Pau Llorens Serrano
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 juny 1967  (57 anys)Alcoi (País Valencià) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | animador, guionista, director de cinema, productor de cinema | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | potensplastianimation.com | ||
| |||
.jpg)
Pau Llorens Serrano (Alcoi, l'Alcoià, 19 de juny del 1967) és un animador valencià especialitzat en la tècnica stop-motion.[1]
Trajectòria
[modifica]Pau Llorens va estudiar Belles Arts a la Universitat de València entre 1986 i 1990,[2] per a dedicar-se al cinema d'animació.[3] Començà la seua carrera amb el curtmetratge De sol a sol (1989) i Gastropotens (1990), però no va ser fins l'entrena de Gastropotens II. Mutación tóxica (1994) que va començar el seu ascens. Va ser escollit el millor curtmetratge nacional per Canal+ i obté el premi del públic de la V Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià.[4] En esta primera etapa compagina la direcció amb el món del còmic, publicant a diversos fanzines, i des de 1990, a la revista Camacuc,[2] on entra després de guanyar un concurs en 1989.[2]
L'èxit li va arribar amb Caracol, col, col (1995), el qual va rebre el Premi Goya al millor curtmetratge d'animació.[1] Entre 1998 i 1999 va rodar un llargmetratge emprant la mateixa tècnica, Joc de xiquets.[5] La seua activitat es va estendre també a la realització de videoclips musicals, sèries d'animació per a televisió i espots publicitaris, entre les quals destaca Los García, la campanya d'introducció de l'euro a Espanya.[6]
L'any 2001 va crear el seu propi estudi d'animació i producció, Potens Plastianimation.[7] El seu curt L'enigma del xic croqueta, de trenta minuts, va obtindre de nou el Goya al millor curtmetratge d'animació el 2004 i el premi a millor curtmetratge en 35 mm i millor música a la XXV Mostra de València.[8] L'any següent va ser homenatjat al certamen Animadrid.[9]
El 2009 va realitzar el curtmetratge d'animació El Ultimátum Evolutivo amb plastilina, utilitzant stop-motion, per a l'organització no governamental per al desenvolupament Setem-País Valencià, per conscienciar a les persones sobre els avantatges del comerç just i consum responsable dels recursos.[10] Hi representa el personatge Professor Setemius que analitza en clau d'humor el dilema entre l'Homo Consumus i l'Homo Responsabilus.[11]
El 2013 exposa[12] part de la seva obra al MUVIM de València dins l'exposició col·lectiva Stop Motion Don't Stop.[13]
Filmografia
[modifica]Filmografia:[8]
Curtmetratges
[modifica]- 1987 - Un mundo hambriento
- 1987 - Ronck y su rítmica rutina
- 1989 - De sol a sol
- 1990 - Gastropotens
- 1991 - Noticias fuerrrtes
- 1992 - La niña está llorando
- 1994 - Gastropotens II. Mutación tóxica
- 1995 - Caracol, col, col
- 1996 - Furia genética
- 2004 - L'enigma del xic croqueta
- 2005 - Chokopulpitos
- 2007 - La maldición de los Hombres Triángulo
- 2007 - Molecular Zombi[14] (amb Tritón Media)
- 2009 - El Ultimátum Evolutivo[11]
Sèries de televisió
[modifica]- 1996 - Pérez y Donato
- 1999 - Doc Franky (infantil)
Llargmetratges
[modifica]- 1999 - Juego de niños
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Entrevista a Pablo Llorens» (en castellà). Animaldía, 03-07-2007 [Consulta: 10 desembre 2011]. Arxivat 2011-09-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gimeno (1992), pp. 409.
- ↑ Larrauri, Eva «"La animación es un trabajo de fe"» (en castellà). El País, 07-04-2011 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ Pedro Lopez Garcia: p. 193
- ↑ Díaz, Manuel «Entrevista a Pablo Llorens» (en castellà). Freek! Magazine, 01-11-2006 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ «El cineasta más animado» (en castellà). Cinemanía, 136, 2006, pàg. 26. ISSN: 1135-5840 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ «El cine "plastianimado" de Pablo Llorens» (en castellà). L'Atalante: revista de estudios cinematográficos. Bernia Mitjans Altarriba, 10, 2010, pàg. 21-25. ISSN: 1885-3730 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ 8,0 8,1 Pedro Lopez Garcia: p. 194
- ↑ «Animadrid revisa la obra de Pablo Llorens» (en castellà). Hoy Cinema, 09-08-2006 [Consulta: 10 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Els ninots de plastilina de Pablo Llorens donen un 'Ultimátum Evolutivo' que insta al consum responsable» (en castellà). Las Provincias, 31-10-2009 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ 11,0 11,1 «Els ninots de plastilina de Pablo Llorens donen un 'Ultimátum Evolutivo' que insta al consum responsable». Europa Press. VilaWeb, 30-10-2009 [Consulta: 10 desembre 2011].
- ↑ Exposició Stop Motion Don't Stop, diari Levante de 13 d'abril de 2013«El MuVIM abre sus puertas al cine de animación con plastilina - Levante-EMV».
- ↑ Exposició al MUVIM, diari ABC 17 d'abril de 2013«El MuVIM crea su propia animación para promocionar «Stop motion»La muestra sobre Varela se amplía con un retrato de Isolda Esplá - ABC.es». Arxivat de l'original el 2013-05-12. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑ Torres Pujol, 2013.
Bibliografia
[modifica]- Lopez Garcia, Pedro. Alicantinos en el Cine. Cineastas en Alicante (en castellà). Club Universitario. ISBN 8499482449.
- Martínez Barnuevo, María Luisa. El cine de animación en España (1908-2001) (en castellà). Fancy Ediciones, 2003, pàg. 105–106. ISBN 8495455269.
- Gonzalo, Miralles. Así se hizo "El enigma del chico croqueta": un cortometraje de Pablo Llorens (en castellà). Edicions de Ponent, 2004. ISBN 8489929645.
- GIMENO, Manel, PORCEL, Andrés, PORCEL, Pedro i PUCHADES, Juan. Historia del tebeo valenciano. València: Editorial Prensa Valenciana, 1992. Dipòsit Legal: V-1070-1992. ISBN 84-87502-23-7.
- Torres Pujol, Rosa. Molecular Zombi y la paternidad marciana de Pablo Llorens, 2013, p. 12-13.
Enllaços externs
[modifica]- Potens Plastianimation - Web de l'estudi d'animació de Pau Llorens Arxivat 2006-12-05 a Wayback Machine. (anglès) (castellà)
- El Ultimátum Evolutivo al YouTube