Mallerenga de bigotis
Panurus biarmicus  | |
|---|---|
_by_Wolfram_Riech.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Pes | 1,88 g 15,3 g |
| Envergadura | 17 cm |
| Nombre de cries | 5,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716776 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Panuridae |
| Gènere | Panurus |
| Espècie | Panurus biarmicus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La mallerenga de bigotis o mallerenga de canyar (Panurus biarmicus), coneguda com a xau o xauet al País Valencià, és l'única espècie present als Països Catalans de la família Timaliidae. Modernament, algunes classificacions la consideren l'única espècie de la família dels panúrids (Panuridae).[1]
Morfologia
[modifica]- Fa 16 cm de llargària total.
- El mascle té dues taques negres com bigotis, que van de l'ull cap al pit; el cap és de color gris i el dors és de color castany, igual que la llarga cua.
- La femella és de color terrós i no té bigotis.
Subespècies
[modifica]- Panurus biarmicus biarmicus
- Panurus biarmicus kosswigi
- Panurus biarmicus occidentalis
- Panurus biarmicus russicus
Reproducció
[modifica]Forma colònies reproductives a partir del mes d'abril, i construeix un niu ben amagat entre les canyes i els canyissos i en el qual diposita de quatre a cinc ous. No ha estat constatada la seua reproducció a les Illes Balears ni al delta de l'Ebre, malgrat que en aquest darrer indret se'n pot observar individus durant l'època hivernal.[2]
Alimentació
[modifica]Menja pugons a l'estiu i llavors a l'hivern.
Hàbitat
[modifica]Viu als càrritxos i fangars, a prop de l'aigua.
Distribució geogràfica
[modifica]Habita les regions temperades d'Euràsia i a l'Àfrica del Nord.
Costums
[modifica]Té un vol ondulant i és una espècie sedentària, molt lligada als ambients palustres dels Països Catalans.
Observacions
[modifica]És vulnerable als forts vents, els quals poden matar-ne molt exemplars.
Referències
[modifica]- ↑ Els panúrids a ZOONOMEN Rev. 19-06-2010
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 134. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
