Habitatges socials al carrer Pallars, 299-317
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i conjunt d'edificis  | |||
| Arquitecte | Josep Maria Martorell i Codina Oriol Bohigas i Guardiola | |||
| Cronologia | ||||
| 1958 – 1959 | construcció | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Pallars 299-317 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46093 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2986 | |||
Els habitatges socials al carrer Pallars, 299-317 són un conjunt d'edificis del Poblenou de Barcelona, catalogats com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]És un conjunt de sis edificis d'habitatges (130 en total) per a obrers, promogut per la família d'industrials dels Ribera i Rovira, propietaris de la fàbrica Metales y Platería Ribera, coneguda popularment com a Can Culleres.[2][3]
Són pisos de dimensions petites (60 m²), però tenen fama d'estar ben distribuïts. La forma poligonal de la façana dona personalitat al conjunt i els edificis s'articulen al voltant d'un pati que permet ventilar les habitacions. Certs elements de les arquitectures vernaculars i mediterrànies com les cobertes de teula ceràmica a dues aigües, es fan evidents en la façana a través de petits ràfecs.[4] La construcció a l'entorn d'un pati, que permet airejar les habitacions és considerada per la crítica internacional com una solució particularment innovadora.[5]
Història
[modifica]Foren construïts entre els anys 1958 i 1959 pels arquitectes Josep Martorell i Oriol Bohigas,[6] que van guanyar el premi que atorgava el Foment de les Arts Decoratives (FAD) al millor edifici de l'any en la convocatòria del 1959.[4][7]
El cojunt és un clar exemple de la tipologia d'habitatge social que es duien a terme en aquella època, basada en la construcció local i la limitació de pressupost (en aquest cas, van costar entre 17.000 i 25.000 pessetes).[4][8] És una resposta a l'èxode rural i les necessitats de construir ràpidament habitatges nous, en cercar una màxima economia, tot i utilitzar materials senzills i tradicionals. Van justificar l'espai reduït pel fet que «els pares treballen ambdós tot el dia i els nens frueixen una boníssima guarderia infantil a la fàbrica propera.»[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Grup de 130 habitatges (antics pisos de Can Culleres)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Amores Chaves, Ferran «Les promocions d'habitatges d'iniciativa patronal al Poblenou» (pdf). Revista Icaria. Arxiu històric del Poblenou, 12, 2007, pàg. 12-13. Arxivat de l'original el 2014-12-18.
- ↑ Rusiñol, Pere «Un prócer se apaga» (en castellà). El País, 03-08-2002. «Y la empresa familiar de toda la vida, Metalls i Plateria Ribera, Can Culleres, que su padre había fundado en 1912, tuvo que suspender pagos.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Habitatges socials al carrer Pallars, 299-31». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ NN «Arbeiterwohnsiedlung in der Strasse Pallars in Barcelona : 1959. Architekten José Maria Martorell, Oriol Bohigas, Madrid» (pdf) (en alemany). (Das) Werk, vol. 49, 1962, pàg. 198-199.
- ↑ Drew, Philip. «Pallars City Block». A: Real space: the architecture of Martorell, Bohigas, Mackay, Puigdomènech (en anglès). E. Wasmuth, 1993, p. 74.
- ↑ Lapunzina, Alejandro. Architecture of Spain (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2005, p. 173-176. ISBN 0313319634.
- ↑ 8,0 8,1 Azpilicueta Astarloa, Enrique. La Construcción de la Arquitectura de Postguerra en España (1939-1962) (pdf) (en castellà). Madrid: Escuela Técnica Superior d'Arquitectura, 2004, p. 346 (Tesi doctoral).
Enllaços externs
[modifica]
- «Guia temàtica Habitatges per a treballadors d'una factoria metal·lúrgica». UPCommons. Biblioteca Oriol Bohigas (ETSAB).