Pánfilo de Narváez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1470  Navalmanzano (província de Segòvia) | ||
| Mort | 1528 (Gregorià) (57/58 anys) Mississipi (EUA) | ||
| Causa de mort | ofegament | ||
| Adelantat | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Castellà | ||
| Es coneix per | Explorador i governador de la Florida | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | conquistador | ||
| Participà en | |||
| 1527 | expedició de Narváez |
||
Signatura .png) | |||
Pánfilo de Narváez (Navalmanzano?, Segòvia, ca. 1470 – Florida, 1528) fou un militar, adelantado i conquistador espanyol, nomenat governador de la Florida.
Naixement
[modifica]L'origen del seu naixement ha estat discutit des de fa segles, sent les principals opcions Valladolid i Navalmanzano (Segòvia). Ja al segle xvii, el cronista Antonio de Herrera y Tordesillas escrivia a les seves Décadas: «Pánfilo de Narváez, natural de Tierra de Cuéllar para acudir a Diego Velázquez, por ser de Cuéllar, y Pánfilo, no como algunos quieren de Valladolid, sino de Tierra de Cuéllar, del Lugar de Navalmancano, adonde hay hidalgos de este apellido».[1]
El seu origen segovià, de Navalmanzano, és l'opció més habitual entre els historiadors.[2] Per altra banda, Bernal Díaz del Castillo és dels pocs que apunta el seu naixement a Valladolid.[3] També s'ha demostrat el veïnatge de la família Narváez a Navalmanzano durant la seva vida,[4] sent nebot seu Antonio Velázquez de Narváez, també conqueridor, fill de la seva germana María i Rodrigo Velázquez, parent de Diego Velázquez de Cuéllar, adelantado i primer governador de Cuba.[5] Jacobo de la Pezuela el fa originari de Cuéllar.[6]
El servei al Carib
[modifica]Va servir a Jamaica, a les ordres de Juan de Esquivel. Més tard, el 1509, fou ascendit a lloctinent del governador general de Cuba, Diego Velázquez de Cuéllar, amb qui col·laborà activament en la conquesta de l'illa.
Participà en la «matança de Caonao», un poblat situat al centre de l'illa. Durant els fets, ell i els seus homes massacraren a centenars d'indígenes que s'havien apropat a rebre'ls. La brutalitat de l'atac quedà retratat per un testimoni de l'escena, el sacerdot Bartolomé de Las Casas.[7] Junt amb aquest sacerdot i Juan de Grijalva, Narváez realitzà expedicions que el portaren fins a l'extrem més occidental de l'illa el 1514.
El 1518, Hernán Cortés, desobeint els mandats del governador Velázquez, s'embarcà rumb a Mèxic, i aquest, enfadat, envià a Narváez per seguir-lo amb instruccions de capturar-lo viu o mort.
Presoner a Nova Espanya
[modifica]Després de desembarcar Narváez a Villa Rica de la Vera Cruz hi hagué un període de lluites en les quals molts dels homes que acompanyaven Narváez es passaren a les files d'Hernán Cortés, entre ells Sancho de Barahona «el Vell», un extremeny avantpassat de Manuel José Arce, primer president de les Províncies Unides de l'Amèrica Central. Finalment Narváez fou derrotat a Zempoala, Veracruz, el 24 de maig de 1520, ferit per una llança en un ull pel piquer Pedro Sánchez Farfán, soldat de Cortés. En quedar borni fou empresonat i traslladat a Villa Rica de la Vera Cruz, on va estar-s'hi durant prop de dos anys.
Governador de La Florida
[modifica]Una vegada alliberat fou comissionat pel rei Carles V per conquerir La Florida amb el títol d'Adelantado, a més de Governador de totes les terres que descobrís des del riu de las Palmas fins als límits de la citada península.
Es feu a la mar a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), el 17 de juny de 1527 al capdavant d'una flota de cinc vaixells i sis-cents homes. A Cuba foren sorpresos per tempestes i desercions que debilitaren l'expedició i no arribà a les costes de la Florida fins a l'abril de 1528.
Narváez desembarcà amb tres-cents dels seus homes i envià els vaixells cap a un port conegut per un dels pilots prop del riu Las Palmas, en el que actualment es coneix com a Jungle Prada Site, a Saint Petersburg, en un territori ple de nadius hostils.
A partir d'aquest punt l'expedició de Narváez es dirigí cap al nord a través de l'interior de Florida fins a arribar al territori dels poderosos indis apalachee a la recerca d'or. En no trobar l'or i les riqueses que buscava, i cansat de les hostilitats amb els indis, Narváez va ordenar construir unes canoes amb les quals descendí per riu fins al mar. Allà tenia intenció de reunir-se amb els vaixells i continuar a Mèxic, però els vaixells van ser destruïts per la tempesta. Gairebé tots els membres de l'expedició, entre els quals hi havia Narváez van morir. La tempesta va destruir dues de les quatre canoes. El 86 que van sobreviure a la tempesta va començar una caminada per terra fins a Mèxic, però la fam va acabar amb la major part d'ells. Només quatre homes van sobreviure al viatge: Álvar Núñez Cabeza de Vaca, Alonso del Castillo Maldonado, Andrés Dorantes de Carranza i un esclau amazic anomenat Estebanico.
