Vés al contingut

Pabellondepicaïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pabellóndepicaïta)
Infotaula de mineralPabellondepicaïta
Fórmula químicaCu²⁺₂(N₃C₂H₂)₂(NH₃)₂(NO₃)Cl·2H₂O
EpònimPabellón de Pica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPabellón de Pica, Chanabaya, Província d'Iquique, Regió de Tarapacá, Xile
Classificació
Categoriaminerals orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.CA. Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 7,212(1) Å; b = 9,098(1) Å; c = 11,128(3) Å
Grup espacialpnna
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2023-104 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2024
SímbolPbd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La pabellondepicaïta és un mineral de la classe dels minerals orgànics.

Característiques

[modifica]

La pabellondepicaïta és un compost orgànic de fórmula química Cu²⁺₂(N₃C₂H₂)₂(NH₃)₂(NO₃)Cl·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de febrer de l'any 2024,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu d'Història Natural del Comtat de Los Angeles, a Los Angeles (Califòrnia) amb el número de catàleg: 76305.[2]

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta en un jaciment de guano a Pabellón de Pica, a 1,5 km al sud del poble de Chanabaya, a la província d'Iquique (Regió de Tarapacá, Xile), sent aquest indret l'únic de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Pabellóndepicaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 abril 2024].
  2. 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 78». European Journal of Mineralogy, 36, 2, 05-04-2024, pàg. 361–367. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-361-2024 [Consulta: 23 abril 2024].