Pa de cucut de bosc
Oxalis acetosella  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Oxalidales |
| Família | Oxalidaceae |
| Gènere | Oxalis |
| Espècie | Oxalis acetosella L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | vinagre |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El pa de cucut de bosc[2] o Oxalis acetosella és una espècie del gènere Oxalis, oriünda d'Europa i part d'Àsia. O. acetosella va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 433. 1753.[1] El seu nom genèric, oxalis, deriva de la paraula grega oxys, "afilat, acre", referint-se al sabor agre de les fulles i la tija.[3] L'epítet llatí acetosella al·ludeix al sabor àcid de les parts verdes.[4]
Noms populars
[modifica]agriguella fina, agrella borda, agrelles de riu.
Morfologia
[modifica].jpg)
Planta perenne, humil, proveïda d'una tija rastrera, prima, que pot arrelar als nusos, amb restes de la base dels pecíols a manera d'engrossiments. Les fulles, amb pecíols de fins a 15 cm d'altura, són palmejades, trifoliades, amb folíols de 10-27 x 15– 30 mm, obcordades i emarginades. Les flors són solitàries, campanulades, amb peduncles de 5 a 10 cm. El calze està format per 5 sèpals oblongo-lanceolats, membranosos, alguna cosa soldats a la base, que aconsegueixen 5 mm de longitud. La corol·la consta de 5 pètals, lliures de 8 a 15 mm, blancs amb nervis liles, porpres o violacis. L'androceu està format per 10 estams amb anteres grogues; el gineceu està format per un sol ovari coronat per 5 estils. El fruit és una càpsula ovoide, angulosa, de fins a 10 mm. En madurar s'obre per unes sutures longitudinals i expulsa les petites llavors a manera de projectils al mínim frec.[5]
Ecologia
[modifica]Creix entre la fullaraca o la molsa en boscos frescos i ombrívols, com ara rouredes humides i fagedes, és menys comuna en pinedes. En climes humits està present des del nivell del mar; a les zones més seques de la seva àrea de distribució està restringida a l'estatge montà; aconsegueix fins al pis subalpí. Necessita sòls pobres en nutrients i àcids, amb un pH de 3,5 a 5,5.[5] Floreix de març a juny.
Toxicitat i usos
[modifica]Com les altres espècies del gènere Oxalis, les parts aèries d'O. acetosella contenen oxalats, la ingestió dels quals en gran quantitat pot suposar un risc per a la salut.[6]
Històricament s'usava per extreure l'oxalat de calci, mitjançant l'ebullició. També s'ha utilitzat O. acetosella, fresca, com un remei contra l'acidesa de l'estómac i les indisposicions del fetge i de la digestió.
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Oxalis acetosella». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 13 gener 2010].
- ↑ «pa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets». www.winternet.com.
- ↑ Aleluya (Oxalis acetosella) Arxivat 2012-10-07 a Wayback Machine. (Vive la Naturaleza)
- ↑ 5,0 5,1 «Oxalis acetosella». asturnatura.com.
- ↑ European Food Safety Authority (EFSA) «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». . DOI: 10.2903/j.efsa.2012.2663.
Bibliografia
[modifica]- Neltje Blanchan. Wild Flowers Worth Knowing. Project Gutenberg Literary Archive Foundation, 2005.
