Vés al contingut

Gavina d'ivori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pagophila)
Infotaula d'ésser viuGavina d'ivori
Pagophila eburnea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes617 g
507 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura111 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN22694473 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènerePagophila
EspèciePagophila eburnea Modifica el valor a Wikidata
(Phipps, 1774)
Nomenclatura
ProtònimLarus eburneus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

La gavina d'ivori (Pagophila eburnea) és un petit ocell marí, de la família dels làrids (Laridae), i única espècie del seu gènere. Cria a l'alt Àrtic i té una distribució circumpolar per Groenlàndia, i les parts septentrionals d'Amèrica del Nord i d'Euràsia. No se n'han descrit subespècies.

Aquest ocell migra únicament a curtes distàncies cap al sud durant la tardor. La major part de la població hiverna en latituds boreals, a la vora del gel, encara que alguns exemplars arriben a zones més temperades.

La gavina d'ivori cria en illes de l'Àrtic, en penya-segats, on pon 1-3 ous color oliva en un niu de terra folrat de molsa, líquens o algues. Menja peixos i crustacis, rosegadors, ous i pollets, però és també un carronyaire oportunista; sovint, es veuen sobre cadàvers de mamífers marins. S'han citat seguint els ossos polars i altres depredadors i menjant de les restes de les seves preses.

Morfologia

[modifica]

Aquesta espècie és fàcil d'identificar. Fa 41- 46 cm de llargària, amb un aspecte més semblant a un colom que a una gavina del gènere Larus. El plomatge és completament blanc, sense traça del gris d'altres gavines. El bec és fosc amb la punta groga. Les potes són curtes i negres. Els joves tenen taques fosques a la cara i quantitats variables de taques negres en les ales i la cua. Arriben al plomatge d'adult als dos anys.

Referències

[modifica]
  • Seabirds by Harrison, ISBN 0-7470-1410-8.
  • John Farrand, The Audubon Society Field Guide to North American Birds, Eastern Region, 1984. Alfred A. Knopf, New York. ISBN 0-394-41405-5.