Vés al contingut

Paloma del Río Cañadas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Paloma del Río)
Plantilla:Infotaula personaPaloma del Río Cañadas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Paloma del Río Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicRaça mediterrània Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid - periodisme (1981–1986)
Companyia de Santa Teresa de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Torrespaña (RTVE) (1986–2023) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, comentarista esportiva Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata - 2023 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRadiotelevisió Espanyola (1986–2023)
Grup Hospitalari Quirónsalud (1978–1986) Modifica el valor a Wikidata
Premis
X: PalomadelrioTVE Instagram: palomatve Modifica el valor a Wikidata

Paloma del Río Cañadas (Madrid, 4 d'abril de 1960)[1] és una periodista espanyola. Posa veu a les transmissions de Televisió Espanyola de competicions de gimnàstica rítmica, gimnàstica artística, patinatge artístic i hípica. Ha ocupat diferents càrrecs en la Direcció d'Esports de TVE; redactor en cap (2009), directora de Programes Esportius (2009 - 2013) i, actualment, coordinadora de Patrocinis i Federacions.

Ha cobert diversos Campionats d'Europa i del Món, així com 8 Jocs Olímpics d'estiu i 6 d'hivern. En 2015 se li va atorgar la Medalla d'Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu i aquest mateix any va publicar el seu llibre autobiogràfic Enredando en la memoria.[2]

És considerada part de la generació de dones pioneres en el periodisme esportiu espanyol al costat de Mari Carmen Izquierdo, Mercedes Milá, María Antonia Martínez, Elena Sánchez Caballero, Olga Viza, Mari Cruz Esteban o María Escario.[3]

Biografia

[modifica]

Després d'acabar el Batxillerat va realitzar un curs de auxiliar de clínica i va començar a treballar en el torn de nit de l'UVI de la Clínica Ruber de Madrid per a pagar-se els seus estudis. En el seu temps lliure va continuar amb els estudis de COU, i va iniciar la carrera de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid sense abandonar el treball. Va acabar la carrera amb el segon millor expedient, per la qual cosa va poder optar en 1986 a una beca de l'Instituto RTVE per a fer pràctiques en televisió, en la secció d'esports dels informatius. Als pocs mesos va aprovar unes oposicions que li van permetre mantenir el seu lloc a Televisió Espanyola.

Després d'una remodelació interna dels serveis informatius, va passar a realitzar transmissions esportives, la primera d'elles una trobada de tennis de taula a Sevilla. Al mes següent, al juny de 1987, va transmetre per a La 2 el Campionat d'Espanya Individual de Gimnàstica Rítmica de Palma (en substitució de María Escario, que va començar a presentar telenotíciess), passant des de llavors a comentar altres nombrosos esdeveniments d'aquesta disciplina, com el Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica, la Copa del Món de Guadalajara (2016 - 2018) o l'Euskalgym (2017). Més endavant va començar a transmetre també gimnàstica artística (en substitució d'Olga Viza, que va començar a presentar Estadio 2 en Barcelona). De 1988 a 1989, Paloma va ser subdirectora de Domingo deporte. Al poc temps també va començar a transmetre hípica, i des de 1994, patinatge artístic. Al llarg dels anys ha comptat en diverses ocasions a l'ajuda com a comentaristes de exdeportistas d'aquestes disciplines, com José Novillo en les retransmissions de gimnàstica artística, o com Susana Mendizábal, Maisa Lloret, María Martín o Almudena Cid en les de gimnàstica rítmica.[4]

De 2005 a 2008 va ser editora del programa Olímpicos. ADO 2008 i posteriorment va ser la cap de redacció de les transmissions dels Jocs Olímpics de Pequín.[5] [6] Al setembre de 2011 li va ser atorgada la Medalla de Plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu al costat de María Escario.[7]

Paloma als estudis de RTVE a Torrespaña pel documental Hijas de Cynisca (2019).

El 31 d'agost de 2015 se li va concedir la Medalla d'Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports, sent la primera periodista a rebre-la.[2] El 16 de novembre d'aquest mateix any va presentar el seu llibre de memòries esportives i personals Enredando en la memoria, de l'editorial Libros.com, a la seu del CSD. En aquest mateix acte se li va fer lliurament de la Medalla d'Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu.[8] El juny de 2017 va ser ambaixadora dels Jocs de l'Orgull 2017.[9] Des del 17 de setembre de 2017 col·labora amb una secció esportiva en el programa No es un día cualquiera de Radio Nacional de España.[10] Ha estat ponent en multitud de conferències, taules rodones, ponències i màsters esportius sobre temes com a Dona i Esport, esport minoritari i Olimpisme.

