Passatge de Magarola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i carrer  | |||
| Part de | Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid | |||
| Arquitecte | Narcís Nuet i Paradell | |||
| Construcció | 1865 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 13-13 bis i Bot, 4-4 ter | |||
| ||||
| Format per | Palau Magarola | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Palau Magarola | ||||
| Id. IPAC | 52300 | |||
| Id. Barcelona | 794 | |||
El Passatge de Magarola és un conjunt arquitectònic situat als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, que inclou el Palau Magarola, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Història
[modifica]En aquest indret hi havia la Procura del monestir de Montserrat a Barcelona, un edifici dels segles xv-xvi, que a la fi d'aquest darrer es va traslladar al carrer de la Vidreria. Aleshores, la casa va passar a mans dels pares carmelites i després a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.[2]
El 1712, Francesc Sala-Alemany i Santgenís (vegeu Can Santgenís) va vendre la finca a Antoni de Magarola i Sentmenat (1693-1765),[3] comte dels Quadrells.[4][5] El 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana (1717-1808)[6] va demanar permís per a reedificar-la[7] amb un portal d'arc escarser a la façana principal.[2]
El palau va passar en herència al seu fill Antoni de Magarola i d'Ardena (1764-1835),[8] i d'aquest al seu fill Víctor de Magarola i Bru de Sala,[9] que el 1846 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que hi afegí un tercer pis i feu lleus modificacions a la façana.[10][2]
El 1865, el mestre d'obres Narcís Nuet va projectar el conjunt de cases del passatge al terreny del jardí,[11] i l'any següent, la casa del constructor Domènec Sitjàs, que també va participar a les obres, a la cantonada amb el carrer d'en Bot.[12] El comte es va carregar de deutes, i el 1868, el palau fou subhastat per impagament d'un préstec de Mateu Llasat i Puig,[13][5] que el 1880 va fer reconstruir el núm. 4 del carrer d'en Bot, segons el projecte del mestre d'obres Agustí Mas.[14] A la mateixa època, Josep Fàbregas i Mas (les inicials del qual són a l'escut de la llinda de la porta principal), un metge que va fer fortuna comprant crèdits hipotecaris vençuts,[15] va fer reconstruir l'edifici núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa.[2][16] El 1884 va adquirir la resta del palau per 235.000 pessetes,[17] i va morir el 1901 sense descendència,[15] essent succeït pel seu nebot Joan Fàbregas i Fontrodona, que el 1912 va demanar permís per a convertir les golfes en un quart pis i refer les obertures de la planta baixa, segons el projecte de l'arquitecte Melcior Vinyals, que va traslladar l'antiga porta renaixentista al passatge.[18]
Vegeu també
[modifica]Descripció
[modifica]La façana principal, que dona al carrer de la Portaferrissa, destaca per l'ample portal d'arc escarser amb escut, motllures i pilastres gravades a la pedra i porta de ferro forjat. La resta és de decoració austera, amb obertures rectangulars tant a la planta baixa com als quatre pisos, on els finestrals s'obren a balcons de mida decreixent en altura.[2]
Al passatge de Magarola s'hi troba un portal del segle xvi, amb un frontó semicircular amb la Mare de Déu de Montserrat, envoltada per àngels i el Pare Etern, única resta de la Procura de Montserrat bastida el segle xv en aquest indret. Aquesta porta fou convertida en accés d'una capella de la Mare de Déu inclosa a l'edifici barroc dels Magarola.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Palau Magarola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Palau Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Antonio de Magarola y Sentmenat Gualbes y Torralla». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ AHPB, notari Salvador Pi, 24-10-1712.
- ↑ 5,0 5,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Salas primera i tercer. Primer semestre de 1876, 4-2-1876, p. 217-226.
- ↑ «José-Magín de Magarola y Clariana-Seva». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Josep Magí de Magarola i de Clariana. Portaferrissa. Enderrocar i reedificar la façana». C.XIV Obreria C-1/1772-9. AHCB, 02-02-1772.
- ↑ «Antonio de Magarola y Ardena». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Victor de Magarola y Bru de Sala». geneanet. Maria Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 169 bis C.
- ↑ «Víctor Magarola. Portaferrissa 13, Bot (4) i passatge Magarola (2-6). Reformar la casa i habilitar un nou edifici a la part del jardí». Q127 Foment 1707 C. AMCB, 07-11-1865.
- ↑ «Domingo Sitjas. Portaferrissa 11 i Bot (2). Enderroc i construir casa». Q127 Foment 1805 bis C. AMCB.
- ↑ Sentencias del Tribunal Supremo en su sala primera. Recursos de casacion, admision de los mismos y competencias en materia civil. Segundo semestre de 1874, 26-11-1874, p. 509-513.
- ↑ «Mateo Llasat i Puig. Bot 4 i passatge Magarola 1. Enderrocar i construir una casa». Q127 Foment 713 J. AMCB, 1880-1881.
- ↑ 15,0 15,1 Tintó, Lluís «Viure per la caritat». El 9 Nou, 09-12-1994, pàg. 14.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
- ↑ AHPB, notari Josep Ferrer i Bernades, manual 1.401/3, f. 1851-1875v, 3-10-1884.
- ↑ «Portaferrissa 13. Obres de reforma i addició a la casa». Q127 Foment 829/1912. AMCB, 30-03-1912.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Magarola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «La Procura del monestir de santa Maria de Montserrat a Barcelona. I Casa procura del carrer de la Portaferrissa». Tot Montserrat.