Vés al contingut

Can Catlar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Palau Descatlar)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Catlar
Imatge
Dades
TipusCasal Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 34′ N, 2° 39′ E / 39.57°N,2.65°E / 39.57; 2.65
Catàleg08/27 (Catàleg de patrimoni de Palma, , ) Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Data22 juny 1973
IdentificadorRI-51-0003911

Can Catlar[a][1][2][3][4][5] és una casa senyorial situada al núm. 7 del carrer del Sol de Palma.[1]

El casal pertangué als Lloscos, barons de Bunyolí, fins a 1486, quan fou venut a Pere Descatlar i de Santa Coloma, senyor de la Bossa d'Or. Del segle xviii ençà els seus descendents reben el títol de marquesos del Palmer. A mitjan segle xvi es va construir la façana, renaixentista, organitzada en tres trams. L'interior té l'ingrés asimètric adovellat amb arc de mig punt i finestres en els seus extrems. Les finestres del pis noble són rectangulars, creuades per un medalló amb una iconografia al·legòrica de les virtuts d'un guerrer: Fortalesa, Prudència, Pietat, Caritat i Temprança.

En la porxada s'utilitza l'arc conopial. El pati interior és de traçat irregular, amb un vestíbul cobert amb arcs rebaixats i cassetonat de fusta, i dos portals que condueixen als estudis decorats amb grotescs i garlandes, segons el gust renaixentista. Els segles xviii i xix els llenyams foren decorats a l'estil rococó, es construí la nova escala principal, que deformà el pati, i s'instal·laren xemeneies a les sales.

Albergava una gran biblioteca amb un arxiu valuós, del qual destacava una lletra autògrafa del rei Alfons el Magnànim a un membre de la família Descatlar. També contenia tapissos, mobles i antiguitats i pintures de Guillem Mesquida i Vicent López.[6]

El 1973 fou declarat Monument Històrico-Artístic. El 1990 n'era propietària Pilar Descatlar Machimbarrena, marquesa del Palmer.[7]

Notes

[modifica]
  1. Dit també Cal Marquès del Palmer (pel fet que els Descatlar eren Marquesos del Palmer) o, modernament, Palau Descatlar.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Bibiloni, Gabriel. «Sol, carrer del». A: Els carrers de Palma. Palma: Gabriel Bibiloni, 2012, p. 731. ISBN 978-84-616-2222-1. 
  2. Web de l'Ajuntament[Enllaç no actiu]
  3. Valero Martí, Gaspar. «50, 51 i 52». A: Palma, ciutat de llegenda. I. Palma: J. J. de Olañeta editor, 2014, p. 130-138. ISBN 978-84-9716-885-4. 
  4. Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic, «8/27».
  5. Lucena, M.; Fontenla, J. M.; Mosteiro, J. L.; Pomar, I. Palma. Guia d'arquitectura. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears, 1997, p. 73. ISBN 8492103647. 
  6. Medel, Ramon. Manual de viajero en Palma de Mallorca. El Drac editorial, 1989 (ed. facsímil), p. 113. 
  7. «Descatlar, Palau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 281-282. ISBN 84-8661702-2.