Al juliol de 2018 es va anunciar la seva candidatura a la presidència de RTVE, encara que al desembre no va passar el tall final i es va quedar fora de la llista dels 20 candidats a presidir l'ens públic. Posteriorment, ella i altres candidats exclosos van presentar recurs davant aquesta resolució, estant encara pendents de resoldre per part dels lletrats del Congrés.[11][12]

Vida personal

[modifica]

El juny de 2015 va aparèixer en la llista dels 50 homosexuals més influents d'Espanya, elaborada per La Otra Crónica d' El Mundo.[13] En la setmana de l'Orgull Mundial 2017 va explicar en una entrevista la normalitat en la qual viu la seva condició sexual assenyalant «Mai vaig pensar que hagués d'avergonyir-me per ser lesbiana» i indicant que Martina Navratilova 'havia estat un referent.[14]

Llista de competicions cobertes destacades

[modifica]

Premis, reconeixements i distincions

[modifica]
Paloma (centre) al costat de Las Niñas de Oro i El Equipaso a l'entrega de la Reial Orde del Mèrit Esportiu (2015).
  • 2n Premi de Novel·la Jove «Arturo Barea» per la novel·la Nunca tendrás los ojos de la serpiente, atorgat per la Comunitat de Madrid (1982)
  • Premi Ondas 1988, compartit amb la resta de l'operatiu de TVE per la cobertura dels JJ.OO. de Seül (1988)
  • Medalla de Plata de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports (2011)
  • Premi Talent 2011 de l'Acadèmia de Televisió (2011)
  • Reconeixement de l'AIPS (Associació Internacional de Periodistes Esportius) al costat d'altres periodistes que han cobert més de 10 JJOO (2012)[15]
  • Premi Carrera de la Mujer Madrid 2014 (2014)[16]
  • Premi de Premsa, Ràdio i Televisió, atorgat per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (2014)[17]
  • Medalla d'Or de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports (2015)[2]
  • Millor Comunicadora en l'Esport en els Premis Dona, Esport i Empresa, lliurats al I Congrés Ibèric Dona, Esport i Empresa (2015)[18]
  • Premi Juan Manuel Gozalo, atorgat pel Comitè Olímpic Espanyol (2015)[19]
  • Reconeixement de la AIPS (Associació Internacional de Periodistes Esportius) al costat d'altres periodistes que han cobert més de 10 JJOO (2016)[20]
  • Premi especial en la XIX Gala de l'Esport d'Onda Cero Almería (2016)[21]
  • Premi especial en la XXIII Gala del l'Esport de l'Asociación Segoviana de la Prensa Deportiva (2017)[22]
  • Premi «BaezaDiversa» en la modalitat d'Esports, atorgat per l'Ajuntament de Baeza (2018)[23]
  • Premi Ondas 2019 a la millor presentadora (2019)[24]

Publicacions

[modifica]

A més ha escrit el pròleg de El origen del deporte femenino en España (2015) de Jorge García García i l'epíleg de Nosotras. Historias del olvidado deporte femenino (2018) de Rubén Guerrero.[25]

Filmografia

[modifica]

Pel·lícules

[modifica]
Pel·lícules
Any Títol Personatge Notes Director
2016 La satisfacción es para siempre Ella mateixa (veu) Curtmetratge documental promocional de Freixenet Jorge Palomar
2018 Más que plata Ella mateixa (veu) Curtmetratge documental Carlos Agulló
2019 Hijas de Cynisca Ella mateixa Documental Beatriz Carretero

