Papallona reina

Papallona reina

Papilio machaon
Dades
Hoste	pastanaga, angèlica borda, Peucedanum palustre, Angelica genuflexa, Ashitaba, Artemisia arctica, Cicuta virosa, Conioselinum, coriandre, fonoll, Heracleum maximum, api bord, xirivia, Petasites frigidus, Thamnosma, Tilingia ajanensis, Angelica hirsutiflora, Angelica morrisonicola, Peucedanum formosanum, alcaravia, cítric, Ligusticum scothicum, Petasites, Peucedanum litorale, ruda de fulla estreta, Angelica morii, Angelica gmelinii, Angelica pubescens, api, estragó, Artemisia norvegica, Haplophyllum acutifolium, bellerenca, Taronger trifoliat, ruda vera, ruda de muntanya, Tamarix tenuissima, Selinum dawsonii, Cryptotaenia canadensis, Angelica decursiva, cicuta, Haplophyllum pedicellatum, Phellodendron amurense, Seseli libanotis, Zanthoxylum schinifolium, Aegopodium podagraria, siscla, Angelica japonica, Angelica polymorpha, Angelica ursina, Cosmos bipinnatus, Daucus, Ducrosia anethifolia, Haplophyllum tuberculatum, Peucedanum multivittatum, Pimpinella saxifraga i Zizia aptera
Envergadura	73 mm
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Papilionidae
Tribu	Papilionini
Gènere	Papilio
Espècie	Papilio machaon Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Epònim	Macaó

La papallona reina (Papilio machaon) és una papallona diürna de la família dels papilionidae.

Distribució

La seva distribució geogràfica és molt àmplia i inclou tota la zona temperada d'Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord. Té 37 subespècies.

Morfologia i costums

És una de les papallones més espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges de colors vius, groc i negre, que fan que també sigui coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques roges al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales són característiques de les papilionidae.

Aquesta papallona és de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. Li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll, sobre les quals de vegades se la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i es troba sovint als jardins.

Les erugues mengen, preferentment, les fulles de les apiàcies, com la pastanaga borda, la pastanaga, l'anet, el fonoll, la xirivia i el comí de prat. També s'alimenten de ruda, una planta de la família de les rutàcies. Tenen un òrgan conegut com a osmeteri, que pot emetre un líquid pudent per espantar els enemics.

Les crisàlides de la papallona reina es fixen a les branques i al tronc dels arbres i els matolls per l'extrem de l'abdomen.

• 
  ♂
• 
  ♂ △
• 
  ♀

Galeria

• 
  Ous
• 
  eruga
• 
  Crisàlide
• 
  Imago o adult

Referències

• Tom Tolman, Richard Lewington: Die Tagfalter Europas und Nordwestafrikas, Franckh-Kosmos Verlags-GmbH & Co, Stuttgart 1998, ISBN 3-440-07573-7 (alemany)
• Hans-Josef Weidemann: Tagfalter: beobachten, bestimmen, Naturbuch-Verlag Augsburg 1995, ISBN 3-894-40115-X (alemany)
• BBC Swallowtail page (anglès)
• Papilio machaon (TSN ) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
• Papallona rei (Papilio machaon) Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine.
• Papilio machaon. Papallona rei. Atles de papallones del terme municipal de Badalona Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.
• Noms dels insectes de Catalunya Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine.