Es tracta d'un palau que té tots els elements del "revival" neomedieval. Construït amb maó arrebossat, la planta baixa està estucada imitant carreus, amb les obertures i les cantonades i sòcol de pedra artificial. El balcó del primer pis, tant en el de la porta de l'oratori com el de l'edifici principal, està treballat a la part de sota d'idèntica manera que els ràfecs amb embigat de fusta dels nostres palauets del segle xv i XVI, reforça la sensació de castell amb la filera de finestres de mig punt del pis superior, així com el blasó i les finestres d'estil gòtic de la torre d'homenatge. Tot el conjunt està coronat amb merlets. Cal destacar també el joc de franges reforçant l'horitzontalitat general de l'edifici.[1]
No hi ha dades històriques, aquesta finca era propietat del Marquès de Marianao, que s'hi va fer construir el Palau, el Parc i la Miranda. A partir de 1944 va començar a edificar-se la urbanització residencial i posteriorment el Palau va passar a ser propietat municipal i va allotjar els jutjats fins l'any 2007.[1][2]
↑ 1,01,1«Palau Marianao». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2016].
_2012-09-16_12-24-13.jpg)