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Paloma del Río: "Vivir el deporte es la mejor manera de comunicarlo"». kane3.es. Arxivat de l'original el 27 d'agost de 2014. [Consulta: 7 juliol 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Anuncio de concesión de la Medalla de Oro de la Real Orden del Mérito Deportivo». twitter.com, 31-08-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
  3. ↑ «"No creo que Del Bosque le diga a Ramos 'sé un hombre y ponme un gin tonic'” - S Moda EL PAÍS» (en castellà). , 30-06-2015 [Consulta: 1r agost 2017]. Arxivat 2023-01-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Entrevista. Paloma del Río: “El Olimpismo es lo más grande que he podido vivir”». vavel.com, 10-02-2014. [Consulta: 12 maig 2016].
  5. ↑ «Los Blogs de RTVE: Paloma del Río». rtve.es. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2009. [Consulta: 7 juliol 2016].
  6. ↑ «Paloma del Río: “Los derechos de deportes nunca son rentables para las televisiones. Está sobredimensionado”». jotdown.es, 18-02-2012. [Consulta: 7 juliol 2016].
  7. ↑ «María Escario y Paloma del Río, de TVE, Medalla de Plata del Mérito Deportivo». abc.es, 02-09-2011. [Consulta: 31 agost 2015].
  8. ↑ «Paloma del Río: "Me preocupa el futuro del deporte español a partir de Río 2016"». rtve.es, 16-11-2015. [Consulta: 16 novembre 2015].
  9. ↑ «La periodista Paloma del Río será embajadora de los Juegos del Orgullo 2017». [Consulta: 1r agost 2017].
  10. ↑ «No es un día cualquiera: Paloma del Río». rtve.es, 17-09-2017. [Consulta: 19 setembre 2017].
  11. ↑ «Paloma del Río, la mítica voz del deporte, candidata a presidenta de RTVE: "Tenemos que volver a ser referencia"». vertele.es, 30-07-2018. [Consulta: 21 agost 2018].
  12. ↑ «Juanma Romero, Paco Lobatón y Eladio Jareño, entre los candidatos definitivos a presidir RTVE». prnoticias.com, 10-12-2018. [Consulta: 10 gener 2019].
  13. ↑ «Paloma del Río: 'Los deportistas gays se quedan en la retaguardia'». elmundo.es, 27-06-2015. [Consulta: 7 juliol 2016].
  14. ↑ Bas, Javier J. «"Nunca pensé que tuviera que avergonzarme por ser lesbiana"» (en castellà). , 23-06-2017 [Consulta: 1r agost 2017]. Arxivat 2023-01-22 a Wayback Machine.
  15. ↑ «La periodista de TVE Paloma del Río, premiada por la Asociación Internacional de Periodistas Deportivos». europapress.es, 02-08-2012. [Consulta: 21 agost 2018].
  16. ↑ «La Carrera de la Mujer Madrid 2014 vestirá de corto a 30.000 runners femeninas». vamosacorrer.com, 29-04-2014. [Consulta: 21 agost 2018].
  17. ↑ «Paloma del Río, de TVE, Premio de Prensa, Radio y Televisión del Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat». rtve.es, 05-06-2014. [Consulta: 21 agost 2018].
  18. ↑ «Los I Premios Mujer, Deporte y Empresa reconocen el trabajo femenino». gobex.es, 12-11-2015. [Consulta: 30 novembre 2015].
  19. ↑ «Premio Juan Manuel Gozalo a Paloma del Río». academiatv.es, 16-12-2015. Arxivat de l'original el 2018-07-30. [Consulta: 21 agost 2018].
  20. ↑ «HRH Prince Albert of Monaco to join celebration of AIPS Journalists on the Podium» (en anglès). aipsmedia.com, 07-08-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
  21. ↑ «Onda Deportiva Almería». ondacero.es, 04-11-2016. [Consulta: 21 agost 2018].
  22. ↑ «La prensa deportiva de Segovia celebró la Gala del Deporte». segoviaaldia.es, 04-02-2017. [Consulta: 21 agost 2018].
  23. ↑ «Baeza por la Diversidad». baeza.es, 14-09-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-23. [Consulta: 23 setembre 2018].
  24. ↑ «ONDAS 2019 | Carlos Franganillo, Paloma del Río y la serie 'Boca Norte' de Playz, de RTVE, Premios Ondas 2019». rtve.es, 16-10-2019. [Consulta: 16 octubre 2019].
  25. ↑ «Pioneras del deporte femenino en España». pionerasdeldeporte.com. [Consulta: 1r agost 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paloma del Río Cañadas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paloma_del_Río_Cañadas&oldid=33513562»