Álvar Núñez Cabeza de Vaca va escriure una narració titulada Naufragios en la qual descriu les seves vivències i les dels tres companys, els quals travessaren a peu i durant vuit anys el sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic fins a arribar a Culiacán, a Sinaloa, on trobaren una població espanyola.
Referències
[modifica]- ↑ Pánfilo de Narváez, natural de Tierra de Cuéllar per anar a Diego Velázquez, per ser de Cuéllar, i Pánfilo, no com alguns volen de Valladolid, sinó de Tierra de Cuéllar, del lloc de Navalmancano, on hi ha hidalgos amb aquest cognom. Década Primera, llibre IX, capítol VII.
- ↑ Herrera y Tordesillas, Antonio. Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del mar Océano que llaman Indias Occidentales, 1601–1615. Década primera, IX, VII.
De Las Casas, Bartolomé. Historia de la destrucción de las Indias, p. 479, llibre I.
Salvá Munar, Miguel; Sáinz de Baranda y Gorriti, Pedro. Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España, 1844, p. 232–238, volum IV.
Fuentenebro Zamarro, Francisco. Segovianos en el Descubrimiento de América, 1991, p. 89. ISBN 84-604-0591-5.
De La Torre De Trasierra, Gonzalo. Editorial Canal 21 & Torreón. Cuéllar (1894–1896). segona edició, 1996, p. 68. ISBN 84-920845-2-9.
Thomas, Hugh. La conquista de México, 2004, p. 126. ISBN 84-08-05521-6.
Núñez Cabeza de Vaca, Alvar. Historia 16. Naufragios y comentarios, 1984 [Consulta: 12 novembre 2012]. Arxivat 2008-12-31 a Wayback Machine. - ↑ Díaz Del Castillo, Bernal. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España, 1568, p. 201, llibre I, LV.
- ↑ Herrera y Tordesillas, Antonio. Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del mar Océano que llaman Indias Occidentales, 1601–1615. Década primera, IX, VIII.
Thomas, Hugh. Ed. Salvat. Quién es quién de los conquistadores, 2001. ISBN 84-345-6654-0.
Herrera Mesón, Jorge «Cuéllar en la conquista de América (I)». Revista Mar de Pinares, 9, 2006. D.L SG-74/2002, pàg. 24. - ↑ Fuentenebro Zamarro, Francisco. Segovianos en el Descubrimiento de América, 1991, p. 222. ISBN 84-604-0591-5.
- ↑ De La Pezuela y Lobo, Jacobo. Historia de la isla de Cuba. Madrid: Casa de Carlos Bailly-Bailliere, 1868, p. 76. «Connatural y amigo de Velázquez»
- ↑ De Las Casas, Bartolomé. Historia de las Indias.
Bibliografia
[modifica]- Díaz del Castillo, Bernal (1568), Historia verdadera de la conquista de la Nueva España Arxivat 2017-03-04 a Wayback Machine.
- López de Gómara, Francisco (1552), Historia de la conquista de México. Prólogo y estudio preliminar de Miralles Ostos, Juan; ed. Porrúa, 2006. ISBN 970-07-7021-4
- Fuentenebro Zamarro, Francisco: Segovianos en el descubrimiento de América, Madrid, 1991. ISBN 84-604-0591-5
- De La Torre de Trasierra, Gonzalo: Cuéllar (1894–1986), Segovia, 1996. ISBN 84-920845-2-9
- Thomas, Hugh: La conquista de México, Barcelona, 2004. ISBN 84-08-05521-6
- Núñez Cabeza de Vaca, Alvar, Naufragios y comentarios Arxivat 2008-12-31 a Wayback Machine., Ed. Roberto Ferrando, Madrid: Historia 16, 1984.
- Thomas, Hugh: Quién es quién de los conquistadores, Ed. Salvat, Barcelona, 2001. ISBN 84-345-6654-0
- Herrera Mesón, Jorge: «Cuéllar en la conquista de América» (I), revista Mar de Pinares, núm. 9, Segovia, 2006.
Enllaços externs
[modifica]- «Pánfilo de Narváez», Hernán Cortés: Página de Relación — Xavier López Medellín (Tenochtitlán-México) & Felix Hinz (Köln)
- Demanda de Ceballos en nombre de Pánfilo de Narváez, contra Hernando Cortés y sus compañeros — Cervantes Virtual
- Lo que pasó con Cristóbal de Tapia acerca de no admitirle por gobernador, con los procuradores de México y demás poblaciones, y los de Hernán Cortés — Cervantes Virtual
- Relación del viaje de Pánfilo de Narváez al río de las Palmas hasta la punta de la Florida, hecha por el tesorero Cabeza de Vaca (año 1527) Arxivat 2009-02-15 a Wayback Machine. — Cervantes Virtual