4 homes i 3 dones; de casats, 4 de cada sexe, i de vidus, una forta desigualtat: 3 i 18. Cinc són pagesos i dos, jornalers. Els altres (dones i canalla) sumen 11. El 1831, dins del senyoriu del Marquès de Pallars, hi consten 113 habitants.
Edat contemporània
[modifica]Entre 1812 i el febrer del 1847 Pauls gaudí d'ajuntament propi. Es formà a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis i el seu desplegament, i fou suprimit, agregant-lo a Mont-ros, a causa del límit fixat en la llei municipal del 1845 del mínim de 30 veïns (caps de família) indispensables per a mantenir l'ajuntament propi.
Pascual Madoz inclou Pauls en el seu Diccionario geográfico... del 1845. Segons l'article que en parla, el poble és a la falda de la muntanya de Pobellà, amb clima fred, combatut pels vents del sud, propens a cadarns. 8 cases formen el poble, una font que abasteix el poble, i l'església, annexa de la parròquia de Mont-ros. El terreny és de qualitat mitjana, i hi ha pastures artificials per al bestiar, així com la muntanya de Sant Guiu amb prats naturals. S'hi produïa blat, llegums, patates, herba, pomes, poca fruita i una mica d'hortalisses. S'hi criaven vaques i ovelles, i hi havia cacera abundant de perdius i llebres. Formaven el poble 7 veïns (caps de família) i 61 ànimes (habitants).
Segons Ceferí Rocafort,[2] Paüls de Flamisell tenia, vers el 1915, 34 edificis, amb 88 habitants.
El 1970 els habitants s'havien reduït a 41, el 1981 a 8, i el 1994, a 9. És evident la recuperació dels darrers anys, atès que el 2005 torna a haver-hi censades 34 persones, en un senyal de recuperació recent de la població.
Festes i tradicions
[modifica]Jaume Arnella, també dedica un esment a Paüls de Flamisell en el seu Romanço de la Vall Fosca, romanç tradicional de nova creació. Després del fragment dedicat a la Plana de Mont-ros diu:
« |
Astell, Oveix i Guiró, |
» |
— Jaume Arnella, Romanço de la Vall Fosca |
I el Romanço... continua a la Torre de Cabdella.
Cultura
[modifica]La font de Paüls és un lloc destacar, ja que és on anaven a ballar i cantar per Santa Llúcia.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Oveix". Dins Pallars Jussà, III. Lleida: Pagès Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1
- CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Sant Iscle i Santa Victòria de Paüls". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "La Torre de Cabdella. Mont-ros", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- COROMINES, Joan. "Paül i Paüls amb variants i derivats", a Onomasticon Cataloniae, VI, O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5
- ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, 1918.