Pablo Ferrández Castro
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 març 1991  (33 anys)Madrid | ||
| Solista | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Escola Superior de Música Reina Sofía | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | violoncel·lista | ||
| Instrument | Violoncel | ||
| Premis | |||
| Lloc web | pabloferrandez.com | ||
    
| |||
Pablo Ferrández Castro (Madrid, 19 de març de 1991) és un violoncel·lista madrileny. Fill de una família de músics, la seva mare guitarrista i creadora del mètode Mago Diapasón per formar l'oïda absoluta en nadons i el seu pare, gallec, alumne de Lluís Claret,[1] violoncel∙lista inspirat per Pau Casals.[2] Va començar a aprendre solfeig i a llegir música des que tenia nou mesos. Als 13 anys va entrar a l'Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid i amb 19 va marxar a Kronberg a estudiar a l'escola de solistes de corda Acadèmia Kronberg. El 2012 va ser el guanyador de la Beca Pau Casals i el 2015 va ser el primer músic espanyol guardonat al Concurs Internacional Txaikovski amb el quart premi de violoncel.[3] El 2016 va ser nomenat Millor Artista Jove de l’Any als International Classical Music Awards (ICMA).[1] El 2018 va rebre el premi Fundació Princesa de Girona d’arts i lletres ex aequo.[4] El 2021 va publicar el seu àlbum de debut "Reflections" amb Sony Classical, juntament amb el pianista Denis Kozhukhin, on ha enregistrat obres de Rakhmàninov, Falla, Granados i també l'arranjament que Pau Casals va fer d'«El cant dels ocells».[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Chavarría, Maricel. «Pablo Ferrández, el violoncel a seguir». La Vanguardia, 16-02-2016. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Martín, Miguel Pérez «Mi padre me enseñó a escuchar y ahora he ganado un Oscar de la música» (en castellà). El País [Madrid], 17-03-2016. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 3,0 3,1 «Pablo Ferrández: "'El cant dels ocells' és una peça molt especial per a mi i per a la meva família"». Catalunya Música - Assaig general. CCMA, 05-05-2021. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ Chavarría, Maricel. «Premi a la singularitat». La Vanguardia, 27-06-2018. [Consulta: 2 gener 2022].