Pal·ladi d'Escòcia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Palladius segle V  Gàl·lia |
| Mort | 450 Monestir de Fordoun (Auchenblae, Escòcia) |
| Sepultura | Fordoun |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| bisbe, Apòstol dels escots | |
| Celebració | Església Catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Pelegrinatge | Fordoun (Capella de St. Pal·ladi) |
| Festivitat | 6 de juliol |
| Iconografia | Com a bisbe |
| Patró de | Escòcia |
Pal·ladi, Palladius en llatí, (408/431 - 457/461) va ser el primer bisbe dels cristians d'Irlanda anterior a Patrici d'Irlanda. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Originari de la Gàl·lia, va ser potser diaca a l'Abadia de Sant Germà d'Auxerre. Era fill d'Exuperanci de Poitiers, prefecte del pretori de les Gàl·lies (mort en un motí de l'exèrcit a Arle l'any 424). Es va casar i va tenir una filla però sota influència de Pelagi es va acomiadar de la família i va anar com asceta a Sicília cap a l'any 408 o 409 deixant a la filla en un convent de l'illa. Ordenat sacerdot el 415, va viure a Roma fins potser el 429. Va encoratjar al papa Celestí I a enviar el bisbe Germà d'Auxerre a Britànnia per guiar als britons cap a la fe catòlica. Sembla que finalment va ser enviat ell mateix com a bisbe a Irlanda l'any 431 i és associat amb el territori de Leinster i el comtat de Meath.[1] Pròsper d'Aquitània diu a la seva obra Chronicon Consulare diu que va ser enviat a Irlanda durant el consolat d'Anici Auqueni Bas, i diu: «Ad Scotos in Christum credentes ordinatur a papa Coelestino Palladius, et primus episcopus mittitur» o sigui, que el papa Celestí el va enviar als escots que creuen en Crist, i el va nomenar el primer bisbe. A l'antiguitat, els escots eren els irlandesos, i això ha suscitat disputes entre els estudiosos, ja que Patrici d'Irlanda, considerat l'evangelitzador d'aquell país, va arribar a Irlanda després de Pal·ladi.[2]
La tradició escocesa diu va ser desterrat pel sobirà de Leinster i es va haver d'establir a Escòcia, on va dirigir una comunitat cristiana durant 20 anys. Va morir a Fordun (Auchenblae, prop d'Aberdeen). Les seves relíquies van conservar-se al monestir de Fordun, que aviat es va convertir en un lloc de pelegrinatge. L'any 994, Kenneth III d'Escòcia va morir de camí a Fordoun, on anava en qualitat de pelegrí, i en 1409 les seves restes van ser dipositades en un preciós reliquiari donat per l'arquebisbe d'Aberdeen.
Canonitzat i venerat com a sant, és conegut com a Apòstol dels escots'. La seva festivitat és el 6 de juliol. Algunes dates, però, no concorden amb les dades històriques, i les tradicions irlandesa i escocesa presenten contradiccions al voltant de la figura del bisbe. La historicitat del viatge i l'estada a Escòcia és dubtosa, tot i que la influència posterior i l'arrelament d'aquesta tradició entre els escocesos va ser molt gran.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Mac-Geoghegan, James. The History of Ireland, Ancient and Modern (en anglès). J. Duffy, 1844, p. 130.
- ↑ Smith, William (ed.). «Palladius scotorum episcopus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Ó Croinín, Daibhi «Who Was Palladius 'First Bishop of the Irish'?». Peritia, 14, 205, 2000, pàg. 205-237.
Bibliografia
[modifica]- Mulchrone, Kathleen.The tripartite life of Patrick = Bethu Phátraic = (Vita tripartita sancti Patricii). Dublin: Hodges Figgis, 1939.